abbucaméntu , nm Sinònimos e contràrios abbruncadura, abbrúnchidu, abbrúnciu, abbruncu, bria, certu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu mercuriale, semonce Ingresu rebuke Ispagnolu reproche Italianu rimbròtto Tedescu Verweis.
abburrúntu , nm Definitzione briga chi si giaet a unu, su abburruntare Sinònimos e contràrios afetuada, apoboretada, bria, certu, missamanu Frases su físsiu est prus malu de s'abburruntu e isse, perrigónchinu, sighit a bufare, paret chi sa fémina apat faedhadu a su muru Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu reproche Ingresu reproof Ispagnolu reproche Italianu rimpròvero, biàsimo Tedescu Vorwurf, Tadel.
aciociàda , nf Sinònimos e contràrios abbruncu, abbucamentu, aciocada, bria, certu, inzemu, ispórchidu, surra Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu reproche Ingresu rebuke Ispagnolu reproche Italianu rimbròtto Tedescu Verweis.
afetuàda , nf Definitzione su chi si narat a briga a un'àteru, o fintzes paribari, po cosa male fata, ma podet èssere fintzes su chi si narat a difesa de ccn. Sinònimos e contràrios abburruntu, atzúrridu, certu, murrúngiu Frases mi at istunigadu s'ortu cun sos fiados e li apo fatu s'afetuada (G.Ruju)◊ nonna mi at fatu s'afetuada ca no bi so andhada addaghi at lómpidu sos annos ◊ nos amus fatu s'afetuada pari pari e semus torrados a su sólitu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu reproche, éclaircissement Ingresu rebuke, exclamation Ispagnolu reproche, aclaración Italianu rimpròvero, chiariménto Tedescu Vorwurf, Erklärung.
apoboretàda , nf: pabarotada Definitzione cosa chi si narat po avertimentu, comente e a briga a ccn. Sinònimos e contràrios abburruntu, atzúrridu, bria, missamanu, rimbicu Frases est meda fissiosa e isalimentada, no ti artzat mancu de cristas si tue la cuntristas cun s'apoboretada (G.Ruju) Tradutziones Frantzesu reproche Ingresu recall, reproach Ispagnolu reproche, reprensión Italianu rimpròvero, biàsimo, richiamo autorévole Tedescu Vorwurf, Verweis.
atzúrridu , nm Definitzione boghe o cosa chi si narat a briga Sinònimos e contràrios abburruntu, afetuada, apoboretada, rimbicu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu cri, reproche Ingresu shout, reproach Ispagnolu grito, reproche Italianu grido, rimpròvero Tedescu Verweis.
frustatzàda , nf Definitzione su frustatzare Sinònimos e contràrios bria, certu, istratallada, strúnciu 1 Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu réprimande Ingresu reprimand Ispagnolu reproche Italianu rampógna Tedescu Vorwurf.
ifachílliu , nm Definitzione su afachilare, totu su chi si narat brigandho e faendho a bregúngia a unu Sinònimos e contràrios ifachilliadura, isvàpiu Frases chi nemos apet de si ndhe rídere, de tene, e ne de ti fàchere ifachíllios! ◊ custu no l'at pótiu bajulare e rispondhet a tostu a s'ifachílliu de su maridu ◊ a cussos ifachíllios li rispondhet: Aggai s'isposu tuo est mezus de su meu?! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu reproche Ingresu reproof Ispagnolu reproche Italianu rinfàccio, rimpròvero Tedescu Vorwurf.
irbrúnchiu , nm: isvrúnciu, ivrúnciu Definitzione cropu de cosa chi si giaet po asseliare a unu e mescamente su chi si dhi narat a briga, in contràriu; cropu, atumbada de malesaura a un'arremu malàidu, o a tretu de sa carena chi dolet Sinònimos e contràrios abbruncadura, abbrunchiada, abbrúnchidu, abbruncu, iscorriada / agghégiu 2. male e peus chi li doliat, cuss'anca, at tentu irbrúnchiu puru Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu mercuriale, semonce Ingresu rebuke Ispagnolu reproche Italianu rimbròtto Tedescu Verweis.
