abburrúntu , nm Definitzione briga chi si giaet a unu, su abburruntare Sinònimos e contràrios afetuada, apoboretada, bria, certu, missamanu Frases su físsiu est prus malu de s'abburruntu e isse, perrigónchinu, sighit a bufare, paret chi sa fémina apat faedhadu a su muru Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu reproche Ingresu reproof Ispagnolu reproche Italianu rimpròvero, biàsimo Tedescu Vorwurf, Tadel.
aciótu , nm: atzotu Definitzione aina po iscúdere fata totu a tiras longas de corria, ma prus che àteru su cropu de s'aciota, su aciotare; a logos, atzotu est sa candhelita de s'abrutzu e fintzes de su chibudhone; in cobertantza, sa briga o sa pena chi si giaet a unu / a. de pedhi, de cagnu, po cuadhus Sinònimos e contràrios aciota / aciotada / aciociada Frases cudha fémina cristiana dh'ant cundennada a is aciotus ◊ ndi essit de s'inserru e no timit aciotu ◊ chi ti cassant, a tui, un'aciotu no ti at a mancai! 2. atzotu lu narant a sa canna noa e modhe de s'almutzu ◊ su chibudhu mascru poltat s'atzotu Ètimu spn. azote Tradutziones Frantzesu reproche, punition Ingresu reproach, punishment Ispagnolu azote, castigo Italianu rimpròvero, castigo Tedescu Vorwurf, Strafe.
afetuàda , nf Definitzione su chi si narat a briga a un'àteru, o fintzes paribari, po cosa male fata, ma podet èssere fintzes su chi si narat a difesa de ccn. Sinònimos e contràrios abburruntu, atzúrridu, certu, murrúngiu Frases mi at istunigadu s'ortu cun sos fiados e li apo fatu s'afetuada (G.Ruju)◊ nonna mi at fatu s'afetuada ca no bi so andhada addaghi at lómpidu sos annos ◊ nos amus fatu s'afetuada pari pari e semus torrados a su sólitu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu reproche, éclaircissement Ingresu rebuke, exclamation Ispagnolu reproche, aclaración Italianu rimpròvero, chiariménto Tedescu Vorwurf, Erklärung.
aféu , nm Definitzione cosa chi si narat o chi si faet coment'e brigandho o faendho a bregúngia a unu, o fintzes coment'e bregúngia o duritu chi si sentit; a logos est s’ingiúliu o paranúmene Sinònimos e contràrios afrenta, afrontu, aggràbiu, aggrau, innóriu, inzenza / annomíngiu Frases su piús crudele afeu sufro pro no ti lassare ◊ lu ponent in afeu: iscuru a chie est male afortunadu! ◊ cun tristura in custa badhe de afeu passat su cristianu 2. mi lasso s'oltu meu abbutinare: - a bi lu dennegare ndh'apo afeu (Zicconi Tanchis) Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu reproche, blâme Ingresu blame, reproach Ispagnolu reprensión Italianu rinfàccio, biàsimo Tedescu Vorwurf, Tadeln.
apoboretàda , nf: pabarotada Definitzione cosa chi si narat po avertimentu, comente e a briga a ccn. Sinònimos e contràrios abburruntu, atzúrridu, bria, missamanu, rimbicu Frases est meda fissiosa e isalimentada, no ti artzat mancu de cristas si tue la cuntristas cun s'apoboretada (G.Ruju) Tradutziones Frantzesu reproche Ingresu recall, reproach Ispagnolu reproche, reprensión Italianu rimpròvero, biàsimo, richiamo autorévole Tedescu Vorwurf, Verweis.
chirèlla , nf, nm: chiriella, chirielle 1, chiriellu, chirriella, criella Definitzione genia de lamentu longu, ifadosu, chi no acabbat prus, ma fintzes tzarra, contighedhu chentza importu; persona ifadosa Sinònimos e contràrios iscamurriada, isvrúdhiu Maneras de nàrrere csn: cantare sa c. a unu = narrerendheli unu bellu pagu; leare a chirielle a unu = pigaidhu in duus, unu a peis, s'àteru a is bratzus coment'e candu no dhu podint pigai mellus ca est grai Frases dí e noti si cheschiàt e sa chiriella fiat lómpia a is origas de su dimóniu ◊ Luxia si afórtiat cun d-una bella chirriella de fuedhus malus…◊ si funt postus a contai contus e criellas ◊ is criellas o contus de fogili funt nàscias a ingíriu de su fogu 2. l'ant leadu a chirielle, in duos, azigu lu podiant ◊ est cada sero a unu chirielle ca de vinu si cochet che carvone Ètimu itl. chirielle Tradutziones Frantzesu plainte assommante Ingresu complaint Ispagnolu queja, cantinela Italianu lamentèla, rampógna Tedescu Klage, Vorwurf.
