ranzudàda , nf Definitzione su ranzudare Sinònimos e contràrios grandhinada, grandilada, landiredhada Ètimu srd.
ranzudàre , vrb: aranzulare Definitzione betare o fàere ranzudu, gràndhine Sinònimos e contràrios grandhilare, landirai, landiredhai, randhinae Ètimu srd.
ranzúdu , nm: aranzudu Sinònimos e contràrios gràndhile, landiredhu, làndini, lanzudu, ràndhine, ranzola Frases at fatu una passada de ranzudu Ètimu srd.
rànzula , nf Sinònimos e contràrios palfaruza, pimpirida, ranza Frases su cumassu de sa rànzula aunida apare, faghindhe su casu, si ndhe bogat a sos aiscos e si ponet a isgutare Ètimu srd.
raóngiu , agt Definitzione chi est lascu, postu a lascu Sinònimos e contràrios làschiu, rau | ctr. calcu Ètimu srd.
raòre raidòre
ràpa ràba
rapài, rapàre , vrb: arrapai Definitzione arrasare is pilos de conca a is cundennaos, segare a rapu Sinònimos e contràrios arrasai 1 Ètimu spn. rapar.
rapatzòla, rapatzólu , nf, nm: arrapaciolla Definitzione genia de crocadórgiu de sartu fatu cun puntedhos prantaos, pértigas tra unu e àteru, e naighedhas de sida, iscomu, e fenu a isterrimentu Sinònimos e contràrios Frases no s'ant a pesare prus traschias de binditas dae sa rapatzola de sos puntores ◊ su letu meu fit una rapatzola de sida Ètimu itl. rapazzola.
rapéri , nm Definitzione su maistu chi che segat is pilos Sinònimos e contràrios braberi, pilucheri Ètimu srd.
ràpidu ràbidu
rapignài, rapinài , vrb: arrapignai* Definitzione leare sa cosa a is àteros cun sa fortza, a fura Sinònimos e contràrios afufai, arpiai, arrabbinare, furai, irrobbare, runtzinare, sdorrobbai Frases tengu sa timoria chi sa língua sarda si ndi dha lasseus rapignai coment'e tant'àteras cosas bellas (R.Spissu).
rapitzósu , agt Definitzione nau de una cosa a su chi paret passandhodhi sa manu in pitzu, chi arreschet unu pagu, arrasposu Sinònimos e contràrios aspru, arraspiosu, arràspidu, faratzosu, rafiganzosu | ctr. lísiu Ètimu srd.
rapóltu, rapórtu , nm Definitzione
su èssere de s'unu cun s'àteru, de una cosa cun s'àtera, asuta de css. piessignu bèngiat cunsiderau; su chi si arrelatat a ccn. de calecuna cosa o chistione
Frases
tra deghe e chimbe bi est su matessi raportu che de unu a su mesu, o de duos a unu
2.
su síndhigu at cramadu s'impiegadu a raportu
Tradutziones
Frantzesu
rapport
Ingresu
relationship
Ispagnolu
relación,
informe
Italianu
rappòrto
Tedescu
Beziehung,
Zusammenhang,
Verhältnis.
rapresentài , vrb: rapresentare Definitzione ammostare, fàere a bíere, a ischire, fàere presente calecuna cosa a ccn. serbindhosi de un'àtera cosa o de un'àteru; èssere o figurare in parte de un’àteru o de àtera cosa Frases tue lanzu in petorras e in palas rapresentas sas sete annadas malas (Piga).
rapresentànte , nm Definitzione chie arrapresentat a un'àteru, mescamente ditas bendhendho cosa, chie bendhet po contu de un'àteru.
rapresentàre rapresentài
rapresentatívu , agt Definitzione chi arrapresentat, bonu po arrapresentare, fintzes coment'e singiale de giudu de calecuna cosa, chi si podet cunsiderare in parte de àteru.
rapresentatziòne, rapresentatziòni , nf Definitzione su arrapresentare; mescamente genia de ispetàculu; genia de ammostu, de disegnu chi faet a bíere una cosa, unu logu.