A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

scotzinài, scotzinàri , vrb: iscocinare, scutzinai Definitzione bogare cotzighina; iscaviare sa conca, comente faent is animales / scutzinai a unu po si mòviri = fàghere pesare, fàghere andhare, scotzai Sinònimos e contràrios ilciacarare, iscossighinare, sconchedhai / iscotzinare Frases sa forestali no mi lassat scotzinari 2. is mallorus funt scotzinendi Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu essoucher Ingresu to grub Ispagnolu cabecear Italianu dicioccare Tedescu ausstocken.

scotzuladúra , nf Definitzione parte de sa farra: sa símbula prus fine.

scòva , nf, nm: iscoba*, scovu, scòvua Definitzione genia de aina chi s'intrat in punta de unu fuste, coment'e unu matzu o pinzellu mannu mannu, tundhu o alladiau, de materiale longu e fine, cracu, po pinnigare àliga passandhodha in terra a frigadura / genias de iscova: de domu = iscóbulu, de forru = iscobile, de giminera = iscobuledhu, de pértia, de chimas fines de linna = iscobarzola / genias de linna chi si narant cun custu númene: scova = castagnarza, ghidhostra (Erica arborea, E. scoparia), s. burda = scovitzi (Erica terminalis), s. de bíngia, de bòi, de preidi, de argiolas = scovioi (Osyris alba), s. de campagna, de forru = nebriatza, iscobile de signora (Thymelaea hirsuta), s. de santa Maria = abbruschiadinu, alchemissa (Helichrysum italicum), scovas de forru = carabbineris (Bassia scoparia) e tabbacu burdu (Nicotiana glauca)/ portai a unu coment'e s. = fàgherendhe su chi si ndhe cheret fàghere Sinònimos e contràrios iscóbulu Frases chi torrit a fai scovas! ◊ at pigau sa canna de su scovu po nc'istratallai su tzurrundedhu (A.Garau)◊ donamidha cussa pudatza, ca mi fatzu una pariga de scovas de modhitzi! 2. no ses capatzu de nci bogai músciu aranti de issu: po cussu ti potat coment'e una scova Sambenados e Provèrbios prb: scova noa scovat bèni ◊ Bernardu mi at biu, scovas de forru.

scòva 1 , nf Definitzione una calidade de martigusa Sinònimos e contràrios àdanu, inestra Terminologia iscientìfica mt, Genista aetnensis.

scovàciu , nm: scovatzu Definitzione iscova de argiola, aina de cambos fines fata a sa bona po iscovare / su scovàciu de su gurdoni = carena, sporra Sinònimos e contràrios iscobalzola Ètimu srd.

scovadòri , nm Definitzione chie tenet s'impreu de iscovare, de pinnigare o mundhare s'àliga Sinònimos e contràrios algaju, aligheri, barramaju, mundhadore, scoveri Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu balayeur Ingresu road-sweeper Ispagnolu barrendero, basurero Italianu spazzino Tedescu Straßenfeger.

scovadúra , nf Definitzione su iscovai; s'àliga mundhada Sinònimos e contràrios scovamentu / alga, mundadura Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu balayage Ingresu sweeping, garbage Ispagnolu barredura Italianu scopatura, spazzatura Tedescu Kehricht, Müll.

scovài , vrb: iscobare* Definitzione passare s'iscova o s'iscóbulu po ndhe pinnigare s'àliga Sinònimos e contràrios afachiare, mundai Frases tocat a scovai ma chen'e fai pruini! ◊ ajó, scova in pratza e s'àliga iscudindedha a innòi!

scovàja , nf Definitzione fémina chi faet iscovas Ètimu srd.

scovaméntu , nm Sinònimos e contràrios mundadura, scovadura Ètimu srd.

scovàtzu scovàciu

scovecài scobercài

scovédu , nm Definitzione una genia de túvara o ghidhostre chi narant iscova burda Sinònimos e contràrios iscobarzu, salinamascu, scovitzi Terminologia iscientìfica mt, Erica terminalis Ètimu srd.

scovéri , nm Definitzione chie de mestieri mundhat su logu Sinònimos e contràrios algaju, aligheri, barramaju, scovadori Frases mellus m'imprassu sa vida de sorteri ca a fai su scoveri no nci seu avesu (R.Locci) Ètimu srd.

scoviadòri , agt, nm: iscoviadori* Definitzione chi o chie iscóviat totu, chi istat contandho totu in giru, fintzes su chi no depet Sinònimos e contràrios contaredhu, iscobiante, lendharzu, sciaidori, sciodheri, scoviaredhu.

scoviài , vrb: iscobiare* Definitzione nàrrere o pònnere in giru is segretos o cosas chi no si bollent nàrrere; fàere ischire, o fintzes arrennèscere a ischire Sinònimos e contràrios iscassetare, ispiare, lendhare / iscobèrrere Frases apustis de tempus meda si dh'ia scoviau e a prim'apuntada fiat acanta de m'istochigiai ◊ de custu bolemu a no scoviai!

scoviànciu , agt Sinònimos e contràrios iscobiante, lendharzu, scoviaredhu Frases citiridha, tui, scoviànciu! Ètimu srd.

scoviarédhu , agt, nm Definitzione chi o chie iscóviat totu Sinònimos e contràrios contaredhu, iscobiante, lendharzu, scorruledhu, scoviadori, scoviànciu Frases si unu iscóviat po no acabbai in galera no podit èssiri cunsiderau unu scoviaredhu Ètimu srd.

scovíi , nm: iscovile*, scovíle, scovíli Definitzione iscopa de àchina o de sarmentu, sa carena de unu gurdone de àghina, su chi abbarrat apustis bodhios is pibiones (ma si narat de àteru frutuàriu puru, es. cheréssia): a logos est fintzes sa tupighedha de s'isparau Sinònimos e contràrios coscovatzu, iscovàtzulu, sporra Terminologia iscientìfica rbr Tradutziones Frantzesu rafle Ingresu grape stalk Ispagnolu racimo Italianu graspo Tedescu Traubenstiel.

scovilài , vrb Definitzione pulire, illimpiare a scovilitu, cun calecuna cosa a bisura de iscova pitica; foedhandho de àghina, seberare e bogare su scovili Sinònimos e contràrios scovilitai, scovitai Ètimu srd.