A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

ràntzu rànciu

rànu , nm Definitzione su sèmene (upm) de unas cantu erbas, ma pruschetotu de is laores; orrughedhu piticu, tundhu, de css. cosa / min. ranighedhu, ranedhu; trigu a mesu r. = abbiveradu, mesu aortitzu / betare sos ranos a sos isposos = ghetai sa gràtzia Sinònimos e contràrios granu*, nau 1 / gràtzia Frases sunt isetendhe a pònnere ranu s'orzu, su trigu, s'avena ◊ cantos ranos maduros màrghinas! ◊ su ranu semenadu naschet, creschet, faghet sede, si aupat, bogat s'ispiga e ingranit ◊ acolli su ranu, fizu meu, ca custas sunt sas gràtzias de Deu! ◊ a ranu a ranu si faghet su muntone 2. semus ranedhos de terra ansida in s'aera intemperiosa (G.Orgolesu) 3. comente sunt colados in carrela, sos isposos, lis amus betadu sos ranos Terminologia iscientìfica rbr Tradutziones Frantzesu grain Ingresu grain Ispagnolu grano Italianu chicco, granèllo Tedescu Korn, Funke.

rànu 1 , nm Definitzione su mascu de s'arana.

ranúdu , agt Definitzione nau de ispiga, de tega, chi est prena de granu, chi at fatu granu imbénnidu, matucu Ètimu srd.

ranunculédhu , nm Definitzione una calidade de erba de aranas Terminologia iscientìfica rba, Ranunculus bullatus.

ranúnculu , nm Definitzione calidades diferentes de erba de aranas Sinònimos e contràrios apiubburdu 2 / sonnurassu Terminologia iscientìfica rba Ètimu ltn. ranunculus.

ranútza , nf Definitzione genia de tumore a busciuchedha chi essit asuta de sa limba Terminologia iscientìfica mld Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu adénite sublinguale Ingresu adenitis Ispagnolu adenitis sublingual Italianu adenite sottolinguale Tedescu Zungendrüsenentzündung.

rànza , nf Definitzione orrugu pitichedhedhu de ccn. cosa, cosa pagu pagu Sinònimos e contràrios granzuta, rena Frases ranzas de sale, de nie, de tempus ◊ cun sos píberes usa reguardu, su sale ponebbilu a ranza a ranza ◊ est un'incunza lanza: fischinidas de ànima e de coro si coglint chei s'oro a ranza a ranza ◊ che ranzas de sale si ant a sòlvere sas pupias suas! 2. biso ranzas de fortuna ◊ mi so imbenujadu limosinendhe ranzas de terrinu inue piantare rughes de vida ◊ sos prófugos de Oriente sunt limosinendhe ranzas de terrinu Tradutziones Frantzesu grain Ingresu particle Ispagnolu grano, brizna Italianu granèllo Tedescu Funke.

rànza 1 , nf Sinònimos e contràrios suiga Terminologia iscientìfica crp Ètimu ltn. aranea.

ranzàre , vrb: arraunzare, raunzare Definitzione istare a raunzu, a boghes (nau prus che àteru de animales) Sinònimos e contràrios ammusciare, arrinzare, grujai, morrugnare, musci, raganzare, ranzidare, smusciai, traganzare Frases fit chentza abbèrrere buca a raunzare ◊ raunzare che belvas.

ranzèra , nf Definitzione genia de moida, fintzes chistionu aira Sinònimos e contràrios ammuinamentu, aroroju, marmutu Frases batint ranzeras e núrdigant sos annos saliosos ◊ in sa garrera bi at una truma de pessones a ranzera posta, totu faedhendhe Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu bourdonnement Ingresu buzzing Ispagnolu zumbido Italianu ronzìo, brusìo Tedescu Brummen, Stimmengewirr.

rànzida , nf Sinònimos e contràrios morrugnu, ranzera Frases pariat cane a rànzida cun ossu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu glapissement, jappement Ingresu mumbling, howling Ispagnolu gemido Italianu mugolìo, ustolìo Tedescu Winseln.

ranzidàre , vrb Definitzione su chi faet su cane ammostandho is dentes ammeletzandho de cracare a mossigare Sinònimos e contràrios ammusciare, arraunzare, arrinzare, grujai, morrugnare, musci, raganzare, ranzidare, smusciai, traganzare Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu glapir Ingresu to growl Ispagnolu gruñir Italianu ringhiare Tedescu knurren.

ranzitài , vrb Definitzione passare a tantas bias in d-unu logu, istare a tràvigu.

ranzòla , nf, nm: ranzolu 1 Definitzione frochighedha, nie a farinedhos, fine fine Sinònimos e contràrios frochita 1, grantzola*, nisotu, pilissapilissa, randhinedhu, sarighedhu, solloca Frases fit betendhe ranzola e abba a cadinos ◊ est faghindhe néula, bentu e nues de ranzola ◊ fit die mala de funadas de ranzola e de nie ◊ dogni ranzolu de nie chi che li falaiat subra li faghiat efetu mannu Sambenados e Provèrbios prb: Nostra Segnora de sa cincirriola o faghet bentu o faghet ranzola Terminologia iscientìfica tpm Tradutziones Frantzesu neige fondue Ingresu sleet Ispagnolu nevisca Italianu nevìschio Tedescu Schneeregen.

ranzolàda , nf: granzolada* Definitzione nue de frochighedha fine, a farinedhos.

ranzolàre , vrb: granzolare* Definitzione fàere froca pitichedhedha, coment'e grandhinedhu Sinònimos e contràrios arrevaciae, solinai, sarighedhai.

ranzólu , nm: aragnolu* Definitzione genia de bobboi (upm. puru) totu farrancas, su chi faet sa naparangiolu Sinònimos e contràrios aragna, arràngiu 2, cantupiludu, francadossu, mariavarranca, muldidori Frases chelos de ranzolu pendhent che randha dae sa cobertura Terminologia iscientìfica crp.

ranzólu 1 ranzòla

ranzósu , agt Definitzione chi est a granos, a pibiones Sinònimos e contràrios granau, granedhosu, ranighedhosu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu grenu, granuleux Ingresu granular, grany Ispagnolu granoso, granuloso Italianu granóso, granulóso Tedescu körnig, Korn, granulös.