scovíle, scovíli scovíi
scovilitài , vrb Definitzione pulire, illimpiare a scovilitu, cun calecuna cosa a bisura de iscova pitica Sinònimos e contràrios scovitai Ètimu srd.
scovilítu , nm Definitzione matzu de erba o de fenu de passare a sa figumorisca o cosighedhas deasi po s'ispina Sinònimos e contràrios scovita Ètimu srd.
scoviòi , nm Definitzione
genia de martigusa chi narant fintzes binistra màsciu, scova de bíngia, de bòi, de preidi, de argiolas, e faet coment'e unu frutighedhu a birilledha orrúbia
Sinònimos e contràrios
brigantina,
cadhamaridos,
iscorravoe,
líbida,
libidana,
tzacabingiadas
Terminologia iscientìfica
mt, Osyris alba
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
genestrole
Ingresu
base-broom
Ispagnolu
guardalobo
Italianu
ginestrèlla
Tedescu
Färberginster.
scovíta , nf, nm: iscovita, scovitu Definitzione calesiògiat iscova pitichedha Sinònimos e contràrios iscobuledhu / pinzellu.
scovitadúra , nf Definitzione su scovitai, limpiamentu a iscovita Ètimu srd.
scovitài , vrb: scovitzai Definitzione iscobulare, illimpiare a iscovita Sinònimos e contràrios iscobulare, scovilitai Frases sa figumorisca dha scovitu po s'ispina Ètimu srd.
scovítu scovíta
scovitzài scovitài
scovítzi , nm Definitzione una genia de túvara o ghidhostre chi narant iscova burda Sinònimos e contràrios iscobarzu, salinamascu, scovedu Terminologia iscientìfica mt, Erica terminalis Ètimu srd.
scovíu, scóviu , nm: iscóbiu* Definitzione su iscoviare; css. cosa chi ndhe inditat o est singiale de un'àtera / bogai o essiri in scóviu = a craru, de l'ischire totus Sinònimos e contràrios indíscia, signale Frases oramai sa cosa est bennia a scóviu: dh'iscínt totus ca as furau tui! ◊ totu est chi bollast cuari su chi as fatu, tanti est giai essiu su scoviu! (G.Mura).
scovonadúra , nf Definitzione su scovonai; s'orrobba scovonada, samunada. Sinònimos e contràrios bocada.
scovonài , vrb Definitzione bogare de s'abba s'orrobba posta a modhe, samunandho Sinònimos e contràrios illempiare.
scóvu, scòvua scòva
scrabargiài , vrb: iscrabarzare* Definitzione acabbare de fàere su crabàrgiu.
scrabillonài , vrb Sinònimos e contràrios scrabionai Frases su bentu scrabillonat is matas.
scrabionài , vrb: iscrabionai* Definitzione
ispilire, tirare is pilos, betare apare is pilos (o àteru chi si aperit, s'ispraghet)
Sinònimos e contràrios
ispiliessare,
ispilucire,
ispilultiare,
ispilurtire,
ispilusare,
spilliortzai
| ctr.
crabionai,
ispizare
Frases
su bentu no mi scrabionat is pilus, mi dhus carínniat ◊ mulinadas de bentu, in artu in su celu, giogant scrabionendi nuis bàscias e cinixalis
Tradutziones
Frantzesu
ébouriffer,
décoiffer
Ingresu
to tousle
Ispagnolu
despeinar
Italianu
scarmigliare
Tedescu
zerzausen.
scrabionàu , pps, agt: iscrabionau, scribionau Definitzione de scrabionai; nau de sa petenadura de ccn., cun is pilos chentza petenare, betaos apare Sinònimos e contràrios ispilurtzau, ispilusadu, scrauciu.
scrabussài , vrb Definitzione arrangiaresidha cun ccn.; fintzes mòvere o bogare sa braxa po aconciare su fogu Sinònimos e contràrios scarrabbussonai Frases ciai si dh'at a scrabussai cun su dotori, cussu signori! ◊ custas funt cosas tuas e ti dhas depis scrabussai tui!
scrabussonài , vrb: iscrabucionare Sinònimos e contràrios scarrabbussonai, scrabutzinai.