abbóchinu , nm: abbóghinu, abbóxinu Definitzione boghe arta meda Sinònimos e contràrios abboghiada, addorojada, boche, cérriu, grida, ingargu Frases essidu est dae sa buca de totucantos su lamentu chi aimis in comunu, s'abbóghinu de innocéntzia de donzunu (M.Calia)◊ depeis arrespundi cun d-un'abbóxinu chi fatzat a tremi fintzas is matas Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu cri Ingresu cry, shout Ispagnolu grito Italianu grido, urlo Tedescu Schrei.

atzúrridu , nm Definitzione boghe o cosa chi si narat a briga Sinònimos e contràrios abburruntu, afetuada, apoboretada, rimbicu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu cri, reproche Ingresu shout, reproach Ispagnolu grito, reproche Italianu grido, rimpròvero Tedescu Verweis.

bòche , nf: boghe, boge 1, boghi, bogi, boje 1, boxe, boxi, voche Definitzione su sonu chi essit de buca comente passat su súlidu in s'ogroena faendho trèmere is cordas; foedhos chi narant tzerriandho agiutóriu o cricandho a ccn. a manera de si fàere intèndhere a logu atesu; cosa chi narant criticandho cun s’unu e cun s’àteru / min. bochedha, bogaredha, boxixedha; genias de b.: b. fine (prus che àteru de fémina), b. russa (prus che àteru de ómine); is boghes de su càntidu sardu: tenore, contra, típiri 1, bassu; voches de totu su mundhu: voches de ventu e de putzones, mélios e múlios, gràrias de marianes, ínnicros de cadhos, órrios de àinos, miàulos de gatos, gronitas de chervos e trónitas de chelos, sonos de trainos, de rivos e de projas Sinònimos e contràrios abboghiada, addorojada, cérriu, grida Maneras de nàrrere csn: altzai, abasciai sa boxi = faedhare a boghe prus arta, prus bassa; acutzai sa boxi = fàghere b. fine; fàghere b. russa = cambiai sa boxi fuedhendi coment'e arragaus; ispertai sa b. = ilmaschiare, coment'e rasigare sa bula cun sa b. pro pòdere faedhare a boghe crara; connòschere a unu a sa b. = connòsciri de chini est sa boxi; fuedhai, ligi a b. manna, a bogi brandera = a boghe arta, crara, chentza timire de si fàghere intèndhere; giamare a b. manna = a boghes; faedhare a b. lena = abbellu, a boxi sélia, bàscia; fàghere sas boghes, cracare sas boghes, pònnere sas boghes a unu = leare a boghes a unu; pònnere boghes = tzerriai agiutóriu; lassare sas boghes, abbasciare sas boghes = acabbaidha cun is tzérrius fuedhendi; èssere a boghes = certai a boxi arta; pesàresi a boghes, pesaisí a boxis = ghetai tzérrius, faedhare a boghes a briga; faedhare a boghe manna = fuedhai a tzérrius, a boghes; pònnere, betare, ghetai b. a unu = cramàrelu a númene, betàreli boghe; bogare sa boghe = pònnere in ziru carchi nada, fintzas bogare fogu a unu; essire sa boghe chi… = nàrrere chi… (nova, cosa chi narat sa zente); portai sa b. iscannia = èssere serragados, zúghere boghe diferente leados a bula pro fritu o maladia; cantare a b. isparta = de s'intèndhere bene meda, cantai a totu boxi; cantare a boghe ’oghe = una ndhe cantat s'unu, una ndhe cantat s'àteru; cantare a b. furada = colèndhesi sa boghe s'unu cun s'àteru fintzas cantendhe sa matessi peràula; pesare una b. = inghitzai a cantai, cantai; èssere a boghes postas = a boghes, abboghinendhe, ghetare boches; fuedhai totus a una boxi = cuncordos, totu paris Frases faedha, nessi pro t'intèndhere sa boghe! ◊ culzeit prontu a boghes mannas ◊ a sa boghe, cussu est babbu! ◊ candho cantat su pitzinnu àntziat sa boche chi l'intendhent a totu su bichinau ◊ dh'apu connotu a sa boxi 2. si ti agatas in apretu, pone boghes! ◊ si no fut ca iu postu is boxis m'iast a èssi giogau a istocadas! ◊ a sas boghes semus curtos totu ◊ parides timinne e zagaranne feras, a boghes postas abboghinanne e pranghinne ◊ sa genti poniat is boxis: - A sighiri sa cumédia! ◊ fiat tzerriendi a boghis postas ◊ làssami sas boghes, chi no so mancu surdu! ◊ ti apu nau ca no bollu a ti pesai a boxis! ◊ apo inténniu custas bojes e apo isparau ◊ mamma est sèmpere a boches candho zoco a botza intro de domo 3. candho andhas a una domo, beta boghe innantis de intrare! ◊ bètali boghe, coita, ca sinono si che andhat! 4. pesare cheria pro sas zobanedhas galanas una boche tenorile de amore ◊ pesabbila una boghe, dà! ◊ si bi pesamus una boghe a cudha moda torramus a pisedhos coment'e candho essiaimus fatu sas festas a cantare! 5. li ant bogadu sa boghe chi fit tzegu, chi fit fertu, chi lu aiant impresonadu ◊ est essia sa boxi chi Fulanu est isposu ◊ pregontit a totu su bixinau e a una boxi dhi ant a nai a chini seu dèu Sambenados e Provèrbios prb: dolore ispinghet boche Ètimu ltn. voce(m) Tradutziones Frantzesu voix, cri Ingresu voice, shout Ispagnolu voz, grito Italianu vóce, grido Tedescu Stimme, Schrei.

