Ditzionàriu in línia
de sa limba e de sa cultura sarda

abbrúncu , nm Definitzione su nàrrere cosa a unu coment’e brigandhodhu; orrugos de linna fine Sinònimos e contràrios abbruncadura, abbrúnchidu, abbrúnciu, agghégiu, bria, certu, inzemu, irbrúnchiu, ispórchidu / chimuza Frases cust'abbruncu l'at sentidu cosas mannas ◊ mancari suta de sa cuguzura, ascultaia s'abbruncu de sos tronos Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu mercuriale, semonce Ingresu rebuke Ispagnolu tropiezo Italianu urto, rimbròtto Tedescu Stoß, Verweis.

abbucaciài , vrb: abbucagiare Definitzione nàrrere cosa a unu coment'e a briga, faendhodhi iscàndhalu ananti de gente, fàere callare o istare mudu, citiu Sinònimos e contràrios abbucai, abbufiare, certai, irmurrare Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu reprocher Ingresu to reprove, to rebuke Ispagnolu reprender, regañar Italianu rimproverare Tedescu vorwerfen.

abbucaméntu , nm Sinònimos e contràrios abbruncadura, abbrúnchidu, abbrúnciu, abbruncu, bria, certu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu mercuriale, semonce Ingresu rebuke Ispagnolu reproche Italianu rimbròtto Tedescu Verweis.

aciociàda , nf Sinònimos e contràrios abbruncu, abbucamentu, aciocada, bria, certu, inzemu, ispórchidu, surra Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu reproche Ingresu rebuke Ispagnolu reproche Italianu rimbròtto Tedescu Verweis.

afetuàda , nf Definitzione su chi si narat a briga a un'àteru, o fintzes paribari, po cosa male fata, ma podet èssere fintzes su chi si narat a difesa de ccn. Sinònimos e contràrios abburruntu, atzúrridu, certu, murrúngiu Frases mi at istunigadu s'ortu cun sos fiados e li apo fatu s'afetuada (G.Ruju)◊ nonna mi at fatu s'afetuada ca no bi so andhada addaghi at lómpidu sos annos ◊ nos amus fatu s'afetuada pari pari e semus torrados a su sólitu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu reproche, éclaircissement Ingresu rebuke, exclamation Ispagnolu reproche, aclaración Italianu rimpròvero, chiariménto Tedescu Vorwurf, Erklärung.

chiriellàre , vrb Definitzione nàrrere chiriellas, brigare a unu, abbarrare a chistionu 2. sa mama si est posta a chiriellare pedindhe de dhi mutire su dotore ◊ sa giustíscia los chiriellet a issos ebbia! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu réprimander Ingresu to rebuke Ispagnolu reprender, echar una bronca Italianu rampognare Tedescu Vorwürfe machen.

irbrúnchiu , nm: isvrúnciu, ivrúnciu Definitzione cropu de cosa chi si giaet po asseliare a unu e mescamente su chi si dhi narat a briga, in contràriu; cropu, atumbada de malesaura a un'arremu malàidu, o a tretu de sa carena chi dolet Sinònimos e contràrios abbruncadura, abbrunchiada, abbrúnchidu, abbruncu, iscorriada / agghégiu 2. male e peus chi li doliat, cuss'anca, at tentu irbrúnchiu puru Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu mercuriale, semonce Ingresu rebuke Ispagnolu reproche Italianu rimbròtto Tedescu Verweis.

ispabarotàda , nf: ispaborotada Definitzione su ispabarotare; boghe, cosa chi si narat brigandho a unu Sinònimos e contràrios apoboretada, atzúrridu, chirella, iscamurriada, isvàpiu, isvrúdhiu, rimbicu Frases làssami sas ispaborotadas: a mie no mi giughes a frunzita! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu mercuriale, semonce Ingresu rebuke, sour Ispagnolu reproche Italianu rimbròtto, rimpròvero aspro Tedescu Verweis, Vorwurf.

ispochiàre , vrb: ispolchiare, isporchiare, isprochiare Definitzione betare un’ispórchiu, nàrrere cosa a unu po iscontróriu (pruschetotu a is pipios), pagos foedhos coment'e a briga, ccn. tzérriu, ammeletzandho fintzes ccn. cropu Sinònimos e contràrios abbucai, certai, chelcire, irmurrare, irvapiare | ctr. audire Frases su babbu fit chirchendhe de si ndhe pesare, ma sa fiza l'ispochiesit nendhe chi no fit ora ◊ su pisedhu cheret isporchiadu candho est faghindhe cosas chi no andhant bene ◊ aite l'ispórchias e no andhas a zogare cun isse?! 2. a cudhos ómines che los at bogados dae su cunzadu che duas criaduras isporchiadas, chin sa cara in terra! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu tancer Ingresu to rebuke Ispagnolu recriminar, reprochar Italianu rimbrottare Tedescu ausschelten.

ispórchidu, ispórchita, ispórchitu , nm, nf: ispórchiu, ispróchiu Definitzione boghe de iscontróriu, de avertimentu (mescamente po is piciochedhos faendho cosa chi no depent), ma fintzes boghe animalina, tzérriu Sinònimos e contràrios abbruncu, aciociada, isporrónchiu / bérchida, irbóchidu, irgargu, ólchidu, tírriu Frases bètali un'ispórchiu, a su pisedhu, candho faghet cosas chi no andhant bene! ◊ candho truncat sos cànnabos, Sansone, ghetat un'ispórchidu ispantosu (P.Murru) 2. ghetat duos ispórchitos chi fachiat trèmere ◊ ti apo a ghetare una paja de ispórchitas, ma tue no timas! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu mercuriale, semonce Ingresu rebuke Ispagnolu reproche, recriminación Italianu rimbròtto Tedescu Verweis.