A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

scramietàe , vrb Definitzione fàere a traghidadas, a tzàcurros Sinònimos e contràrios istochidare, tzacarrai.

scraminài , vrb: isgraminare, sgraminai Definitzione ispilusare, bogare de pare sa lana po dh'aprontare a dha filare; arrangiare una chistione Sinònimos e contràrios acramiai, balminare, cardai, carminai*, irgardare, isparpedhare, laminare, sgraminigai Frases ant marrau, scraminau, purgau, cérriu, scedatzau, furriau a s'imbressi e cumpudau fintzas in is cugulonis (F.Onnis) 2. tui abarras in domu: sa cosa dha sgràminu dèu!

scràmiu , nm: irgràmiu*, scramu, scrémiu Definitzione boghe arta de gente o fintzes de animale, mescamente a lamentu; fintzes tzúnchiu Sinònimos e contràrios abboghiada, addorojada, bérchida, boche, cérriu, giúilu, grida, làmidu, tírriu Frases s'intendit su scràmiu de s'istria ◊ ita tenit su gatu a scràmius? ◊ s'intendit su scràmiu de su malàdiu Tradutziones Frantzesu cri, miaulement Ingresu mew Ispagnolu grito, gemido Italianu grido, gnàulo Tedescu Schrei, Miauen.

scrammentài scramentài

scrammentàu , pps, agt Definitzione de scrammentai Sinònimos e contràrios iscadhau 2. seu scrammentau: a fai cosas aici no dhoi andu prus!

scramméntu scraméntu

scrammèra , nf: iscrammera* Definitzione parte de su fassoni o de una barca inue si ponet su scrammu e s'intrant is arremos po bogai, po remare.

scràmmu , nm: iscàlamu Definitzione genia de puntedhu, unu a cada bandha de una barca, chi serbit po fàere fortza cun su remu (custu si manígiat che una leva e su s. est su puntu de arrimu) Sinònimos e contràrios cangedhu, iscàranu 1.

scramorài , vrb: iscramorai* Definitzione abboghinare cun boghe lastimosa coment'e chie est pedindho agiudu, afrigios disigiandho calecuna cosa o frastimandho Sinònimos e contràrios abbochinare, atzerriai, giaculare, isclamai Frases scramorendi naràt: Ita dannu, it'arrori mi est costau! Tradutziones Frantzesu s'écrier Ingresu to cry (out) Ispagnolu exclamar, gritar Italianu esclamare, gridare Tedescu ausrufen, schreien.

scramòri , nm: iscramore* Sinònimos e contràrios isclamu Frases mancai tzerrieis agitóriu fendi scramoris de istria, totu balit a nudha!

scràmu scràmiu

scrancài, scrancàri , vrb Definitzione fàere a manera de no…, istransire de… (ispèndhere, consumare, pònnere, fàere o àteru) Sinònimos e contràrios avitare, bardare, istarviare, palpare Frases lah de no dh'istrapatzai, cussu bratzu iscónciu, ma circa de dhu scrancai! ◊ is cambalis dhus impreant po si scrancari de si arrasigari is cambas.

scrànnu scànnu

scrantaxàda, scrantexàda scantergiàda

scrantiàda , nf Definitzione orruta mala Sinònimos e contràrios alliscinada, fuzida, iscartinada, iscradiada, liscigada Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu mauvaise chute Ingresu heavy fall Ispagnolu costalada Italianu caduta rovinósa Tedescu heftiger Sturz.

scràpa scàrpa

scràpa 1 , nf Definitzione malesa bianca chi bogant is ogos malàidos Sinònimos e contràrios gherda 1, pibisu, simiga, tzerchidha, tzidhica, tzíghima Ètimu itl.g scràpoe.

scrapallúciu , nm, agt Definitzione chi o chie portat is ogos totu scrapa, tzidhica, nau fintzes in su sensu de sa maladia chi dhu faet Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu atteint de trachome Ingresu trachomatous Ispagnolu legañoso Italianu tracomatóso Tedescu körnerkrank.

scrapàu , agt Definitzione nau de s'ogu, chi est orrúbiu e bogat malesa (est totu scrapa), chi portat tzidhica Sinònimos e contràrios gherdiosu, tzeghimosu, tzichedhosu Frases su pipiu portat ancora s'ogu scrapau Ètimu srd.

scrapiòni , nm: iscarpone* 1, scraponi 1 Definitzione cerpiu boci óminis, o forchidhàdila búbula o arranzolu vúvulu, genia de bobboi velenosu, cun bàtoro farrancas per parte, in colore de castàngia (ma si ndhe agatat de diferente genia), chi portat coment'e duos bratzos o dentes mannas a mossigare e una coa cun s'agu in punta (ue iscapat su velenu): istat asuta o in mesu de pedras, cuau asuta de trastos; a logos est su serrone o cugumbiuràrgiu Sinònimos e contràrios arpau, cucurrabóina, ischifione Frases sa gelosia ti móssiat che unu scraponi ◊ chi ti at mussiau su scraponi piga s'erba annuosa ca ti fait bèni! Terminologia iscientìfica crp.