A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

scòssa scòrcia

scossadúra , nf: scotzadura Definitzione su scossai, istesiamentu de cosa Sinònimos e contràrios scotzamentu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu enlèvement Ingresu removal Ispagnolu remoción Italianu rimozióne Tedescu ausstocken.

scossài scociài

scossimingiàu scoscimingiàu

scostài, scostiài , vrb: iscostai* Definitzione segare is costas, segare o istacare is costas de un'erba (es. càule, cranciofa o àteru); istesiare calecuna cosa Sinònimos e contràrios astesiai, issuzire, istegiare, istesare, istregire.

scostallài , vrb Definitzione segare is costas de erbas o ebrúgios acupaos o chi portant fògia grussa, a costa (costalla) Frases si scostallat su gureu, sa era Ètimu srd.

scosumài scasumài

scotadúra , nf Definitzione ischeadura de is bestimentos in su tretu a inghíriu de su tzugu; in cobertantza, cosa chi si narat tanti po arrespòndhere, bogandho iscusas Sinònimos e contràrios ischeadura, scotu, spritadura / iscóticu, iscúgia Frases su sutabbarba s'isténdiat in su petus po cobèrriri sa scotadura de s'àbbidu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu décolleté Ingresu neckline Ispagnolu escote Italianu scollatura Tedescu Ausschnitt.

scotài , vrb Definitzione fàere su scotu, segare de prus, segare prus in mannu sestandho unu bestimentu, unu trastu, inue sa segada faet unu giru (subrecu, tzugu) Sinònimos e contràrios ischeare Ètimu ctl., spn. escotar.

scotài 1 , vrb: iscotai* Definitzione giare unu búdhidu, còere o abbruxare unu pagu, pònnere a budhire / s. su forru = pònnere fogu sa primu borta in forru nou Sinònimos e contràrios acotai.

scotiài , vrb Definitzione pèrdere, lassare o fàere lassare un'abbitúdine, unu trebballu, su vítziu; fintzes istitare Sinònimos e contràrios irbitzare, ispònnere, isvisciare / iscalmentare, istitai | ctr. avesai, imbisciare Frases de binu agiummai no ndi tastu prus, mi ndi seu scotiau e no ndi disígiu ◊ no mi ndi pòciu scotiai ◊ lah ca ti fàciu scotiai dèu, chi no lassas de papai cussa cosa! ◊ no ndi papant is àterus, de pisci, in domu, e mi ndi seu scotiada dèu puru Tradutziones Frantzesu déshabituer Ingresu to disaccustom Ispagnolu desacostumbrar Italianu disassuefare Tedescu entwöhnen.

scótiu , nm Definitzione su scotiai Sinònimos e contràrios | ctr. imbitzu, ingustu Ètimu srd.

scótu , nm Definitzione ischeadura de is bestimentos a inghíriu de su tzugu Sinònimos e contràrios ischeadura, scotadura Sambenados e Provèrbios smb: Scottu Ètimu srd.

scótu 1 , nm: iscotu* 1 Definitzione genia de orrobba forte.

scotulài , vrb: iscutuai*, scutulai, scutullai Definitzione mòvere a cropu sa cosa po che dhi fàere orrúere su chi portat in pitzu; pigare a cropos, atripare Sinònimos e contràrios ischitinare, isciúdere, iscotzinare, sachedhare, saidare Frases chi si movit sa massa proletària gei si dhu scutullant su pruini!…◊ mi dhu scutulat bèni bèni a fusti e nci dhu bogat de mala manera.

scoturài scorturài

scotzadúra scossadúra

scotzài scociài

scotzaméntu , nm Sinònimos e contràrios scossadura Ètimu srd.

scotzedhài , vrb Definitzione coment'e iscotzare: fàere mòvere, irraighinare, fàere pònnere a ccn. calecuna cosa de su chi si tenet Sinònimos e contràrios sdurri / irmoventare, iscotare 1, ispiconare Frases fiat apantroxada che una madri próssima, sentza de ndi dha podi scotzedhai 2. prima de intrai a biri sa cummédia dhis fait scotzedhai su dinai! ◊ funt intraus totus a tallu mannu ma sentza de dhis podi scotzedhai mancu unu giantésimu! Ètimu srd.