Ditzionàriu in línia
de sa limba e de sa cultura sarda

ciamàda , nf: cramada, giamada Definitzione boghe po tzerriare, su tzerriare naendho su númene de ccn. chi si bolet Sinònimos e contràrios ciamu, clàmida, giàmida, giuilada, làmidu, mutia, mutinzu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu appel Ingresu call Ispagnolu llamada Italianu chiamata Tedescu Ruf.

ciàmu , nm Sinònimos e contràrios ciamada, clàmida, giamada, mutinzu Frases a su ciamu de s'untulzu curret cun sos canes Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu rappel Ingresu recall Ispagnolu llamada Italianu richiamo Tedescu Ruf.

clàmida , nf, nm: cràmida, cràmidu, cràmmida, giàmida, làmidu Definitzione su tzerriare; est fintzes su tocu de sa campana po tzerriare sa gente a una funtzione o riunione in crésia Sinònimos e contràrios boche, cérriu / ciamada Frases su sero, recuendhe a sa friscura, clàmidas no intendhet ne cantones ◊ at intesu sas cràmmidas de sa zente istriulandhe Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu appel, cri Ingresu call-up Ispagnolu llamada, grito Italianu chiamata, grido Tedescu Ruf.

fentómu , nm: fontomu, funtomu Definitzione su nàrrere o iscríere su númene de unu o de una cosa, pruschetotu bantandhodhu Sinònimos e contràrios arrenòmini, lumininzu, mentovu Frases a fentomu lu connoschia ◊ de cussu no si ndh'at mancu piús fentomu ◊ no lu connosco mancu a fentomu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu citation, renommée Ingresu mention, fame Ispagnolu citación (f), fama Italianu citazióne, fama Tedescu Erwähnung, Ruhm, Ruf.

giàmida, giàmidu , nf, nm: clàmida* Definitzione boghe po tzerriare, su tzerriare Sinònimos e contràrios ciamada, ciamu, làmidu, mutinzu Frases cale est su coro chi no at intesu custu giàmidu altu a fogu biu? Tradutziones Frantzesu rappel, appel Ingresu recall Ispagnolu llamada Italianu richiamo Tedescu Ruf.

grànghida , nf Definitzione sa boghe, su tzérriu, su càntigu de unos cantu animales (margiane, istria, àteros); tzérriu mannu de gente puru Sinònimos e contràrios carcàrgiu, gràliu, ilbràulu Frases su matzone fit tota note a grànghidas ◊ no s'intendhet adhae de su matzone sa grànghida famida e ne bardana istanote si movet (F.Sechi)◊ sos canes chi órulant paris e sa grànghida de s'istria sunt pronóstigos malignos…◊ sos pudhos sunt a grànghidas 2. in su tzilleri bi fit s'intatzida, chie a isvírridos, chie a grànghidas giamendhe binu e cazosa ◊ li at betadu una grànghida chi l'at fintzas timidu! ◊ a s'issonnighissónniga, intendhia sas grànghidas ma acucadu in su letu no mi movia Terminologia iscientìfica bga Tradutziones Frantzesu cri féroce, grossièreté Ingresu feral howling, uncomeliness Ispagnolu grito de ave nocturna, grito Italianu urlo ferino, sguaiatézza Tedescu Ruf, Schrei, Brüllen.

lúmena , nf Sinònimos e contràrios incionada, incionnu, lumenada, nomena Tradutziones Frantzesu renommée, réputation Ingresu fame Ispagnolu nombradía, fama Italianu fama Tedescu Gerücht, Ruf, Ruhm.

lumenàda , nf: lumenata Definitzione cosa chi ischint o chi narant in medas numenandho a unu, siat in bonu o in malu Sinònimos e contràrios arremonada, incionada, incionnu, lúmena, nada, nemonada*, nomena Frases issa est essida gai bella chi pro tempos e tempos at a durare sa lumenada ◊ aiat ecantu sa lumenata ca fintzas a zòvanu mannu intratu vene in tempus no at cambiatu Tradutziones Frantzesu renommée, renom Ingresu repute Ispagnolu reputación Italianu rinomanza, reputazióne Tedescu Ruf.