cérriu , nm: intzérriu, tzérriu* Definitzione boghe chi si betat naendho su númene de ccn., pedindho agiudu, a lamentu forte, a brigare, fintzes solu foedhandho in artu meda Sinònimos e contràrios abboghiada, addorojada, bérchida, boche, giúilu, grida, ingargu, ingrídulu, irgràmiu, istríulu, làmidu, tírriu Frases dhi at ghetau unu cérriu… s'est trémiu paris! ◊ cussu candu fuedhat est sempri a cérrius Tradutziones Frantzesu hurlement, cri Ingresu shout, cry Ispagnolu grito Italianu urlo, grido Tedescu Schrei.

clàmida , nf, nm: cràmida, cràmidu, cràmmida, giàmida, làmidu Definitzione su tzerriare; est fintzes su tocu de sa campana po tzerriare sa gente a una funtzione o riunione in crésia Sinònimos e contràrios boche, cérriu / ciamada Frases su sero, recuendhe a sa friscura, clàmidas no intendhet ne cantones ◊ at intesu sas cràmmidas de sa zente istriulandhe Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu appel, cri Ingresu call-up Ispagnolu llamada, grito Italianu chiamata, grido Tedescu Ruf.

grída , nf Definitzione boghe arta meda de chie abbóghinat po dolore o bisóngiu mannu, o fintzes cuntentesa; cosa chi si giaet a ischire a sa gente peri is carrelas, a boghes / ghetai sa g. = dare o betare su bandhu, nadu fintzas in suspu in su sensu de lendhare, dare a ischire cosas chi no si depet Sinònimos e contràrios abboghiada, addorojada, boche, cérriu, corrúxinu, gràliu, ingrídulu, irgràmiu, pabada / bandhu Frases s'intendhiant sas gridas de sa zente acudida a bídere su dannu ◊ sas gridas chi at betadu? pariat chi lu fint bochindhe! 2. no eis inténdiu sa grida de bivi totus in paxi de immui innantis? ◊ e si ghetat sa grida: chini bollit comporai patata e pisu, andai a pratza ca dhui est su bendiou! 3. nos contaiant de tzente nostra chi aiat bocatu grida, ma oramai coment'e sinnos chene formas, iscraricatos e malos a ne fàchere impreu ◊ no timast, ge no apu a ghetai sa grida Tradutziones Frantzesu cri, annonce Ingresu annoncement Ispagnolu grito, bando Italianu grido, bando Tedescu Schrei, Bekkantmachung.

