scrocorigài scorcorigài
scrocuedhàra , nf Definitzione ilborrocu, pigare a fàere calecuna cosa a s'ingrundha (es. a erríere, a prànghere) Frases ndi at ghetau una scrocuedhara de prantu.
scrocuédhu , nm Definitzione ispécia de iscracàlliu prus curtzu e frecuente Ètimu srd.
scroèbba , nf: scruebba Sinònimos e contràrios irbortu, ilvàriu, istorru, isdrobbu Frases su no èssi ancora arribbau, Allicu at ai tentu scruebba! (P.Caredda)
scrofolósu , agt Definitzione its Frases andaus a boligiai e chi est scrofolosu piscaus merlutzu puru.
scrogài , vrb: iscrocare* 1 Definitzione bogare o mòvere un'ossu de sa croga, de s'incàsciu Sinònimos e contràrios bocare, innoigare Frases mi seu scrogara unu bratzu a fortza de portai màrigas de àcua!
scrogàu , pps, agt Definitzione de scrogai; essiu de sa croga (nau de su murudhale): nau de àteros ossos, chi funt fora de s’incàsciu.
scrognài , vrb Definitzione iscuntentare, dispràxere.
scrognósu , agt Sinònimos e contràrios discuntentu, dispiàchiu, iscuntentu | ctr. prexau Ètimu srd.
scronaría , nf Definitzione bregúngia manna Sinònimos e contràrios iscónniu Frases candu eis a biri a chini at a portai sa scronaria in su logu santu, chini s'agatat in su sartu no torrit conca a bidha ◊ istràngius si atriviant in logu nostu e scronaria ndi contoniàt su ferru insoru (Ev)◊ sa befa podit portai a su disisperu, a su dannu, a sa scronaria, a s'umiliatzioni (G.F.Zuncheddu).
scroniài, scronnài , vrb Definitzione iscontroriare, andhare contras a ccn., bogare in bregúngia, brigare, ifadare; prnl. infrascai, ifadare Sinònimos e contràrios scronnoriai, scontrariai Frases no scronis su pipiu!
scronnoriài , vrb Definitzione istorrare a unu de fàere una cosa, scontroriai Sinònimos e contràrios ibbortare, istorrai, sconchiai, scontrariai.
scrópula scórpula
scrosài sclosài
scrostadúra , nf: iscrostadura* Definitzione su iscrostai; cosa iscrostada.
scrostài , vrb: irgrostare* Definitzione pigai o arrasigare sa crosta, s'ischedradura Sinònimos e contràrios scroxolai, spilloncai.
scrósu , agt Definitzione nau de sa bentina de is animales, chi est iscurosa, de colore cotu, castàngiu craru (genias de scrosu: tintu o uscrau, spanu, pertiatzu) Frases teniat dus bòis scrosus.
scrotzài , vrb Frases is didus fuant torraus finis finis e delicaus chi si scrotzànt fintzas e seghendu perdusèmini (F.Marcialis).
scrovàu , agt Definitzione chi est satzagoni, persona chi papat meda, iscorporau / papai a sa scrovada = no coizare si no s'isterzu, papaisí totu, esagerare Sinònimos e contràrios allambridu, mangiufoni, pasteri.
scrovinài , vrb rfl Definitzione
su si frigare de is boes passandho in logu de cresura o de struvina, de tupas
Sinònimos e contràrios
afrigongiai,
arruncinai,
carasiai,
friai,
ifricatzare,
scrabutzinai,
sfrigongiai
Tradutziones
Frantzesu
se frotter
Ingresu
to rub
Ispagnolu
frotar,
restregar
Italianu
strusciare
Tedescu
scheuern.