A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

recóntu , nm Sinònimos e contràrios contu Frases eo so prontu a bos fàghere su recontu de totu.

recòrbere , vrb Definitzione arregòllere; torrare, furriare a domo / pps. recórbiu Sinònimos e contràrios arragolli, recògliere* / contoniai, recòrdere 2. fimus in piatza, a mesanote, no fimus mancu vívios, ma no aviamus gana de recòrbere (G.Chironi).

recórbida , nf Sinònimos e contràrios arragota / contoniada, ghirada, recuia Ètimu srd.

recordàre , vrb: arragodai*, regordai Definitzione giúghere presente in sa mente o batire a sa mente una cosa passada de tempus Sinònimos e contràrios ammentai, subènnere | ctr. ilmentigare, scaresci Frases recòrdati chi prima fusti clara e como iscura!

recòrdere , vrb: regòrdere Sinònimos e contràrios contoniai, ghirare, recògliere*, recoire, recòrbere Frases candho recordiat si seiat su fizu in coa ◊ est andhendhe a nche regòrdere su late a bidha ◊ dae su trabballu che recordet a sa una ◊ andhant sos canes a recòrdere sas berbeches a mandra.

recortórzu , nm Definitzione logu a ue recòrdere o ghirare Frases preco a santu Zorzi chi bos diat mendhu e recortorzu securu (G.Mele) Ètimu srd.

recórtu , pps: arregortu, regoltu, regortu, regotu 2 Definitzione de recògliere Sinònimos e contràrios collidu, incungiau / acasazau Frases che los ant recortos a bidha, sos mortos 2. bi fit custu orfanellu chi no aiat ne babbu e ne mama e l'aiat regortu un'ómine de Sedhori.

recotédhu , nm Definitzione genia de cosighedha bianca chi, in sa natura de s’ómine, bogant is gràndhulas ororu de sa conchedha in su surchighedhu totu comente abbarrat ammontau cun sa pedhighedha, e deasi etotu ororu de sa tituledha in sa natura de sa fémina Sinònimos e contràrios gana 1 Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu smegma Ingresu smegma Ispagnolu esmegma Italianu smègma Tedescu Smegma.

recótu , pps, agt: arrascotu, errescotu, regotu Definitzione de recòghere; nau de s'orrobba o de sa carre, chi est de colore niedhudu, inniedhigada coment'e cota, a fortza de dh'imbrutare o de pigare sole Sinònimos e contràrios acotiau, ammoriscau, ammurradu | ctr. càndhidu, nídidu 2. sa camisa paret bruta de cantu est regota ◊ cussu traste est regotu a fortza de l'imbrutare 3. su cadhu fit brujadu e recotu de sidis e de fàmine (P.Pisurzi)◊ terra de umbras, atraessada e regota dae su prúere de su tempus! (C.Puddu) Terminologia iscientìfica clr.

recótu 1 , nm: arrascotu, regotu 1, rescotu, rigotu Definitzione apustis piscau su casu, est su chi essit de su soru torrau a su fogu a imbudhidare fintzes agiummai a puntu de pesare búdhidu: ndhe artzat a pitzu a pígiu grussu Sinònimos e contràrios arricu 1, brotzu 1, martadhu, martzedhu, soru, sorugotu Frases achica fogu cràdiu a cada bandha de su lapiolu fintzas chi dae su soru àntziat su recotu ◊ sentza bídere ne casu e ne regotu mancu giota connotu apo a sabore ◊ mi at dadu casu, regotu e peta Terminologia iscientìfica mng Ètimu ltn. recoctus Tradutziones Frantzesu "ricotta" (fromage très voisin du sérac) Ingresu ricotta (kind of cottage cheese) Ispagnolu requesón Italianu ricòtta Tedescu Quark.

recracadúra , nf Definitzione tróchia de un'arremu Sinònimos e contràrios dórchida isgúbberu, trunchinada Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu entorse, foulure Ingresu distortion Ispagnolu distorsión, esguince Italianu distorsióne Tedescu Distorsion, Verstauchung.

recracài , vrb: arrecracai* Definitzione incracare torra, pònnere asuta de calecunu pesu, nau fintzes in su sensu de pònnere male un'arremu atrotigandhodhu de dhi fàere dannu Sinònimos e contràrios atrotiai, dòrchere Frases mi seu recracau unu pei.

recramadòra , nf Definitzione fémina chi faet trebballos de borderia, de obru, ricamu Sinònimos e contràrios bordadora.

recramàre recamài

recràmu , nm: arricamu, ricamu, ricramu Definitzione genia de trebballu chi si faet (a manu o a màchina) po fàere prus bellu unu trastu de orrobba cun figuras, disegnos fatos cun filu de diferente colore Sinònimos e contràrios abbordau, abbrodu, borderia, obru 2. su monte de ricramos est bestidu (B.Truddaju) Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu broderie Ingresu embroidery Ispagnolu bordado Italianu ricamo Tedescu Stickerei.

recreài, recreàre , vrb Definitzione pigare o giare ispàssiu, gosu, recreu Sinònimos e contràrios desogai Ètimu srd.

recréu , nm: arrecreu, ricreu Definitzione cosa chi giaet consolu, praghet, chi faet godire, istare cuntentos Sinònimos e contràrios desogu, godimentu, gosa, ispàssiu | ctr. patimentu, patiscione Frases o Deus meu, cuntzédimi un'istante de recreu! ◊ s'abe agatat recreu in sos fiores ◊ ti ndhe ses riendhe: paret chi ndhe apas recreu! ◊ in tanta paghe sa mente assereno e mi est durche recreu sonniare ◊ cussu locu fit su recreu de sos minores ◊ issos in custu tribàgliu bi agatant recreu ca est a sa idea issoro Ètimu spn. Tradutziones Frantzesu plaisir, délassement Ingresu delight, recreation Ispagnolu recreo Italianu dilètto, piacére, ricreazióne Tedescu Vergnügen.

recrusàre , vrb Definitzione pònnere in recusione, in presone o àteru logu deasi, in logu serrau de no pòdere essire Sinònimos e contràrios acorrae 1 | ctr. bocare, iscapae 2. mi che creio recrusada in carchi ospítziu Tradutziones Frantzesu enfermer Ingresu to shut in Ispagnolu encerrar Italianu rinchiùdere Tedescu einschließen.

recrusiòne , nf: recusione Definitzione logu inue poderare a unu isserrau de no ndhe pòdere essire Sinònimos e contràrios galera, presone Frases cuss'arga de muntonarzu… a recusione!◊ za l'ischis tue puru inue est sa cosa, no ses de recusione!◊ su códice penale narat chi po cosa goi bi at tres meses de recusione.

recrusóriu , nm Definitzione logu inue poderare gente acorrada Sinònimos e contràrios recrusione.