intzérriu , nm: cérriu, issírriu, itzérriu, tzérriu* Definitzione boghe chi si betat po fàere bènnere a ccn., pedire agiudu, a lamentu forte, brigandho, fintzes foedhandho in artu meda Sinònimos e contràrios abboghiada, addorojada, bérchida, boche, giúilu, grida, ingrídulu, làmidu, tírriu / tichírriu Frases sunt is itzérrius de sa terra mia po is matas segadas e abbruxadas, po is isparus e iscópius de bombas ◊ su pipiu ghetat itzérrius ch'intzurdant! ◊ sa buteghera est a itzérrius mannus poita dhi depint cosa ◊ cussa mi at cracau a itzérrius! Tradutziones Frantzesu cri Ingresu shout, cry Ispagnolu grito Italianu urlo, grido Tedescu Schrei.

irbóchidu , nm: irbónchidu, irbórchidu Definitzione tzérriu mannu Sinònimos e contràrios abbérriu, bérchida, grida, irgargu, ólchidu, tírriu / arràmiu Frases Mariànzela aiat tratesu un'irbóchidu e li fit issiu unu sonu gurdu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu cri aigu Ingresu scream Ispagnolu grito Italianu urlo o grido scompósto Tedescu Geschrei.

irgràmiu , nm: iscràmiu, scràmiu Definitzione boghe arta de gente o fintzes de animale, mescamente a lamentu Sinònimos e contràrios abboghiada, addorojada, bérchida, boche, cérriu, giúilu, grida, làmidu, tírriu Frases m'irforrocat s'irgràmiu de una cria, su túnchiu amorosu de sa mama ◊ isparus e iscràmius de piciocalla ispassiosa mi ant isbeliau su sonnu! ◊ portàt is pilus atzutzudhaus po is iscràmius chi ghetàt su sirboni Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu cri Ingresu shout Ispagnolu grito, chillido Italianu grido Tedescu Schrei.

pibidósu , agt Definitzione nau sèmpere de sonu, mescamente de boghe, chi est artu meda e fine Sinònimos e contràrios essiditzu Frases zughet boghe pibidosa ◊ pranghindhe, betaiat cudhas boghes pibidosas pariat chi ndhe ispicaiat su coro ◊ za ndhe li at betadu de irrocos pibidosos a su fatore, ca nachi no at ischidu triballare s'ortu!… Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu aigu (voix, son, cri, sifflement) Ingresu shrill Ispagnolu agudo (voz, sonido, grito, silbido) Italianu acuto (voce, suono, grido, físchio) Tedescu scharf, schrill(von Tönen, Stimmen, Schreien, Pfiffen).

scràmiu , nm: irgràmiu*, scramu, scrémiu Definitzione boghe arta de gente o fintzes de animale, mescamente a lamentu; fintzes tzúnchiu Sinònimos e contràrios abboghiada, addorojada, bérchida, boche, cérriu, giúilu, grida, làmidu, tírriu Frases s'intendit su scràmiu de s'istria ◊ ita tenit su gatu a scràmius? ◊ s'intendit su scràmiu de su malàdiu Tradutziones Frantzesu cri, miaulement Ingresu mew Ispagnolu grito, gemido Italianu grido, gnàulo Tedescu Schrei, Miauen.

zúbilu , nm: giúilu* Sinònimos e contràrios boche, cérriu, irgargu Frases su zúbilu de su pudhu s'intendhet dae innedha ◊ a su zúbilu de sa zente, sos carabbineris ant isparau in àgheras pro ispèrdere sa cumarca Tradutziones Frantzesu cri Ingresu shout Ispagnolu grito Italianu grido Tedescu Schrei.

«« Torra a chircare