scrapolàriu scapolàriu
scrapòni , nm Definitzione una calidade de scrópula Sinònimos e contràrios scórpula Frases portaus scraponi, sparedha, bachixedhas, anguidha Terminologia iscientìfica psc Ètimu ltn. scorpione(m).
scrapòni 1 scrapiòni
scrapudhài , vrb Definitzione iscabidhai, bogare s'ispiga, apèrrere de calecuna cosa chi creschet; nau de piciochedhos, crèschere, fàere mannos, passare de piciochedhos a mannos fintzes in su sensu de èssere a tretu de fàere fígios; nau de mannos, aprapudhare, tocare e fintzes cobèrrere Sinònimos e contràrios iscabissare, ispicare, ispighire / ammanucai, ammanutzare, aparpidare Frases sa cocheta est acanta de si scrapudhai Ètimu srd.
scrapudhàu , pps, agt Definitzione de scrapudhai; apertu e cumpriu, lómpiu 2. cussus froris funt totus scrapudhaus.
scrapúdhu , nm: iscarpudhu* Definitzione genia de codrolinu chi narant fintzes scrapudhu o capedhu de para (itl. mazza di tamburo) Terminologia iscientìfica atn, Macrolepiota procera.
scrarài , vrb: iscrariai*, scrariai Definitzione fàere craru, prus craru, de si pòdere bíere méngius Sinònimos e contràrios aclarai, acrarire, ilciarire, incrariare, scraressi | ctr. oscurèssere, oscuressire Maneras de nàrrere csn: scrarai sa coja = bogare a craru, dare a ischire chi duos sunt cojendhe; scrariai sa boxi = ilmaschiare, rasigare sa bula pro essire sa boghe prus crara Frases "Duncas!" - si fadiat po cumentzai, scrariendusí sa boxi e intreghendu su contu - ◊ s'amori fait scrariai sa trama de sa vida (S.A.Spano)◊ is pampadas scràriant s'iscuru ◊ sa candela manna scràriat totu sa domu ◊ a domu de sa fémina andànt su sàbudu noti e aici su domínigu a mengianu is isposus andànt a missa impari a scrarai sa coja 2. is froris furint aspetendi a scrarai su soli po si aberri.
scrarèssi , vrb: esclarèssiri*, isclarèssiri Definitzione fàere o essire craru, fàere prus in colore craru Sinònimos e contràrios isclarire, ispalaciae, ispanigai, scampiai, scrarai | ctr. oscurèssere, oscuressire.
scraría scalía
scrariabitíca , nf Definitzione calidade prus pitica de abrutzu e iscaria Sinònimos e contràrios armutuminore, cadillonedhu, isciareuminore.
scrariài scrarài
scrariàrgiu , nm Definitzione logu de abrutzu meda, de iscaria.
scrariméntu , nm Definitzione su scrariri.
scraríri sclaríri
scratzadúra , nf Definitzione
su trebballu de iscartzare is fundhos de sa bide in atóngiu, o fintzes àteru
Sinònimos e contràrios
scartzamentu
Frases
sa scratzadura est po allichidiri su fundu, po no dhui èssiri burdàmini ch'istrobbat
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
déchaussement
Ingresu
undermining
Ispagnolu
socava
Italianu
scalzaménto
Tedescu
Freilegung der Wurzeln.
scratzài scartzài
scratzedhài , vrb Definitzione istesiare unu pagu sa terra de is fundhos faendhodhis coment’e unu fossu a inghíriu; fintzes bogare de fundhu, de is arraighinas Sinònimos e contràrios scartzai Frases chi si assentat su tempus ndi scratzedhu totu e ghetu unu paghedhu de fà (A.Garau) 2. ancu ti scratzedhint sa conca! Ètimu srd.
scratzèra scracèra
scràu sclàu
scràu 1 scàu