A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

reatívu , agt Definitzione chi faet reatzione; si narat fintzes de su naturale de unu candho a su postu de si currègere faet su contràriu de su chi dhi narant.

reatòre , nm Definitzione genia de motore.

reàtu , nm Definitzione css. atzione contrària a su ’e sa lei Sinònimos e contràrios delitu, malafatia / cdh. riatu.

reatziòne , nf Definitzione atzione contrària o fintzes chi sighit a un'àtera coment'e un'efetu (es. in chímica, su cumbinare de elementos diferentes formandho unu cumpostu).

rebài , vrb: arrebai* Sinònimos e contràrios arremai 1, pasiai.

rebàtu , nm: arrebatu Definitzione atacu de una maladia (es. de callentura); arrebbentu, múngia mala, pelea po calecuna cosa Sinònimos e contràrios afogu, cària, cumbata, impodha, inzotu, istimpida, matana, mugna, pista 2. s'at dadu, s'at leadu unu rebatu Ètimu spn. rebato.

rebàvidu , nm Definitzione betandho metallu iscagiau, su chi ch’essit fora de su mógliu a coras, su chi est in prus.

rebbaidúra , nf Definitzione su rebbaire Ètimu srd.

rebbaíre , vrb: rebbuire, ribbaire, rubbaire Definitzione corpedhare unu crau o puntos de ferru o àteru metallu a manera de dhi fàere sa conca a parte e àtera e poderare duas cosas impare, atrotigare sa punta de su ciou ferrandho un'animale; fàere sa repitida, torrare a nàrrere o a fàere una cosa Sinònimos e contràrios arrabronai, arramaciai Frases sos pòveros vassallos che isciaos rebbuiant sos giaos de giannas de presone Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu river Ingresu to rivet, to confirm Ispagnolu remachar, reiterar Italianu ribadire Tedescu nieten, betonen.

rebbàrbaru rabbàrbaru

rebbasciài, rebbasciàre , vrb: arrebbasciai*, ribbasciare, ribbassare Definitzione abbasciare de prétziu Sinònimos e contràrios abbaratai, imbaratire | ctr. incarie.

rebbàsciu , nm: ribbàsciu, ribbassu Definitzione méngua de is prétzios Sinònimos e contràrios imbaratimentu | ctr. incarimentu Tradutziones Frantzesu baisse Ingresu fall Ispagnolu baja Italianu ribasso Tedescu Rabatt.

rebbàssa , nf: arrebbassa*, ribbassa Definitzione crabone chi fet fumu ca portat linna, crabone chentza fatu deunudotu.

rebbàtida , nf Definitzione su sonu comente torrat agoa; fintzes s'efetu de ccn. cosa (es. cropu), su chi ndhe benit de una cosa o fatu Sinònimos e contràrios abbóvidu, arretumbu, torrabboxi Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu répercussion Ingresu repercussion Ispagnolu repercusión Italianu ripercussióne Tedescu Widerhall, Folge.

rebbatiméntu , nm Definitzione su torrare incuadas, su torrare agoa de calecuna cosa (es. lughe, itl. riflèsso) Sinònimos e contràrios rebbàtida Ètimu srd.

rebbèca , nf Sinònimos e contràrios reberdia, perronia Ètimu srd.

rebbechésu , agt Sinònimos e contràrios agrestosu, cravosu, rebbéchinu, rebbestu, trevessu Ètimu srd.

rebbechinadòre , agt, nm: arrebbechinadore* Definitzione chi o chie istat a perrica, arrebbechinandho Sinònimos e contràrios abbetiosu, rebbéchinu.

rebbechinàre , vrb: arrebbechinare Definitzione istare a perrica, fàere s'abbetiosu, arrespòndhere Sinònimos e contràrios abbetiae, reotare, tricatare Frases "Ispitza - aiat rebbechinau cudha fémina - tira e abbérgua deretu!" Ètimu srd.

rebbéchinu , agt Definitzione nau de ccn., chi no si lassat cumbínchere deasi fàcile fàcile ma prus che àteru po no ascurtare s'arrexone; chi no faet amedhu, no est de cumpangia Sinònimos e contràrios abbetiosu, aperradu, aputajolu, perrónchinu, rebelde, redossu, serréntile Terminologia iscientìfica ntl Ètimu srd.