A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z

scursúra schissúra

scurtài , vrb: isciurtare* Definitzione giare atentzione, parare s'origa a su chi s'intendhet a bíere it'est cun precisione Sinònimos e contràrios acustare, aiscultare.

scúrtu , nm: ascurtu*, iscurtu Definitzione su scurtai Sinònimos e contràrios ascurtamentu, auditu, iscoca Frases sa processioni de su scurtu.

scúrtu 1 , agt Definitzione chi est a brodu.

scurtzadúra , nf Definitzione su scurtzai Ètimu srd.

scurtzài scruciài

scurtzòni scruciòni

scúrtzu scrúciu

scúru , nm: iscuru* Definitzione farta manna de lughe, su no dhue àere lughe; in cobertantza, su no ischire Sinònimos e contràrios bujore, iscoriu, niedhore Sambenados e Provèrbios smb: Scuru.

scurúmu , agt Definitzione nau de ccn., chi est totu male postu de bestimentu, chi portat bestimentu, mancari fintzes límpiu, ma metzanu o pòberu meda Sinònimos e contràrios aciarollau, isconfusu, iscumiau, zàule Frases gei est pagu scurumu, cussu, de bestimenta!…

scúsa , nf: iscúgia*, scusi Definitzione arrexones o contos chi unu cricat po no fàere su dovere, tanti po no nàrrere chi no ndhe tenet (o no ndh'at tentu) gana o fintzes tanti de giare un'arresposta mancari no a tonu Sinònimos e contràrios abbétia, arraghèscia, filistocu, iscóticu, istibba, mendhea Frases chi dhu scit chi candu fuedhais aici, inglesu dhi naras, tui, no nci scapit canc'unu fuedhu mau puru, cun sa scusa ca est inglesu?!

scusài , vrb: iscugiare* Definitzione dimandhare o pedire iscusa, cricare de si fàere perdonare calecuna cosa male fata, fintzes acetare s'iscusa de s'àteru Sinònimos e contràrios cumpadèssere, discusai Frases totus iant tentu de si scusai.

scuscentziàu , agt: iscuscensciadu* Definitzione chi portat una cusciéntzia fata a sa grussera, chi faet male chentza sentire nudha in sa cusciéntzia, chi no sentit su pesu de su chi faet Sinònimos e contràrios iscussentidu, isogradu / indilichidu, malafatore, malu | ctr. onestu Frases cussa est genti scuscentziada Tradutziones Frantzesu irresponsable Ingresu irresponsible Ispagnolu irresponsable, insensato Italianu irresponsàbile Tedescu unverantwortlich.

scusciàda , nf Definitzione su scusciai, fintzes iscrammentu, letzione de si ndhe ammentare 2. cussus pedhuris arestis de Orroli dhis iant donau una scusciada de depi pigai isprioru!

scusciài, scusciàri , vrb: iscussare*, scussai Definitzione giare educatzione, fàere abbituare a calecuna cosa, fintzas giare avertimentu, ammeletzare Sinònimos e contràrios annestrare / ammonestai, apretzetai Frases su babbu dhu mandàt a su bestiàmini po dhu scussai e abbituai a sa campagna 2. dh'ant scusciau prus de una borta: acabbat chi nd'ingollit una surra! (G.Mura).

scusetài , vrb: iscusietare* Definitzione foedhare a s'iscúsiu Sinònimos e contràrios ascugiare, cuscujinare, frofroai, iscusiare.

scúsi scúsa

scúsi 1 , avb: iscúgia* 1 Definitzione a s. = manera de foedhare a boghe bàscia de no s'intèndhere si no si foedhat in s'origa; a cua, chentza chi dhu potzat bíere e ne intèndhere àtere 2. nd'iat fuedhau a is sorris àteras bortas, a sa scusi: mai cun sa mamma.

scusórgiu scasórgiu

scussadòri , nm Definitzione chie domat animales (mescamente cuadhos) Sinònimos e contràrios domadore, scusseri Ètimu srd.