rastigànu rasticànu
ràstra ràsta
rastrài rastài
rastràlla , nf: arrestallu Definitzione posta de pei comente abbarrat in terra passandho animales o gente Sinònimos e contràrios addromu, arrasta, frata, ilmina, peada, peita, trata Frases in bíngia dhoi iat rastralla de tépui.
rastrallài , vrb: arrestallai Definitzione lassare arrastos, postas de pei Sinònimos e contràrios orminare.
rastrégliu rastéllu
rastrégliu 1 , nm: restrégliu Definitzione
genia de serru a traessas grussas, ma mescamente una genia de cancellu o genna a caladura de artu in is intradas de is citades candho furint serradas inghiriadas a muràglia
Ètimu
itl.
rastrello
Tradutziones
Frantzesu
palissade
Ingresu
stockade
Ispagnolu
estacada,
empalizada
Italianu
stecconato
Tedescu
Lattenzaun.
rastréllu rastéllu
ràstru, ràstu ràsta
ràsu , agt Definitzione
nau mescamente de pilu, lana e cosas deasi, chi est segau a paris a sa pedhe, a paris a terra, curtzu curtzu, o, nau de istrégiu, chi est prenu giustu a oros; nau de terrenu, chi no dhue at matedu, logu límpiu
Sinònimos e contràrios
rapu,
ràsidu,
rateu
Maneras de nàrrere
csn:
rasu rasu = zustu zustu; preíderu, sordadu r. = chentza grados nudha; missa rasa = rasada, nada ebbia, chentza cantare
2.
su terrinu chi aiant bastaiat rasu rasu a los campare ◊ sas aes sunt andhendhe a bolu rasu ◊ sa missa chi apo intesu fit missa rasa
Ètimu
ltn.
rasus
Tradutziones
Frantzesu
ras
Ingresu
shaved
Ispagnolu
raso,
llano,
liso
Italianu
raso
Tedescu
glatt,
flach,
eben.
ràsu 1 ràgiu
ràsu 2 , nm Definitzione
genia de tessíngiu de seda
Sinònimos e contràrios
ispolinu
Terminologia iscientìfica
ts
Ètimu
itl.
Tradutziones
Frantzesu
satin
Ingresu
satin
Ispagnolu
raso
Italianu
raso
Tedescu
Atlas.
ràsu 3 , nm: arresa*, resu 1 Definitzione su pregare, nàrrere is pregadorias, mescamente s'orrosàriu Sinònimos e contràrios precadoria, pregaria Frases sa preparassione a sa Missa si faghiat cun su resu de sos salmos ◊ totu bos giamant in s'Avemmaria, totu bos giamant subra su resu ◊ a su rasu de sant'Antoni at tentu sa gràtzia.
ràsula ràjula
rasúra , nf Definitzione segadura a rasu Frases in sos montes s'isparghet sa rasura e si annoant sos élighes de sida Ètimu srd.
ràta , nf Definitzione parte de unu pagamentu / faedhare a ratas = nàrriri sa cosa a pagu a pagu, in parti, firmendisí de pàrriri chi at acabbau, ma apustis sighit Sinònimos e contràrios palte, partzida, porrata, tanda, trata 2 Frases cussa cosa dh’apu pagara totu in d-una rata ◊ s'esatori beniat unu mesi si e unu no po sa rata, o po ti pinniorai ◊ fu trabballandu po pagai su televisori chi s'iat comporau a ratas (T.Dei) 2. aite faedhas boi a ratas? ◊ po su machiori de su dinai no tenis prus assentu, pobidha tua puru ti bit a ratas! Ètimu itl.
ratàda , nf Definitzione su ratare Sinònimos e contràrios tratada Ètimu srd.
ratàdu , pps Definitzione de ratare Sinònimos e contràrios iscàrfiu.
ratadúra , nf Definitzione su ratare Sinònimos e contràrios scrafidura, scrafimentu Frases a pones mente a mie, Prantaferru, e t'istas trancuillu in su foghile?! No andhes a ratare su ’atile a chie no ammitit rataduras! (Sassu) Ètimu srd.
ratafía , nf Definitzione genia de rosóliu, de licore Terminologia iscientìfica bfg Ètimu spn. ratafía.