A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

rébula , nf: arrémpula, rémpula, répula Definitzione foedhandho de personas, de animales e cosas, si narat prus che àteru a disprétziu po aredeu, arratza / ómine, fiadu, de répula bona, mala; segàresi de una r. = èssere de sos…, de s'arereu de… Sinònimos e contràrios aredeu, arénsia, arràcia, arrampile, eréscia, iscrípia, istripa, istripile, repulia / ttrs. répura Frases sa lànsana est de sa répula de s'armurata ◊ no ti ndhe ammentas fizu de chie ses, de cale répula? (P.Giudice Marras)◊ est un'animaledhu de una rébula diferente ◊ arródiant in sas aeras abbilastros de onzi répula ◊ cussu faghet gai ca lu tenet de répula ◊ su sambenadu distinghet sas répulas ◊ isse pesat una trallallera ca est de répula campidanesa 2. tantu za si segant de sa menzus répula, cussos!… Tradutziones Frantzesu race Ingresu progeny Ispagnolu casta Italianu genìa Tedescu Sippe, Stamm.

rebúsa rebbúsa

rebusài, rebusàre rebbusàre

rebusàre 1 , vrb: arreusai, reusai, reusare, rebuzare, ribuzare Definitzione nàrrere chi nono, no bòllere ccn. cosa, no bòllere prus a unu; tirare a longas, lassare a tempus addenanti Sinònimos e contràrios arrafudai, rivuzare / crastinare, dilatai Frases una borta chi ti càpitat s'ocasione bona la rebuzas? (T.Ledda)◊ mi at rebuzau sa fiza e commo la cheret dare a muzere a un'àteru 2. no podimus reusare ancora a che l'interrare, ca semus timindhe ◊ su sole ch'est intrendhe e no si podet piús reusare ca si che iscúrigat! Sambenados e Provèrbios prb: su mare no rebuzat abba Ètimu spn. rehusar Tradutziones Frantzesu refuser, renvoyer, remettre Ingresu to refuse, to postpone Ispagnolu rehusar, aplazar Italianu rifiutare, ricusare, respìngere, rimandare Tedescu ablehnen, verzögern, hinziehen.

rebussàre rebbusàre

rebústu , nm: arrebustu* Definitzione logu inue si chistit provistas a papare: in is cumbessias, sa domo inue si papat Sinònimos e contràrios canava, credensa / cdh. ripostu Frases at apertu su rebustu e nche at bogadu duas tassas e un'ampulla de abbardente.

rebuzàre rebusàre 1

rebuzéri , agt Definitzione chi acostumat a nàrrere ca no, abbetiosu, reberde Sinònimos e contràrios reusadori Ètimu srd.

rebúzu , nm: ribuzu Definitzione su rebuzare, cosa rebuzada Sinònimos e contràrios arrecusa, arrefudu, arreusa, dennega Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu refus Ingresu refusal Ispagnolu rechazo Italianu ricusa Tedescu Ablehnung.

recabài , vrb: arrecabai* Definitzione bogare calecuna cosa de unu trebballu, de una faina, àere profetu, unu torracontu Sinònimos e contràrios acanciare, balanzare, bocare, iscrúfere, lobrare, lograi, otènnere.

recàda racàda

recàdu , nm: arrecadu* Sinònimos e contràrios sceda / acasàgiu / donu / saludu Frases de sa prendha mia istimada tenes calchi recadu?

recaída , nf: recaita Definitzione prus che àteru foedhandho de su fàere, de sa salude, su recaire, torrare a su male, a fàere male che innanti, a istare male Sinònimos e contràrios recaimentu Frases sa recaida est grave ca unu chi torrat a rúere est difítzile chi piús si ndhe peset ◊ sa recaida no est tantu perigulosa in sas maladias de su corpus, cantu in sas maladias de s'ànima Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu récidive Ingresu relapse Ispagnolu recaída Italianu ricaduta, recidiva Tedescu Rückfall.

recaiméntu , nm Sinònimos e contràrios recaida Ètimu srd.

recaíre, recaíri , vrb Definitzione torrare a orrúere in maladia, immalaidare torra de su matessi male, orrúere torra in su male, in su vítziu o abbitúdine mala Ètimu spn. Tradutziones Frantzesu avoir une rechute Ingresu to fall again Ispagnolu recaer Italianu ricadére Tedescu einen Rückfall haben.

recaíta recaída

recàla racàda

recalàre , vrb Definitzione pònnere lorinchinos in is origas.

recamài, recamàre , vrb: arrecramare, erricamare, recramare, ricamai, ricamare Definitzione fàere obru in orrobba téssia, genia de trebballu totu a figuras cun filu de colore diferente, po bellesa Sinònimos e contràrios abbordai, alamarare, obrare, orizare Frases sas aeras a denote sunt che telas ricramadas ◊ custu mantu chi Elena ricamesit aggradessi e tènelu arribbadu pro s'isposa! Ètimu itl. ricamare.

recàmera , nf Definitzione aposentu bonu, preparau bene, nóbbile Ètimu spn. recámara.