A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

rebbussaméntu , nm Definitzione su rebbussare, su ischedrare is muros cun d-unu pígiu de impastu po essire lisos e bene finios Sinònimos e contràrios àlbiu, arrebbussadura, arrebbussonzu, intúnigu Ètimu srd.

rebbussónzu , nm: arrebbussonzu* Sinònimos e contràrios rebbussamentu.

rebedústu , nm: revedustu Definitzione mascu brebeghinu o porcu chi tenet prus de tres annos Ètimu srd.

rebèlde , agt: reberde, reverde Definitzione chi o chie est trotu, no est cunforma a s'arrexone, no ponet mai mente, nau de persona chi no afilat, no giaet ascurtu a s'arrexone Sinònimos e contràrios arrabbellu, arrevésciu, impregadu, rebbéchinu, redossu, screnciosu, traessu Frases aviat ideas reverdes, ma fit una pessone onesta ◊ e cantos rebeldes apo bidu lendhe a s'imbesse sa filada, fichindhe rughe in domo anzena!…◊ da bi sunt resissios sos amicos a cumbínchere a Fulanu chi fit semper reberde! (M.Canu) 2. su frizidore si fachiat semper prus reberde a manu a manu chi sa die avantzabat (Z.Piga) Terminologia iscientìfica ntl Ètimu spn. Tradutziones Frantzesu rétif Ingresu kicking, unmanageable Ispagnolu rebelde Italianu ricalcitrante, indòcile Tedescu störrig.

rebeldía , nf, nm: reberdia, reberdiu Definitzione sentidu e cumportamentu de libbertade, mescamente contràriu a unu domíniu; oe, prus che àteru sa calidade de is reberdes, su andhare o fàere a trotu chentza ascurtare s'arrexone, dificurtade a cambiare idea ma chentza unu motivu o fintzes a didudentu ischindho de no àere arrexone Sinònimos e contràrios abbétia, aputa, cotilesa, malintesa, perronia, reberdidade, revessiu, tostorrímine Frases custu Barisone isetadu, narant chi tenet sàmbene de Arborea e chi in s’ora de sa rebeldia at a leare in manos sa bandhela cun s’àrvore israighinadu, téssida dae Leonora! (A.M.Pala) 2. ma ses malu a intèndhere, mih: za ndhe zughes de reberdia, no timas!… Tradutziones Frantzesu indocilité, entêtement Ingresu indocility, stubborness Ispagnolu rebeldía Italianu indocilità, testardàggine Tedescu Widerspenstigkeit.

rebèrde rebèlde

reberdía rebeldía

reberdidàde , nf Sinònimos e contràrios rebeldia Ètimu srd.

reberdíu rebeldía

reberdósu , agt Sinònimos e contràrios arrabbellu, arrevésciu, rebbéchinu, rebelde, redossu Frases ma est reberdosu, mih: faghet comente cheret e bastat! Ètimu srd.

rebessàre , vrb: arrevesciai, revesciai, revesciare, revessare Definitzione caciare o torrare de s'istògomo sa cosa chi unu at papau o bufau; portare is conos, èssere a conos, faendho fortza po caciare; rfl. su si furriare contras a ccn. (revessàresi chin ccn., contras a…), fàere cosas revessas, trotas, contras a ccn. / ocros revessatos = giraos totu a una parte, biancos Sinònimos e contràrios bombare, bòmbere, bombitai, butare, caciae, gòmbere, istercorare Frases che revessat totugantu su chi at ingullidu ◊ s'imbriagone ndhe at revessadu totu ◊ sunt timendhe no rebesset, ca at trincau binu meda 2. it'est custu tortíghine de vos revessare contra a su Segnore?! Tradutziones Frantzesu vomir, rejeter Ingresu to throw up (again) Ispagnolu vomitar, devolver, arrojar Italianu vomitare, rigettare Tedescu brechen.

rebéssu , agt, nm: arrevésciu, reversu, revésciu, revessu Definitzione chi est su contràriu de comente depet èssere, de comente depet andhare, fatu a s'imbesse; nau de gente, chi o chie portat arrevesciori, chi est revessu, trotu, chi no adduit a s'arrexone / avb., a revessu, a sa revessa = a su contràriu Sinònimos e contràrios contràriu, deghésciu / irrongasiadu, rebelde, sfundamentau, testarrudu, traessu / cdh. irriessu | ctr. giustu / achistiadu, arrejonadu, atinadu, giudisciosu Frases ma cussu est revessu, mih: mancu a funes contràrias afilat! ◊ bi fut sa sogra revessa chi cheriat a fàghere sempre comente cheriat issa ◊ arrima e lassa sa vida revessa, faghe vida de bonu cristianu! ◊ est tantu revessu e dadu a s'interessu chi si no at robba anzena no si atatat (Limbudu) 2. custu est su revessu de cussu ◊ sos revessos no los cumbinches in peruna manera 3. s'àinu tenet s'abbitúdine de andhare a revessu ◊ rejones no mi contes a revessu si est beru chi m'istimas coriale (A.Dettori)◊ si no fis impastadu a sa revessa no ti fis postu a faedhare male!(Seu) Terminologia iscientìfica ntl Ètimu ctl., spn. Tradutziones Frantzesu revers, obstiné, déraisonnable Ingresu upside down, tenacious, irrational Ispagnolu revés, pertinaz, irrazonable Italianu rovèscio, pertinace, irragionévole Tedescu verkehrt, hartnäckig.

rébida , nf Definitzione nudha, peruna cosa, in sa nada no bi at r. Frases no ti abbizas chi in sa pessone mia no bi at rébida? (G.Ruju)

rebíglia , nf Definitzione surcu fatu a inghíriu de is olias po andhare méngius a ndhe arregòllere s'olia chi orruet a terra (si su logu est in costera) Sinònimos e contràrios ttrs. ribíglia Frases si faghiat rúere s'olia cun cannas e si ndhe acogliat de sas rebíglias, sos sulcos suta Ètimu ttrs.

rebigliàre, rebilàre , vrb Definitzione fàere is rebíglias Ètimu srd.

rebisàle rabisàli

rebisalíre , vrb Definitzione fàere arrebisale Ètimu srd.

rebudhída , nf: repudhida Definitzione su rebudhire, intzeurrare, pigionare Frases custu fizu… goi a regadiu, est s'última rebudhida chi at fatu sa pianta! Ètimu srd.

rebudhíre rampudhíre

rebúdhu , nm: arrempudhu, rempudhu, rimpudhu Definitzione cambu nou chi essit in sa linna grussa de is matas, fintzes erba naschindho Sinònimos e contràrios brione, brossa, froedha, inseurru, irbrossa, pigionatzu / pumpullu, tzaurra Frases su fiore chi apo pastinadu at bogadu rebudhedhos dae fundhu ◊ frores chene rempudhu e chene asore (L.Loi)◊ in capidanni su rimpudhu fit cumentzandhe a colorare tancas e ortos Terminologia iscientìfica rbr Ètimu ltn. *repullus Tradutziones Frantzesu bourgeon Ingresu sprout Ispagnolu brote, vástago Italianu pollóne, rampóllo Tedescu Sproß.