scraucíu , agt Definitzione nau de ccn. no solu po sa manera de portare is pilos betaos apare, chentza petenare, ma fintzes po totu sa persona chi est sèmpere unu pagu a trascuru Sinònimos e contràrios scrabionau Ètimu srd.
scràva , nf Definitzione arrogalla, orrugos chi abbarrant, bículos chi si fúliant de calecuna cosa chi si trebballat Frases sa scrava est cosa chi si nci fúliat.
scravài sclavài
scravaméntu sclavaméntu
scravidàdi , nf Definitzione su èssere iscraos Sinònimos e contràrios cativériu, isciaedude.
scravigadòri , nm Definitzione cudhu chi pistat is ispigas de su trigu po ndhe fàere essire su granu Ètimu srd.
scravigài , vrb: iscravigai* Definitzione istacare su granu (de su trigu) de sa camisa chi dh'imbodhigat, pistare s'ispiga po ndh'essire su granu Frases ita granu podint scravigai is mallus neosus de ollastru?!◊ scràviga custa conca de trigu po biri chi su ranu est cumpriu! ◊ ita, no dh'iast pótzia scravigai in s'arxola cussa pariga de faas?!◊ scravighestus su linu po ndi bogai su sèmini ◊ su trigu bollit messau innantis chi scravighit.
scravigandài , vrb Definitzione pistare is ispigas de s'órgiu cun su màgiu Sinònimos e contràrios iscravigai.
scravígu , nm Definitzione su scravigai, su sonu o moida de cosa àrrida pistandho Frases intendit su scravigu de sa pastura sicada candu dha trísinat cun is peis (F.Pilloni) Ètimu srd.
scraxarrúbiu , nm: iscalzurúgiu* Definitzione genia de pigionedhu de unu coloredhu orrúbiu coment'e de aràngiu in su petus e in su gúturu Sinònimos e contràrios barbarrúbia, brinchidhi, brinci, dhodhi, ghiri, petiruju, princiotu, tintillu, tradhera, tzichi.
scraxèra , avb Definitzione sètziri, corcai a s. = acanta de su fogu a palas a terra e bentre a susu; ctr. a mata a terra Ètimu srd.
scraxoladúra , nf: iscorzoladura*,
scroxobadura,
scroxoladura Definitzione
arrasigada forte de ndhe pigare unu pigighedhu de cosa (es. pedhe)
Sinònimos e contràrios
iscorzadura,
iscrabiada,
iscraciolu,
iscràviu,
rasicadura,
spilloncadura
Tradutziones
Frantzesu
excoriation
Ingresu
abrasion
Ispagnolu
excoriación
Italianu
escoriazióne
Tedescu
Hautabschürfung.
scraxóxu scasórgiu
scràxu scàgiu
screài, screàri , vrb: scriai Definitzione apèrrere a crae Sinònimos e contràrios isfrisciare | ctr. creari Frases at torrau a scriai su portali e torrau est a essiri Ètimu srd.
screbigài , vrb: iscabixare* Definitzione atripare, pigare a cropos Sinònimos e contràrios isciúdere Frases arrispeta a pobidha mia o ti screbigu! (A.Murru).
scrécidhi , nm Sinònimos e contràrios cherre, cidhi, ciórighe, pisciagulu Terminologia iscientìfica pzn.
scrèciri , nm Definitzione pilloni de beranu o chirisi de perca, genia de pigione pitichedhedhu Sinònimos e contràrios pisirica, pisinatu, pisciagulu Terminologia iscientìfica pzn.
screfài scerfài
scrèiri , vrb: iscrèdere*,
screri Definitzione
lassare o acabbare de crèdere, no crèdere in su sensu de no ibertare prus sa cosa chi unu fut ibertandho / pps. scrétiu
Sinònimos e contràrios
disaprensionai,
discrèiri
/
storrai
Maneras de nàrrere
csn:
screi a unu = fàghere a manera chi no pesset prus a sa cosa chi fit ispetendhe, fàghere passare s’idea; screisí de una cosa, de unu = ispònnere, no pessare prus a una cosa, a unu
Frases
no si screat, ca comenti cuberu su dinai ciai apu a èssi puntuali! ◊ pobidha mia depit èssi giai scrétia candu no mi at biu torrendi
2.
at cunvintu e scrétiu genti meda ◊ benemindi de prexu, ca fiat seguru de nd'ai scrétiu is bandidus! ◊ no mi ndi potzu screi, de tui: ti portu iscritu in su coru! ◊ mi femu apuntau, a salias longas, ananti de is liconerias, ma giaja mi nd'iat scrétiu
Tradutziones
Frantzesu
ne plus attendre
Ingresu
to give up after a vain waiting
Ispagnolu
resignarse
Italianu
sméttere di aspettare dópo aver attéso invano
Tedescu
vergebliches Warten abrechnen.