A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

scríta , nf Definitzione cosa scrita, iscritura (prus che àteru curtza).

scríta 1 , nf: iscrita* Definitzione genia de pische de mare a ossu modhe / calidades de s.: s. lisa, chi faet manna meda, fintzes de metro e mesu (Raja oxyrhynchus), s. perdosa (R.clavata), s. capucina, sa prus manna, faet fintzes de duos metros e mesu (R. batis) Sinònimos e contràrios capitana 1, farratzu 1 Terminologia iscientìfica psc Tradutziones Frantzesu raie (zool.) Ingresu ray Ispagnolu raya Italianu razza Tedescu Rochen.

scritòri , nm: iscritore* Definitzione chie iscriet òperas de literadura.

scrítu , pps, agt, nm: iscritu* Definitzione de scriri; brebos, cosa iscrita chi si apicat in pitzu coment'e fortilesa, punga Sinònimos e contràrios iscritura / breu, breve, foltilesa, punga / cdh. sabàciu 2. inchi ti fatzant scritu, ti fatzant! ◊ fuedha a su predi chi ti fatzat unu scritu cun is brebus de Salamoni! ◊ depis portai custu scritu sempri in pitzus, ma sentza de dh'obèrriri!

scritúra scridúra

scriúdha , nf Definitzione una genia de chibudha areste o cibudha de colorus, o fintzes allixedhu o chitarredhas, chi assimbígiat a s'aspridha ma meda prus pitica e chi si est segada bogat coment'e sogas o filos de súciu apicigosu Sinònimos e contràrios alidedhu, filavila, lampajone, orrubina Terminologia iscientìfica rba, Muscari comosum.

scrividài , vrb Definitzione fàere críbidus, tzérrios Sinònimos e contràrios scrillitai Frases iscàvula làmbrigas de iscioru, allebiadí sa cuscéntzia de su scinitzu e scrivida cun gana! ◊ casi casi tèngiu gana de dh'arregolli a gropas in d-unu cuadhu currendu e dha intendi scrividendu istringendumí che tesoru!

scrixóxu scasórgiu

scroài , vrb: iscruai*, scruai Definitzione bogare su cruo, su chi si podet cunsiderare coment'e cosa crua, no tanti bona: foedhandho de filu, de tela, de cosa téssia (de linu, de lana), pònnere in sa lessia po dhu fàere prus biancu, samunare a primu borta, o fintzes pònnere o manigiare a manera de essire prus modhe e lisa; foedhandho de unu, abbituare a fàere bene is cosas, avesare a sa pelea, ammaistrare; foedhandho de terrenos de annos chentza semenaos, arare, semenare torra a laore Frases is lentzolus nous de linu ponidhus a is piciochedhus, ca bis comenti scruant! ◊ scruai su filu, sa tela in sa líssia.

scrobài, scrobiài , vrb: iscrobai* Definitzione istesiare s'unu de s'àteru duos o duas cosas chi funt o andhant impare, a loba, o fintzes duos gherrandho Sinònimos e contràrios igiúgnere, scongiuntai, stagiai | ctr. allobae Maneras de nàrrere csn: scrobai a serra = fàghere a segadura, segare pro ispitzigare duas cosas; scrobai sa tela noa = triballàrela a manera chi no abbarret tètera Frases mancu mali ca no si est cojau, deghinò a serra dh'iant scrobau!

scròca scòca

scrocài scocài

scròcia scòrcia

scrocilitànu scorciolitànu

scrociolài , vrb Definitzione iscorgiolare, arrasigare a forte de che tirare sa pedhe Sinònimos e contràrios iscorgiolare, scorgiai, spilloncai Frases cun cussus brichionis tostaus mi seu totu scrociolau Ètimu srd.

scrociollitài , vrb Definitzione bogare su (primu) corgiolu a méndhula, nughe o àteru deasi.

scrocitàri , vrb Definitzione isfogiare a s'ispiga de su moriscu, bogare sa terga Sinònimos e contràrios isbuatare, istergare Frases si scrocitat su trigumoriscu Tradutziones Frantzesu ôter les épis du maïs Ingresu to husk Ispagnolu despinochar Italianu spannocchiare Tedescu schälen.

scróciu scòrcia

scrocollài , vrb: iscrucugiare*, scruculai, scruculiai, scrucullai, scruculliai, scucullai, scucullari Definitzione cricare abbaidandho e movendho totu po agatare calecuna cosa in mesu de àteras, o fintzes cricare de ischire cosa a su dimandha dimandha, faendho foedhare s'àteru pigandhodhu a dimandhas Sinònimos e contràrios chilcare, frustigai, imbistigare, iscocolai, iscrucuzonare, speculitai Frases scruculla is arcajolus de s'ómini e agatas sa beridadi de sa vida ◊ mi seu parau po scrucullai in totu s'istedhau (F.M.Pes)◊ fiat intrau a scruculliai in domu, cun sa scusa de una cotura de fà ◊ su cociulaju scrucullàt s'arena cun su ciliru ◊ est scrucullendu in totus is cadàscius e armàdius in circa de pani ◊ si tocat a forrogonai in su cinixu, a scucullai sa pispisalla ◊ medas notis abarru a scruculai su celu, ma no ti biu, mammai! ◊ sa mama scrocollat a Mariedha po isciri cumenti iat fatu (M.A.Cappai) 2. e ita est, no bois a ti scrucullai? ◊ si ndi benit a domu po isciri, a scrucullai e ciaciarrai Tradutziones Frantzesu fouiller, enquêter Ingresu to ransack, to investigate Ispagnolu hurgar, indagar Italianu rovistare, indagare Tedescu stöbern, nachforschen.

scrocorigàda , nf: iscorcorijada* Definitzione su scrocorigai; orruta, iscutulada a terra Sinònimos e contràrios botzadura / arratroxa, iscartinada