mutínzu , nm Definitzione su mutire Sinònimos e contràrios ciamada, ciamu, clàmida, giamada, giàmidu Frases su rusignolu at cumintzau a cantare ma fit boche de prantu, unu mutinzu a su Criadore ◊ sa bida pro istintu no s'arrendhiat e si repellabat a su mutinzu de sa morte Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu rappel, appel Ingresu recall Ispagnolu llamada Italianu richiamo Tedescu Ruf.

nàda , nf: narada, narara Definitzione cosa chi si narat (mescamente a s'afaiu, de s'unu e de s'àteru), cosa chi s'ischit o chi si narat de unu, fintzes manera de nàrrere / essire de totuna narada = totus a una boghe, cuncordos Sinònimos e contràrios bodheta, contulàntzia, naravèglia, naratia, narinzu / fama, incionnu, lúmena, sonedhu Frases cussas nadas s'intendhent in bidha ◊ ite che fato inchesuradu a frazados impreos e a nadas cobertas de murgone? ◊ est essida sa narada de su tali…◊ ruiant solas solas sas naradas de babbu argumentosas ◊ su mundhu isperimenta, no cretas a is naradas! ◊ làstima po mei su èssiri crétiu is naradas tuas! ◊ si funt istorraus po is nararas allenas ◊ no pongais a menti a totu is naradas ch'intendeis! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu racontar, réputation Ingresu rumour, fame, reputation Ispagnolu habladuría, rumor, fama Italianu dicerìa, vóce, fama Tedescu Gerücht, Ruf.

naravèglia , nf, nm: naravégliu, naravella Definitzione cosa chi si narat in giru, de s'unu e de s'àteru, fintzes contighedhu de foghile Sinònimos e contràrios bodheta, busudhu, licutu, nada, naíbbulu, naranara Frases pro tzertas naravèglias no ti primmes, làssalos nàrrere! ◊ crè o no crè, in su pessamentu mi prammizaia totu sas naravellas intesas dai sos mannos ◊ detzi cussu naravégliu si che intendhet in bidha! Tradutziones Frantzesu racontar Ingresu rumour Ispagnolu habladuría, chisme, rumor Italianu dicerìa Tedescu Gerücht, Ruf.

narínzu , nm Definitzione cosa chi si narat, su nàrrere Sinònimos e contràrios chistionu, incionada, nada, naratia, naravèglia, nareju, naronzu Frases no sunt pessandhe a cussu narinzu de malas dirgràssias ◊ pustis de sas botassiones si sunt asseliaos sos narinzos Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu racontar Ingresu gossip Ispagnolu habladuría, chisme, rumor Italianu dicerìa Tedescu Gerücht, Ruf.

nemonàda , nf: nomanada, nomenada, numenada, numenata Definitzione su nàrrere unu númene o numenare a ccn. o fintzes calecuna cosa; cosa chi ischint o chi narant in medas de unu, siat in bonu e siat in malu Sinònimos e contràrios incionada, lúmena, lumenada, nada, nomena, sonedhu Frases cussu tenit sa nemonada de una cunduta bona ◊ de trabballai no ndi boint intendi mancu sa nomanada! ◊ dae candho si est tucadu no si ndhe at intesu prus mancu numenada ◊ cun sa nomenada chi tenit, custa domu, no nci benit nemus! 2. cussa est genti de nomenada mala, lègia, bona Ètimu ctl. nomenada Tradutziones Frantzesu réputation Ingresu reputation Ispagnolu nombradía, fama, reputación Italianu nomèa Tedescu Ruf.

nomèna , nf Definitzione cosa chi ischint o chi narant in medas de unu, siat in bonu e siat in malu Sinònimos e contràrios incionnu, lúmena, lumenada, nada, nemonada, sonedhu Tradutziones Frantzesu réputation Ingresu reputation Ispagnolu reputación Italianu nomèa Tedescu Ruf.

sonédhu , nm Definitzione cosa chi ischint o chi narant in medas de unu, siat in bonu e siat in malu Sinònimos e contràrios incionada, incionnu, lúmena, lumenada, nada, nemonada, nomena Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu renommée, réputation Ingresu reputation, notoriety Ispagnolu fama, reputación Italianu fama, nóme Tedescu Ruf, Name.