frustatzàda , nf Definitzione su frustatzare Sinònimos e contràrios bria, certu, istratallada, strúnciu 1 Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu réprimande Ingresu reprimand Ispagnolu reproche Italianu rampógna Tedescu Vorwurf.
ifachílliu , nm Definitzione su afachilare, totu su chi si narat brigandho e faendho a bregúngia a unu Sinònimos e contràrios ifachilliadura, isvàpiu Frases chi nemos apet de si ndhe rídere, de tene, e ne de ti fàchere ifachíllios! ◊ custu no l'at pótiu bajulare e rispondhet a tostu a s'ifachílliu de su maridu ◊ a cussos ifachíllios li rispondhet: Aggai s'isposu tuo est mezus de su meu?! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu reproche Ingresu reproof Ispagnolu reproche Italianu rinfàccio, rimpròvero Tedescu Vorwurf.
iscamurriàda , nf Definitzione briga manna chi si giaet a unu Sinònimos e contràrios bria, chirella, isvrúdhiu Frases li at dadu una bona iscamurriada in mesu a totugantos Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu réprimande Ingresu reprimand Ispagnolu reproche Italianu rampógna Tedescu Vorwurf.
ispabarotàda , nf: ispaborotada Definitzione su ispabarotare; boghe, cosa chi si narat brigandho a unu Sinònimos e contràrios apoboretada, atzúrridu, chirella, iscamurriada, isvàpiu, isvrúdhiu, rimbicu Frases làssami sas ispaborotadas: a mie no mi giughes a frunzita! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu mercuriale, semonce Ingresu rebuke, sour Ispagnolu reproche Italianu rimbròtto, rimpròvero aspro Tedescu Verweis, Vorwurf.
istrónciu , nm: istrúnchiu, istrúnciu, istrúntziu, strúnciu 1 Definitzione cosa chi si narat a s'àteru coment'e a briga, a murrúngiu, a iscontróriu; fintzes atzione chi si faet a malu crabbu / tirada a i. = a corpu Sinònimos e contràrios bria, certu, isvàpiu Frases a su pipiu dhi ammancant is istrúncius de su babbu ◊ no dhu pighit a istrónciu, su fillu, gei dhu bit ca est iscónciu! ◊ cussu est a istrúnchios, inchietu! ◊ poite mi arresponnes a istrúntzios? 2. una tirada a istrúnciu e adiosu a is butonis de is prantalonis! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu reproche Ingresu reproach Ispagnolu reproche Italianu rimpròvero Tedescu Vorwurf.
refàciu , nm: refatzu, rifatzu, rinfàciu, rinfatzu Definitzione su rifatzare, cosa chi si narat a unu betandhosidha a curpa, coment'e a briga Sinònimos e contràrios afetuada, apoboretada, atzúrridu, ripitimenta, rimbicu, sfacidhamentu Frases mai unu refatzu de neune at tentu, cussa! ◊ si no fit ca ses antzianu ti tias meritare unu rifatzu: curpa de su cuidu o de su bratzu, raru sa die a ti agatare sanu! ◊ sas peràulas suas sunt ammunimentu e rinfatzu pro un'ammentu eternu ◊ cosa mala a dèpiri arriciri refàcius pustis de ai trabballau cun cunsiéntzia! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu action de reprocher Ingresu reproach Ispagnolu el echar en cara Italianu rinfacciaménto Tedescu Vorwurf.
rimbícu , nm: rumbicu Definitzione su rumbicare Sinònimos e contràrios afetuada, apoboretada, atzúrridu, missamanu, refàciu Frases su giòvanu fit contendhe de sos rimbicos de su diretore ca nachi fit istudiendhe pagu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu reproche Ingresu reproach Ispagnolu reproche Italianu rimpròvero, rinfàccio Tedescu Vorwurf.