A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

ràza 1 , nf Definitzione su chi abbarrat de un'orroca chi cun su tempus che calat a crantos, is orrugos de sa pedra orruta de is orrocas / pedra lada Sinònimos e contràrios pendéntili, tèrema / pradera, pràdica, pràica, tèglia Frases sa pedra, trodhulendhe dae sa raza, est andhada a fèrrere finas a su riu ◊ ite bellas sas razas de su monte ch'illuminais maestosamente! (A.Paba)◊ che l'ant giutu fintzas a sa raza de su monte pro che lu betare dae sa roca Terminologia iscientìfica slg Tradutziones Frantzesu écroulement, escarpement Ingresu sheer drop Ispagnolu derrumbamiento Italianu scoscendiménto Tedescu Absturz.

razíle , nm Definitzione logu de raza Sinònimos e contràrios crastarzu, pendéntili, praicàrgiu, raza 1, talloraxu Frases dae cales isporosos raziles benies, o bentos atonzinos? Terminologia iscientìfica slg.

razòla , nf Definitzione tinca de mare Terminologia iscientìfica psc.

razòla 1 ragiòlla

razólu ragiólu

razoniéri ragioniéri

razonínu , agt Definitzione chi est de raza / pedra r. = chi essit a crantighedhos, chi si segat a orrugos, chi faet a raza.

ràzu ràgiu

ràzula , nf Definitzione genia de matraca; parte de su telàrgiu 2. arrè sas ràzulas, assenta cun passiéntzia sos istàmines e sessa custa gherra! (G.Elies)

re , nm: rei Definitzione in d-unos cantu istados, su capu de s'istadu, s'autoridade prus arta lassada in eréntzia de babbu a fígiu (ma, oe, de fatu, prus símbulu chi no àteru, essendho chi s'autoridade prus arta funt is parlamentos)/ min. reixedhu / Sos Tres Res (o Pasca de Sos…)= sa festa de su ses de gennàrgiu, candho si arregodat s'imbisita de tres urreis de s'orienti a su Bambinu; serbire su re = istare in presone Sinònimos e contràrios gurrei, urrei Frases re nostru fit Babbu Sardu Amsícora, Barisone, ca sa sarda nassione Deus l'at fata distinta (S.Casu)◊ sos tre Res de s'Oriente sunt partidos prontamente: un'istedhu in sa via faghet ghia cun lugore ◊ maladitu su rei ca sa leva at bogau po totu is bagadius!… 2. apenas ant ischidu sa novella, sos tres res si ponzesint in caminu (S.Meloni) Sambenados e Provèrbios smb: Re, Rei / prb: in bidha de tzurpus, chini portat un'ogu est rei ◊ menzus fizu de sorte chi no fizu de re ◊ in bidha sua ognunu est rei Ètimu itl., spn. Tradutziones Frantzesu roi Ingresu king Ispagnolu rey Italianu re Tedescu König.

re 1 , nm Definitzione sonu e sinnu, sa de duas notas musicales.

rèa , nf: ria Definitzione atítidu chi is parentes de su mortu faent cicios a inghíriu, is parentes etotu cicios a inghíriu de su mortu, arringheraos; fintzes prantu a toroju, a tzérrios po àteru / èssere a rea = a filera, arringheraus; intrare in r. = iscurtare sa resone, adduire a sa resone, ponner mente Sinònimos e contràrios rolu, teju Frases fit fachèndhesi sa ria, pranghendhe sa sorre malassortada ◊ sunt in ria, pranghendhe ◊ sa familla in sa ria est a sucutu ca su balente no est torrau ◊ tantas caras bido totu a rea 2. in domo sas féminas sunt a ria fata pro mene ca depo partire 3. a minore li daiat carchi corpu de fuste pro lu fàghere intrare in rea Terminologia iscientìfica sntz Tradutziones Frantzesu larmes funèbres Ingresu pain, lamentation Ispagnolu llanto fúnebre Italianu duòlo, pianto fùnebre Tedescu Klage, Totenklage.

reàle , nm: arreale* Definitzione moneda antiga de prata Frases bi ndh'at chi bendhent s'onore pro unu reale!

reàle 1, reàli , agt, nf: riali Definitzione chi pertocat sa cosa, chi est cunforma a comente is cosas funt, chi si agatat abberu, chi est abberu; chi est de su rei, chi pertocat o apartenet a su rei; nau de unu, chi mantenet su foedhu, chi faet a si ndhe fidare; coment'e nf., sa ferrovia principale Sinònimos e contràrios veru / francu, sentzillu / régiu | ctr. ifidau, traitore Maneras de nàrrere csn: ómine reale = sintzillu, síncheru; tempus r. = deretu, su matessi mamentu chi si faedhat o chi si faghet, chentza bi àere àteru tempus in mesu tra càusa e efetu Frases sa prus zusta e reale, sa prima bandhera est custa! 2. cussu est un'ómini reali Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu réel, royal Ingresu real, royal Ispagnolu real Italianu reale Tedescu wirklich, tatsächlich, königlich, ehrlich.

realía , nf: arrealia*, rialia Definitzione su èssere contràriu, su dha tènnere contr'a calecuna cosa o a ccn., su èssere a trivas de pare, unu contr'a s'àteru Sinònimos e contràrios dibbetu, prima / betiapare Maneras de nàrrere csn: semus a realia = a primma, no tratamus; mi at leadu a realia = mi at leadu de mala manera Frases chena rialia no bi at gara, cantendhe a poesia.

realidàde, realidàdi , nf Definitzione sa cosa comente est, is cosas comente funt Tradutziones Frantzesu réalité Ingresu reality Ispagnolu realidad Italianu realtà Tedescu Wirklichkeit.

realíncu , nm Definitzione propiedade reale o demaniale Ètimu ctl. realenc Tradutziones Frantzesu domaine de l'Etat Ingresu state property Ispagnolu propiedad del estado Italianu demànio Tedescu Domäne.

realisài, realizài, realizàre , vrb Definitzione fàere, fàere essire reale, fatu a cosa, a òpera, nau prus che àteru de ideas, disígios, progetos e àteru.

realmènte, realmènti , avb Definitzione de abberu Sinònimos e contràrios veramente.

reassúmere, reassúmiri , vrb Definitzione nàrrere o iscríere in pagos foedhos, is cosas prus importantes, su prus necessàriu de una chistione, de un’argumentu.