A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

profizadúra , nf Definitzione su profizare, atrotigare a furriadura, nau de sa manera de fàere o de mòvere una cosa (mescamente filu, lana o àteru deasi) Sinònimos e contràrios atrotoxadura, retrocidura, retrocimentu, torcidura Frases leare su bratzu a profizadura Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu retordage Ingresu twisting Ispagnolu retorcedura Italianu ritorcitura Tedescu Drehen, Verdrehung.

profizàre , vrb Definitzione atrotigare, girare de longu una cosa, pruschetotu orrobba, fune o cosas deasi, de no èssere prus a línias deretas, deasi comente si faet filandho lana o àteru Sinònimos e contràrios acordiolai, arretroci, atrotixai, folfigiare, forrighitare, furrighedhare, fortzicare, tontirgiai, trofigare, trochigiare, trofizare | ctr. isprofizare Frases duos cabos de filu si los profizant a diferente betu s'imbóligant apare ◊ li at profizadu su bratzu chi azummai si ndhe píssiat de su dolore ◊ segundhu sa linna chi est si profizat, totu, fintzas si est tènnera 2. su professore si frimmaiat in donzi bancu e abbaidaiat su cómpitu: daghi bi aiat carchi isbàgliu de pagu contu profizaiat su murru Tradutziones Frantzesu tortiller, tordre Ingresu to twist Ispagnolu retorcer Italianu ritòrcere, contòrcere Tedescu drehen, verdrehen, auswringen, zusammendrehen.

profumài , vrb: profumare Definitzione pònnere o giare fragu bellu, praghillosu, profumu Frases consòlami, Gravégliu: tue profumas de lizos! ◊ su frori 'e su gesminu profumat in Cuartu…

profumaméntu , nm Definitzione su profumare Ètimu srd.

profumàre profumài

profumàu , pps, agt Definitzione de profumare; chi dhi andhat o lassat andhare fragu bellu 2. est totu mutatu e profumatu s'unu, istratzulatu e chin su fracu s'àteru ◊ cudh'ofitzialedhu fiat totu profumau.

profumèra , nf Definitzione vasu ue si faet su profumu.

profumería , nf Definitzione butega inue bendhent profumos.

profumiéri , nm Definitzione chie produet o bendhet profumos.

profúmu , nm: prufumu Definitzione fragu bellu, aggradéssiu a su nasu, ma pruschetotu àcua de fragus (ma fintzes de àtera genia), fragu chi faent apostadamente po bèndhere a ndhe pònnere in dossu, bestimentu, logu Frases profumu chi s'irbéntiat, chi no s'irbéntiat Tradutziones Frantzesu parfum Ingresu perfume Ispagnolu perfume Italianu profumo Tedescu Duft, Wohlgeruch, Parfüm.

profúmu 1 , nm Definitzione nau in cobertantza, ómine chi, coment’e mascu, tenet pecu e andhat cun àter'ómine: músicu, cachineri.

profundài , vrb: aprofundai* Definitzione fàere prus fungudu unu fossu, unu buidu; intrare prus aintru in is chistiones, cricare su fundhu de calecuna cosa / profundai una funtana, una fossa Sinònimos e contràrios afungai 1, afungurai, aprofundhire, indevucare.

profundhidàde, profundhidàdi , nf Definitzione su èssere fundhuda de sa cosa, su calare a fundhu de unu logu, de unu buidu o chistione (cricandho totu is fatos chi dha pertocant), sa parte prus in fundhu Sinònimos e contràrios fundària, fundesa, fungària, fungori, fungudesa, profundhu, tuvucaria Frases su bentu a úrulos pigaiat in s'adhe coment'e dai sa profundhidade de unu vulcanu Tradutziones Frantzesu profondeur Ingresu depht Ispagnolu profundidad Italianu profondità Tedescu Tiefe.

profúndhu, profúndu, profúnnu , agt, nm: prufundhu Definitzione chi est fundhudu meda, nau de buidu; nau de chistione, de pentzamentu, de idea, chi cunsiderat is cosas a fine, fintzes cudhas chi si parent prus pagu o prus difíciles a cumprèndhere; su logu prus in fundhu (fintzes s'isprefundhu) 3. salute a chent'annos e a che ne víere in profunnos de iferru! ◊ mostres si pesant dae su profundhu e sa terra apestant de pudine (P.Casu)◊ est abasciau a su prus profundu ◊ baidindi in d-unu profundu dópiu aundi est su vili cundennau!(R.Pani)

profuràrzu , nm: brufulàgiu, prufurarzu, puburalzu, purferarzu, purfurarzu, pusfurarzu Definitzione puzone trinu, de turra, de palatu, puzone múrinu o murinatzu, su crunculleu, unu pigionedhu de is prus connotos ca faet meda su niu in is teuladas Sinònimos e contràrios afuràrgiu, craculeu, crucúciu, fruferarzu*, frufurinu, muntonarjari, murinàgiu, poforinu Frases pusfurarzu, procura su fenu a fàghere nidu! ◊ sos purfurarzos faghent su nidu in sa rundha de sas caberturas ◊ profurarzu e cardellina, totu sunt annenne male! Terminologia iscientìfica pzn, passer hispaniolensis. Tradutziones Frantzesu moineau Ingresu sparrow Ispagnolu gorrión moruno Italianu pàssero Tedescu Weidensperling.

profurínu poforínu

progài , avb Definitzione pro gai: ma, però / progai e progai… = menzus de…, po cussu e po cussu…, imbetzes de… Sinònimos e contràrios piusaprestu Frases progai, a calchi persone importante chircant de li fàghere calchi búglia ebbia ◊ custu ti lu so dendhe, como: progai serbit a mie puru! ◊ pònedi a manigare: progai, faghe impresse ca nos bisonzas! ◊ progai e progai mi lu fato deo etotu, pro mi lu fàghere male e a pagamentu puru, custu triballu! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu plutôt Ingresu rather Ispagnolu más bien Italianu piuttòsto Tedescu eher, ziemlich, anstatt, besser.

progàre proài

progetài , vrb: prozetare Definitzione istudiare, cuncordare e fàere progetos Sinònimos e contràrios sestare Tradutziones Frantzesu projeter Ingresu to plan Ispagnolu proyectar, planear Italianu progettare Tedescu planen.

progetísta , nm: prozetista Definitzione prus che àteru, professionista chi istúdiat, cuncordat e faet progetos.