iscamurriàda , nf Definitzione briga manna chi si giaet a unu Sinònimos e contràrios bria, chirella, isvrúdhiu Frases li at dadu una bona iscamurriada in mesu a totugantos Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu réprimande Ingresu reprimand Ispagnolu reproche Italianu rampógna Tedescu Vorwurf.
ispabarotàda , nf: ispaborotada Definitzione su ispabarotare; boghe, cosa chi si narat brigandho a unu Sinònimos e contràrios apoboretada, atzúrridu, chirella, iscamurriada, isvàpiu, isvrúdhiu, rimbicu Frases làssami sas ispaborotadas: a mie no mi giughes a frunzita! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu mercuriale, semonce Ingresu rebuke, sour Ispagnolu reproche Italianu rimbròtto, rimpròvero aspro Tedescu Verweis, Vorwurf.
ispórchidu, ispórchita, ispórchitu , nm, nf: ispórchiu, ispróchiu Definitzione boghe de iscontróriu, de avertimentu (mescamente po is piciochedhos faendho cosa chi no depent), ma fintzes boghe animalina, tzérriu Sinònimos e contràrios abbruncu, aciociada, isporrónchiu / bérchida, irbóchidu, irgargu, ólchidu, tírriu Frases bètali un'ispórchiu, a su pisedhu, candho faghet cosas chi no andhant bene! ◊ candho truncat sos cànnabos, Sansone, ghetat un'ispórchidu ispantosu (P.Murru) 2. ghetat duos ispórchitos chi fachiat trèmere ◊ ti apo a ghetare una paja de ispórchitas, ma tue no timas! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu mercuriale, semonce Ingresu rebuke Ispagnolu reproche, recriminación Italianu rimbròtto Tedescu Verweis.
istrónciu , nm: istrúnchiu, istrúnciu, istrúntziu, strúnciu 1 Definitzione cosa chi si narat a s'àteru coment'e a briga, a murrúngiu, a iscontróriu; fintzes atzione chi si faet a malu crabbu / tirada a i. = a corpu Sinònimos e contràrios bria, certu, isvàpiu Frases a su pipiu dhi ammancant is istrúncius de su babbu ◊ no dhu pighit a istrónciu, su fillu, gei dhu bit ca est iscónciu! ◊ cussu est a istrúnchios, inchietu! ◊ poite mi arresponnes a istrúntzios? 2. una tirada a istrúnciu e adiosu a is butonis de is prantalonis! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu reproche Ingresu reproach Ispagnolu reproche Italianu rimpròvero Tedescu Vorwurf.
rimbícu , nm: rumbicu Definitzione su rumbicare Sinònimos e contràrios afetuada, apoboretada, atzúrridu, missamanu, refàciu Frases su giòvanu fit contendhe de sos rimbicos de su diretore ca nachi fit istudiendhe pagu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu reproche Ingresu reproach Ispagnolu reproche Italianu rimpròvero, rinfàccio Tedescu Vorwurf.
strúnciu 1 , nm: istrónciu*, (strun-ci-u) Definitzione su strunciai, disalabai o dispretziai una fata, un'idea, una manera de fàere Sinònimos e contràrios bria, certu, frustatzada, istratallada, isvrúdhiu / cdh. riproa Frases ajaja e ajaju andant de acórdiu meda: no dhus apu bius mai fendisí unu strúnciu ◊ su mairu dha pigat a strúncius e a cérrius ◊ mairu e mullei funt sempri a mússius e a strúncius! Tradutziones Frantzesu blâme, désapprobation, réprimande Ingresu disapproval, scolding, blame Ispagnolu desaprobación, reproche, rapapolvo Italianu biàsimo, disapprovazióne, sgridata, rampógna Tedescu Tadel, Mißbilligung, Schelte, Verweis.