Ditzionàriu in línia
de sa limba e de sa cultura sarda

rassària , nf Definitzione su èssere grassos a meda Sinònimos e contràrios rassura | ctr. langesa, langiore Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu obésité, adiposité Ingresu obesity, adiposity Ispagnolu obesidad, gordura Italianu obesità, adiposità Tedescu Fettleibigkeit.

rassèsa , nf Definitzione su èssere grassos Sinònimos e contràrios contomàtzia, grassesa*, grassori, grassúmene, grassura | ctr. langiore Frases lu fut lendhe in giru, in brullaria, pro su pesu e pro sa rassesa Tradutziones Frantzesu embonpoint Ingresu fatness Ispagnolu gordura Italianu grassézza Tedescu Dicke.

rassígna , nf Definitzione genia de tzerriada, fata a numenatis e prus che àteru de gente meda po averguare calecuna cosa, una genia de controllu; fintzes ispetàculu, o parada de òperas, de tantos artistas 2. sunt pessendhe a fàghere una rassigna internatzionale de boghes de féminas in su càntigu populare Tradutziones Frantzesu revue, exposition Ingresu review, parade, exibition Ispagnolu revista, análisis, reseña, festival, feria Italianu rasségna Tedescu Untersuchung, Ausstellung, Schau.

rassignàre, rassinnàre , vrb: rescinnare, resignai, resignare, resinnare, ressignai Definitzione bogare de fune a una cosa chi dispraxet meda, lassare a pèrdere, acunnortare de coment'est, istare a su chi bolet su destinu, a su chi bolet un'àteru, ma fintzes èssere firmos in d-una decisione Sinònimos e contràrios aconnoltare, apachiare Frases no mi poto resignare: su dolore est tropu forte ◊ como tocat de ti resignare a sa divina volontade ◊ mi resinno a su chi faghet Deu 2. in s'ora de sa sua dispedida implorat rassignadu: O Deus meu, cuntzédimi un'istante de recreu! (G.Deriu)◊ ístandhe tzerta chi so resinnadu a morrer milli bortas pro ti amare! Ètimu ctl., spn. resignarse.

rassítu , agt: grassitu Definitzione unu pagu grassu Sinònimos e contràrios grassitedhu.

ràssu , agt Definitzione chi portat ógiu, nau mescamente de sa petza (e de s'animale o persona): nau de sa terra, chi portat sustàntzia meda, ladamíngiu, e chi po cussu dhue creschet bene sa cosa Sinònimos e contràrios grassu* | ctr. làngiu, marriu, romasu Maneras de nàrrere csn: peràulas rassas, contos rassos = peràulas, contos de argumentu sessuale; tzimentu, impastu rassu = cun prus paga rena (e prus tzimentu, o àteru); èssere r. che piga = in suspu, romasu cadidu Frases fiadu rassu, peta rassa, ómine rassu, fémina rassa ◊ candho mi naras "rassu" so cuntentu e no mi ofendho si ti ndhe coglionas (Piga)◊ cussos sunt rassos che porcu 2. tue faedhos rassos ndhe as betadu suspetendhe a su malu e pro errore nendhe chi sunt essidos dae me Sambenados e Provèrbios smb: Rassu Tradutziones Frantzesu gras Ingresu fat Ispagnolu gordo Italianu grasso Tedescu dick.

rassúra , nf Definitzione su èssere grassos Sinònimos e contràrios grassura*, rassesa | ctr. langiore Frases cufromma a sa pastura sa rassura.

ràsta , nf, nm: arrasta*, rastra, rastru, rastu Definitzione fragu, arrancu; singiale chi abbarrat de comente si passat in su logu Sinònimos e contràrios abbentada, fiacu 1, frusa / arrancu / addromu, arrestallu, frata, ilmina, peada, trata Frases est che cane chi sighit sa rasta ◊ su cane giraiat dogni mata fiaghendhe su rastu ei s'aera (S.Lay Deidda) 2. at postu fatu a su rastu de sos noedhos chi nche li ant furadu ◊ cun sos iscarpones istampat bete rastru in su terrinu ◊ sos fizos caminant in su rastu de su babbu.

ràsta 1 , nf: areste*, erista, reste 1, rista Definitzione su filighedhu longu, téteru, arrasposu, chi faet sa terga o camisa de dónnia granu in s'ispiga de su trigu, de s'órgiu o erbas de cussa genia Sinònimos e contràrios listra 1 Frases sas ispigas s'ibboidaiant, bi restaiat solu sa reste e trigu no in logu ◊ su trídicu cheret ispozau de sa rasta ◊ giughet paza e rista dogni mannuju, s'annada bona s'ischit a s'incunza ◊ s'orzu si ghirghinzavat pro che li catzare sa rista Terminologia iscientìfica rbr Tradutziones Frantzesu arête, barbe d'épi Ingresu arista Ispagnolu arista Italianu rèsta, barba del grano Tedescu Granne.

rastadhòne , nm Definitzione coígios, avantzighedhos de cosas de papare Sinònimos e contràrios afrantzuchena.

rastadòre , agt, nm: arrastadori* Definitzione chi o chie pigat s'arrastu o andhat aifatu de is peadas cricandho bestiàmene Sinònimos e contràrios addromadore, frusadore, irdarrastadori.

rastadúra , nf: arrastadura* Definitzione su rastare Sinònimos e contràrios irdarrastadura, rastamentu.

rastài , vrb: arrastai*, rastare, rastrai Definitzione andhare a s'arrastu de sa fera, pigare s'arrastu, s'arrancu, fragare; sighire, pònnere aifatu de is peadas, cricandho Sinònimos e contràrios acarigai, annajare, annàsere, fiagare, nuscai / addromare, orminare, trateare.

rastaméntu , nm: arrastamentu* Definitzione su rastare, su andhare aifatu de s'arrastu, de is peadas, cricandho fera Sinònimos e contràrios rastadura.

rastàre rastài

rastellàre , vrb: arrastellare, ristellare Definitzione passare su rastellu, o tragavenu, po limpiare in terra, ammuntonare cosa, aparigiare sa terra Sinònimos e contràrios atragavenai Frases l'at bidu ristellendhe suta de sas àlvures e at pessadu chi fit pulendhe su terrinu ◊ puliat bene su logu e bi ristellaiat piueredhu a manera chi su chi bi passaiat lassaiat sas peitas Tradutziones Frantzesu ratisser Ingresu to rake Ispagnolu rastrillar Italianu rastrellare Tedescu harken.

rastellínzu , nm Definitzione su rastellare, trebballu a tragavenu Ètimu srd.

rastéllu , nm: arrastellu, rastrégliu, rastrellu, restegli, restrellu, ristellu Definitzione aina totu a dentes a bisura de pètene posta a istúturu cun sa màniga, impreada prus che àteru a arregòllere cosa passandhodha arrasigandho in terra Sinònimos e contràrios gristellu, tiravenu, tragavenu / cdh. rastredhu Terminologia iscientìfica ans Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu râteau Ingresu rake Ispagnolu rastrillo Italianu rastrèllo Tedescu Harke.

rasticànu , agt: rastiganu Definitzione nau de trigu, chi portat s'areste in colore de chinisu in punta Ètimu srd.

rasticàre , vrb Definitzione bogare o fàere s'areste, nau de unos cantu laores Ètimu srd.