A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

scussài scusciài

scussaméntu , nm Sinònimos e contràrios doma, domadura, dumada Ètimu srd.

scusséri , nm Definitzione chie domat animales Sinònimos e contràrios domadore, scussadori Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu dresseur Ingresu horse-breaker Ispagnolu desbravador, domador, picador Italianu scozzóne Tedescu Tierbändiger.

scussorgiài , vrb: iscussorjare* Definitzione andharesindhe o bogare de sa cussòrgia Sinònimos e contràrios | ctr. acussorgiai.

scussórgiu scasórgiu

scussúa, scussúra schissúra

scussurài, scussuràre schissurài

scúta scúda

scutróxu , nm Definitzione pràngiri, pròiri a s. = a meda, aira Frases scurixedhu, su pipiu, prangendi a scutroxu: piticu su dolori!… Ètimu srd.

scútu , pps, agt: iscutu Definitzione de scudi; chi dh'ant iscutu, atripau; chi dh'ant brillau, fuliau atesu; nau de fémina (fintzes de animale), chi ndh'at fatu su fedu, chi at angiau Sinònimos e contràrios iscútitu / iscutinadu Frases candu dh'apu nau ca fiat fillu de mamma bona nc'est andau che cani scutu a fusti.

scutulàda , nf: iscotulada Definitzione s. de àcua = próida, bírridu Sinònimos e contràrios cdh. scutzulata.

scutuladúra , nf: iscotuladura Definitzione su scutulai Sinònimos e contràrios iscutinadura, saigadura, scutulamentu Ètimu srd.

scutulài, scutullài scotulài

scutulaméntu , nm Definitzione su scutulai Sinònimos e contràrios iscutinadura, sàinu, scutuladura Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu secouement Ingresu shaking Ispagnolu sacudimiento Italianu scuotiménto Tedescu Schütteln.

scutzinài scotzinài

sdalài , vrb: idalai* Definitzione segare o ispuntare s'ala, is alas, fèrrere a s'ala o, foedhandho de matas, segare naes de partes de fora, atesu de su truncu; nau de gente, immarrire meda, pònnere o tènnere calecunu dolore chi no lassat camminare o trebballare, istrupiare male Sinònimos e contràrios iderrigari Frases apu sdalau sa mata e fortzis dhi at fatu mali 2. seu sdalau: no nci dha fatzu prus a mi movi de s'istanchesa! Tradutziones Frantzesu couper, rogner les ailes Ingresu to clip Ispagnolu alicortar Italianu tarpare Tedescu stutzen, beschneiden.

sdanellài , vrb Definitzione bogare de pare Sinònimos e contràrios isconsiminzare.

sdaredàu , agt Definitzione chi no dhi ant lassau cosa de s'aréntzia Sinònimos e contràrios iseredau*.

sdarrasciàda , nf Definitzione su sdarrasciai; cosa ispudada Sinònimos e contràrios sdarràsciu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu expectoration Ingresu expectoration Ispagnolu expectoración Italianu espettorazióne Tedescu Expektorieren.

sdarrasciài , vrb: idarrasciai, sderrasciai Definitzione ispudare sdarràsciu, bogare malesa de is bruncos cun su tussi; fàere sa boghe coment'e arrasigandho su gúturu, coment'e singiale de cosa chi si bolet nàrrere Sinònimos e contràrios arruspire, carraschiare, iscarraschiare*, iscupiri, ispudai, sacajare 1, sercai, taraxiai 2. candu sdarràsciu, tui boga sa safata de is amaretus e su licori! Tradutziones Frantzesu graillonner Ingresu to spit Ispagnolu gargajear, desflemar Italianu scaracchiare, scatarrare Tedescu Schleim auswerfen.