A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

rechínta , nf: arrechinta, richinta Definitzione genia de pelea, de arrebbentu, fintzes tostorrímine, reberdia Sinònimos e contràrios cadha, impodha, matana / abbétia, perronia, revessiu, tostorrímine Frases líbberannos de rechinta chi no morzemas de gana! (D.Mele) 2. po no pagai bogat rechintas! (R.Pani) Ètimu ctl. requinta.

rechintósu , agt Definitzione chi costumat a giare rechinta, matana, e, nau de gente, chi sighit a pedire fintzes su chi o candho o comente no depet, giaendho istrobbu Sinònimos e contràrios frapudu / apigonau, genosu, ifadosu 2. su mesi de martzu est rechintosu Terminologia iscientìfica ntl Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu impertinent Ingresu pestering Ispagnolu pesado Italianu petulante Tedescu aufdringlich, lästig.

rechisitória , nf Definitzione sa crica e relata cantu prus precisa de totu is curpas de carrigare a un'imputau in dibbatimentu, su chi faet su púbblicu ministeru.

rècia , nf: arrècia* Definitzione cosa intrada apare (ferru, canna, linna) po serrare o amparare calecuna cosa / genias de rècia: r. a branca (faet coment'e a bombè a sa parte de bàsciu, in in fentanas), r. de capella, r. de canna po inserrai su pisci Sinònimos e contràrios arraciada, ferrada / giaga.

rècia 1 , nf Definitzione balia, fortza (fintzes de istare prantau, de andhare) Sinònimos e contràrios briu, foltza Frases oe no apo rècia peruna, no resesso a fàghere nudha! ◊ cuss'ómine no at rècia.

reciàda , nf: arraciada* Definitzione ferros intraos apare de unu betu e a istúturu, po serrare mescamente aperturas a parte de fora de sa domo Sinònimos e contràrios arrècia, ferrada Frases in custa giungla de cristianus, dognunu at postu reciadas a su coru!

reciadédhu , nm Definitzione genia de trebballu a tessidura a manu, unu pagu lascu Terminologia iscientìfica ts Ètimu srd.

recída , nf: arrecia, erricia, retzida, ricida Definitzione paperi, documentu chi narat de àere arreciu o pagau una cosa; su arregòllere a ccn. (istràngiu, amigu, àteru) Sinònimos e contràrios retzivu / acasàgiu, acogliéntzia Frases issu, e fit iscritu in sa retzida, aiat pagadu duamiza francos 2. chie li faghiat bona retzida, a isse, fit una de sas teracas Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu quittance Ingresu receipt Ispagnolu recibo, acogida Italianu ricevuta Tedescu Quittung, Empfang.

recíre , vrb: arrecire, erricire, retzire, ritzire Definitzione pigare, arregòllere ccn. cosa o ingòllere a calecunu / coment'e retzidu! = arrefudu grabbosu de unu brindhu Sinònimos e contràrios acasagiai, acollire, picare / acetai | ctr. donai / dipaciare, mandai Frases s'aràdio nostru no retzit, paret chi no retzat 2. bi sunt sos chi lu retzint e bi sunt sos chi che lu dispàciant ◊ cufromma a su chi amos fatu e dadu amos a retzire ◊ – beni ca nosi fais cumpangia a pràndiri! – gràssias: coment'e erriciu! Ètimu itl. ricevere.

récita , nf: rétzita Definitzione arrapresentatzione de una cummédia o àteru, comente si faet in teatru.

reclàme , nf Definitzione paperi, giornale o àteru po presentare produtos a bèndhere / betare sa r. = passai e donai, o lassai in sa cascita de sa posta, sa r.

recòchere, recòghere , vrb: arrecòchere, regòghere Definitzione fàere in colore coment'e brutu, apenas iscurosu, coment'e inniedhigandho pagu pagu Sinònimos e contràrios abburare, acotilai, ammoriscai, anniedhigai Frases su sole a tropu regoghet sa robba bianca ◊ sa robba est regota de su brúere e de su tempus ◊ sa robba bianca si no est bene samunada agabbat chi si regoghet Tradutziones Frantzesu brunir Ingresu to brown Ispagnolu ennegrecer Italianu abbrunare Tedescu bräunen.

