A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

scrafèdha , nf Definitzione crau mannu po apicare cosa in su muru Frases timendi mi acafu a una scrafedha.

scrafedhadòri , nm Definitzione maistu chi picat (e fintzes chi segat) pedra a iscrapedhu Sinònimos e contràrios iscrapedheri, picaparderi / cdh. picapetra Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu tailleur de pierres Ingresu stone-cutter Ispagnolu picapedrero Italianu scalpellino Tedescu Steinmetz.

scrafédhu scarfédhu

scràfi , vrb: iscàlfere*, scràfiri Definitzione passare is ungas in sa carre o fintzes àteru a arrasigadura; nau rfl. in cobertantza e cun tzacu, istare chentza fàere nudha, o fintzes peleare cosa ifadosa, males / s. sa rúngia a unu = rispòndhereli, faedhàreli a istruncadura, a irmurriadura Sinònimos e contràrios arratare, iscarpire, iscrafire, tratai Frases chi mi spítzuat unu sintzu abarru scrafendi! 2. cussus abarrant in domu a si scrafi, a totu dí! ◊ cussa si at lassau e immoi tocat a nosu a scrafi! Tradutziones Frantzesu se gratter Ingresu to scratch oneself Ispagnolu rascarse Italianu grattarsi Tedescu sich kratzen, faulenzen.

scrafidúra , nf Definitzione su scrafi, su ratare Sinònimos e contràrios scrafimentu, ratadura Ètimu srd.

scrafiméntu , nm Sinònimos e contràrios scrafidura, ratadura Ètimu srd.

scrafingiósu , agt Definitzione chi faet a iscrafíngiu, chi faet iscràfere Sinònimos e contràrios mandhighinzosu, papingiosu Ètimu srd.

scrafíngiu scarfíngiu

scrafiòni scarfajòni

scràfiri scràfi

scrafuàlla , nf: scrafuialla Definitzione gentighedha de pagu contu e de pagu giudu, fintzes fedighedhu ifadosu o pagu àbbile Sinònimos e contràrios piciocalla, pisedhina, ratatúglia, scrufulia Frases importantziedha de nci ponni totu cussa scrafuialla, po isconciai su logu!…◊ chi iat postu in menti a mimi, de cussa scrafuialla no ndi dhui fiat andada! ◊ ndi fait, custa scrafualla, de istontonu!… Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu marmaille Ingresu gang Ispagnolu gentuza Italianu bruzzàglia Tedescu Gesindel, Pack.

scrafudhiàlla , nf Sinònimos e contràrios piciocalla, pipiàglia, pisedhina, scrafualla Ètimu srd.

scrafuiàlla scrafuàlla

scràgiu scàgiu

scramài , vrb: isclamai*, scramiai Definitzione foedhare o abboghinare cun boghe lastimosa coment'e chie est pedindho agiudu o frastimandho; istare a iscràmios, a màulos comente faent is gatos Sinònimos e contràrios abbochinare, atzerriai, iscramorare / maulai, ilmiaulare 2. su gatu scràmiat ◊ ma càstia, su gatu candu non bit sa cumpàngia dha scràmiat!

scramentadúra , nf Definitzione su scramentai Sinònimos e contràrios scramentu Frases su chi mi est capitau mi at fatu a scramentadura Ètimu srd.

scramentài , vrb: iscalmentare*, scrammentai, scremmentai Definitzione su si currègere, imparare de unu male, de calecuna cosa chi est costada meda, de unu dannu po dh'àere provau Sinònimos e contràrios iscadhai, spriai Frases dhu bollu biri in tribbunali, tanti po dhu scramentai! ◊ candu at scrammentau cun s'àcua callenti timit sa frida puru ◊ càstia, chi no scremmentas mancu aici dèu no sciu prus ita ti nai! 2. ómini scrammentau ómini salvau Tradutziones Frantzesu se repentir Ingresu to reform Ispagnolu escarmentar Italianu ravvedérsi Tedescu sein Unrecht einsehen.

scraméntu scalméntu

scramiabbètu , nm Definitzione est sa boghe de su bètu; genia de sonajolu fatu cun d-unu orrugu de pértiga de bide sicada isperrau de longu: is duas perras si acàpiant a cad'ala ponendhodhoe in mesu una tirighedha de corgiolu de bide etotu Terminologia iscientìfica bga, sjl Ètimu srd.

scramiài scramài