A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

ratagàsu , nm: gratagasu, retecasu Definitzione aina a làuna totu istampada e arrasposa po fàere su casu a farinedhos / min. ratagasedhu Sinònimos e contràrios fratacasu*, tratagasu Frases su ratagasu sou mi fateit a ríere ca fit piús minore meda de su chi aiamus in domo. Terminologia iscientìfica ans

ratàle , nm Definitzione tretu de terrenu límpiu, iscampitu, distintu (fintzes de erba in mesu de terra semenada, chentza matedu in mesu de una terra a pàsculu, in mesu fintzes de una paulata) Frases sos messadores pesaint sos ogros in chirca de bídere froedhas movendhe in tamarighes e toas de intr'e su ratale de riu (G.Chessa).

ratalímba , nf Sinònimos e contràrios arrúbbia, atzotalimba, batalimba, ciorisedha, colalati, pigalati, rúgia Terminologia iscientìfica rba, Rubia peregrina Ètimu srd.

ratalíu , nm Sinònimos e contràrios arrabiu, arrese, arretaliu, ertiliu, retiliu*.

ratallàu radagliàdu

ratantína rantantíra

ratapèse , nm Definitzione su toca toca chi si faet a tretos in sa carena po fàere a erríere a unu Sinònimos e contràrios cagaitas, chighirighitu, chilighili, corigori, tzilighita Ètimu srd.

ratapignàta , nf: arratapignata* Definitzione pilloni annapau, de noti, de su tiàulu o sóriche càmpinu o pinnàdigu, genia de animaledhu múrinu chi essit solu addenote, portat coment'e alas ma no pinnias Sinònimos e contràrios alaepedhe, cincidedhu, pibiristedhu, satzamurredhu, terriolubedhe, tzurrundedhu Terminologia iscientìfica anar.

rataràta , avb Definitzione èssere r. = a su friga friga, tocandho, acanta meda s'unu a s'àteru (fintzes in calecuna prova o arresurtau) Sinònimos e contràrios ratzigaràtziga.

ratàre , vrb: arratare, gratai Definitzione passare calecuna cosa a arrasigadura (es. is ungas in sa carre) e, segundhu it'est, a manera de dhu fàere a farinos, tratagasare Sinònimos e contràrios iscàlfere, iscarpire, iscrafire / tratai Frases su casu si ratat pro lu pònnere a sos macarrones ◊ pro passare su manighinzu tocat a si ratare Sambenados e Provèrbios prb: sos àinos si ratant s'unu cun s'àteru Ètimu itl Tradutziones Frantzesu gratter Ingresu to scratch Ispagnolu rascar Italianu grattare Tedescu schaben.

ratàssa , nf: arratassa* Definitzione genia de tassa cun s’asa, tassa manna Sinònimos e contràrios tassone Frases donididhi una pariga de piscis e una ratassa de binu! Terminologia iscientìfica stz.

ratatúglia, ratatúlla, ratatúllia , nf: retatúglia Definitzione piciochedhu (nau fintzes po medas) chi giaet ifadu, chi est chentza capia, de pagu contu (e si narat fintzes de cosa); genia de papare fatu cun petza segada a orrughedhos e mescamente de tratalia de pegus piticu (ma, a logos, cassola de birduras); matzàmene de fuliare, de pegus macellau; cosas bècias, cosighedhas de fuliare chi giaent istrobbu, cosas de pagu contu Sinònimos e contràrios farrandulla, fratamaza, istrudhàglia, pisedhina / baldulete, bascaràmene, carramacina Frases no bi as un'istàntzia in culvenu ca cussa ratatúglia ti est ponindhe sa domo a fundhu a susu (A.Dettori)◊ che catzesti a Fulanu pro culpa de cudha ratatúglia ◊ in su comitadu no bi cheret ratatulla: bi at dinaris de manizare e bi cheret contivizu! Tradutziones Frantzesu polisson, marmaille Ingresu bad rascal, rabble Ispagnolu pilluelo Italianu monellàccio, marmàglia Tedescu Spitzbube, Pack.

ratèra , nf: arratera*, retera Definitzione aparíciu po cassare sórighes Sinònimos e contràrios altana, arratonera, soricàrgiu.

ratèsa , nf Definitzione su èssere in calada meda, nau de su logu Sinònimos e contràrios pendhéntzia Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu raideur Ingresu steepness Ispagnolu escarpa Italianu ripidézza Tedescu Steilheit.

ratéu , avb Definitzione segare a r. = a rasu, a paris a terra, a paris Sinònimos e contràrios ràsidu, rasu Frases mi che sunt intradas sas berbeghes a s'ortu e mi l'ant fatu a rateu: mi che ant collidu totu! ◊ in su murallone su crabuvigu che l'ant segadu a rateu ma est torradu a essire Ètimu spn. rateo.

ratífica , nf Definitzione su ratificare, atu o decisione chi ndhe acetat e avalorat un'àtera o de àtere pigada innanti.

ratificài, ratificàre , vrb Definitzione aprovare e avalorare una decisione giai pigada mancari in àtera manera o chi iat pigau chie tenet unu podere prus limitau Frases su Cossizu cumonale at ratificadu su chi at fatu sa Giunta.

ratína , nf, nm: retinu Definitzione genia de pannu de lana cun su pilu longu Sinònimos e contràrios retinau Terminologia iscientìfica ts Ètimu ctl., spn.

ratíntzu, ratínzu , nm: gratinzu* Definitzione su ratare o istare iscrafendho; coment'e unu abbruxoredhu a sa carre (mescamente sa pedhe) chi batit sa gana de dha frigare o iscràfere Sinònimos e contràrios gratinzu, iscalfíngiu, malichinzu, mandhichintzu, pàpidu, papignu Frases est s'amore che a su ratinzu: piús ratas piús as mandhighinzu! ◊ su papavarre est una maladia de sa pedhe chi faghet a ratinzu.

ratiríle , nm Definitzione logu in costa in calada forte Sinònimos e contràrios costile, trempera, trempile | ctr. paris Terminologia iscientìfica slg Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu arête Ingresu rigde Ispagnolu cresta Italianu costóne Tedescu Rippe.