recògliere , vrb: arragolli, regògliere, regòllere, regòlliri Definitzione ingòllere sa cosa, mescamente pigandhodha de terra, e pònnere in calecunu logu o istrégiu totu impare; acasagiare gente, arrecire a domo, pigare e chistire una cosa chi giaet àtere; batire, torrare a domo / pps: recortu, regoltu; indic. 1ˆ p. sing. regorzo; cong. 3ˆ p. sing. regolzat Sinònimos e contràrios acabidae, acoglire, acurumai, arregoglire, bòdhere, bodhire, tòdhere / recoire, recòrdere | ctr. fuliai, lassae Maneras de nàrrere csn: regòlliri su partu = atèndhere a sa fémina parturindhe; regòlliri su respiru = torrare àlidu; regòlliri is puntus = tènnere sos puntos de unu triballu téssidu pro no s'iscontzare; (nadu de unu tumore, de fruschedha) regòlliri = martzire Frases l'ant aciapadu rutu in mesu de su ludu: sa zente est curta e ndhe l'ant regortu (P.Masia)◊ s'istadu italianu nachi est de sos prus ricos e no est bonu a regòllere vintimiza Albanesos! ◊ sos carabbineris li ant postu sos ferros, a su mortore, e che l'ant regortu 2. donzi sero regolliat cun d-una imbreaghera niedha ◊ fit regortu a bidha pagu tempus dae sa Líbbia ◊ sos mortos che los ant recortos a bidha ◊ m'importat chi custa terra nostra nos regolzat totus Tradutziones Frantzesu ramasser, retirer Ingresu to pick up, to gather, to shelter, to withdraw Ispagnolu recoger Italianu raccògliere, ritirare Tedescu sammeln, aufnehmen, abholen.

recoíre , vrb: arrecuire, recuire, recuiri, ricuire Definitzione torrare a su logu inue s'istat, si bivet, pruschetotu a domo, a bidha, a pasare o po si ndhe arretirare deunudotu; pònnere sa cosa chistia in ccn. logu, portare a domo, a magasinu, a su logu chi si faet fúrriu Sinònimos e contràrios contoniai, ghirare, recògliere, recòrdere, remuire, soniae / remonire | ctr. essire, tocai 1 Frases fata sa zorronada, recuo ◊ Pitzente a ora de mesa note pro sa una recuit a domo ◊ prima de recuire pro sa chena sos pitzinnos giogant ◊ unu bortaedie fimus recuindhe a bidha ◊ adiosu: deo mi recuo! ◊ a ue est nadu si podet recuit dae s'últimu cabu de su mundhu 2. recui sas bertighitas! (P.Mossa)◊ babbai che aiat recuiu sas crapas a sa mandra e fit ghirau a cuile ◊ fit una die frita, su sole si fit solu incioradu e si fit recuidu impresse (S.Saba)◊ mancumale chi che l'ant recuida, sinono capubbada ite aiat fatu!◊ recuide sos pitzinnos! Ètimu spn. recudir Tradutziones Frantzesu rentrer chez soi Ingresu to get back home Ispagnolu recogerse, retirarse Italianu rincasare Tedescu heimkehren.

reconnoschéntzia , nf: arreconnoscéntzia*, riconnoschéntzia Definitzione su si connòschere de su bene arreciu de ccn. e manera de fàere chi dhu giaet a bíere Frases pro dimustrare reconnoschéntzia li at prummissu de li fàghere un'ispuntinu.

reconnòschere , vrb: arreconnosci, reconòsciri, riconnòschere Definitzione giare a bíere de connòschere una cosa, o a unu bistu o connotu àtera borta, atrogare calecuna cosa (es. su chi unu at fatu, s'arrexone de s'àteru); giare a bíere de si connòschere de unu bene arreciu Sinònimos e contràrios connòscere Frases sos dutores reconnoscheint su male ◊ totus ti lu reconnoschent chi ses su traballadore prus sériu e onestu de bidha ◊ totus aiant riconnotu ca fuit zusta sa proposta sua.

reconnoschiméntu , nm: arreconnoscimentu*, riconnoschimentu Definitzione su reconnòschere, fintzes su giare su méritu a chie dhu tenet, o unu prémiu coment'e singiale de istima Sinònimos e contràrios arreconnoscéntzia.

reconòsciri reconnòschere

reconsízu , nm: regosítziu, regosizu Definitzione gosu, prexu mannu Sinònimos e contràrios allibbiamentu, cuntentesa, gaju, gódiu, gosamentu, gosa, isciúscia, ispaju, lobru Frases si presentat su Fizu pro dare a chelu e terra regosizu ◊ oe s'empireu chelu sentit grandhe reconsizu ◊ fetant grandhe regosítziu totu sos mortales tristos! Ètimu ctl., spn. regosig Tradutziones Frantzesu joie, jubilation Ingresu mirth Ispagnolu regocijo Italianu grande godiménto, gàudio Tedescu Wonne, Freude.

recontàre , vrb Definitzione nàrrere su contu, contare s'istória Sinònimos e contràrios contae Frases cale limba at a poder recontare su cuntentu assoras chi proesit cudhu pópulu ebreu? (A.Loy)◊ at ordinadu de recontare totugantu.