A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

senàre , vrb Sinònimos e contràrios castrai.

senàu senàdu

sència , prep: sentza Definitzione prepositzione chi s'impreat po inditare chi mancat su chi narat su foedhu chi acumpàngiat: s'impreat fintzes cun sa prep. de / sentza + pps de verbu = no, non Sinònimos e contràrios cena 1, censa, chentza | ctr. chin Frases bandu a sa sigura sència de ingannu Ètimu itl. senza.

sénciu , nm: assentu* 1, sentzu, tzentzu Definitzione genia de tupighedha fragosa meda, de colore craru, in colore de prata Terminologia iscientìfica mt, Artemisia arborescens.

sèndhe, sèndi, sèndiri , bvrb: essendhe, senne, senno Definitzione ger. de su vrb. èssere/èssiri impreau cun valores diferentes (es. tempus, càusa, àteru)/ sendhe chi… = sigomente, fintzes si…; send'èssi = sendhe, essendho Frases iant bistu sa morti ananti, sendi acanta de pari in sa trincea ◊ sendhe deo a s'ispensada, si che ant furadu sa crabita ◊ s'abe sendhe biendhe in sa saba s'infundhet un'ala (P.Pisurzi)◊ senne ischidu sonnienne mi pariat chi intennia…◊ apu trabballau de sendi piciochedhu ◊ custos sunt ammentos de sendhe pitzinnu ◊ mi ammento, senno pitzinnu minore, chi tia Maria mi at nadu…◊ si fatzu unu burdu sendi bagaria at a èssi destinu chi depia passai! ◊ candho fit fachendhe custu fit dormiu o, sendhe nono, fit ridendhe e l'at lassau comente est issiu (T.Ziranu)◊ apu mancau sèndiri pipia ◊ Barore, dae sendhe giovanedhu ti ant intesu cantendhe a poesia (Piredda)◊ ruet e morit sendhe forte e sanu ◊ send'èssi dromiu su pastori, margiani at assartillau is angionis ◊ ancora mi bisu send'èssi pipiu! 2. sendi ca fustis unu pagu allirgus eus nau unas cantu tontesas ◊ Limbudu istat cagliadu sèndheche sutzessu custu?! ◊ sendhe chi tenzo resone, aite sighis a perricare? ◊ no mi as chérfidu dare abba sendhe chi fipo sidiu ◊ sendhe chi fit prus forte de mene l'apo rutu ◊ Malunedhu Curustu, sendhe chi est ricu e sanu, est semper chin su murru ◊ Fulanu est megnus cogiuau, senno ca fut unu peus de me ladrone e preiciosu!

sendréri , nm: sinderi, sindreri Definitzione pannu grussu chi si ponet a s'orrobba incovonada po betare sa lessia apitzu Ètimu ctl. cendrer.

sène se

sène 1 sèna

senecadúra , nf Definitzione su senecare Sinònimos e contràrios bria, certu Frases no bies chi ti nch'est essindhe in ocros, su binu?! - li at nau cudhu chin tonu de senecadura Ètimu srd.

senecàre , vrb: assenecare Definitzione fàere a béciu, essire antzianu; nau de matas, èssere o fàere begras; fintzes brigare, nàrrere cosa, giare una briga, pigare a tzérrios, fàere un'intima, apretzetare, cumandhare Sinònimos e contràrios imbeciai, imbedustare / abbrecare, imbecrare / abbruncai, certai 3. su maridu l'aiat senecada de nche ghirare deretu su pitzinnu ◊ a fizu tuo senècalu chi no abbarret inoche!◊ sichiabamus a fàchere burdellu fintzas candho nos senecabant Ètimu srd.

sèneche , nm, agt: sèneghe Definitzione chie o chi est mannu de tempus (si narat de gente, ma fintzes de animale); chi est persona de giudu, giuditziosa, atinada Sinònimos e contràrios ancianu, béciu / acabadu, benatinau, sàbiu Frases fit unu sèneche canudu chin sa berrita semper in codhu in istiu e in iberru Sambenados e Provèrbios smb: Seneghe Ètimu ltn. senex, senece Tradutziones Frantzesu âgé Ingresu aged Ispagnolu entrado en años Italianu attempato Tedescu bejahrt.

senécu , nm Definitzione su senecare Ètimu srd.

sèneghe sèneche

senègra , nf Definitzione genia de bobboi chi assimbígiat a su carrabbusu, ma faet in su frutuàriu (mescamente sa figu de su mese de argiolas) e in is frores: portat is alas de unu bellu colore, unu pagu indeorau e unu pagu birde lúghidu Sinònimos e contràrios babboserra, culinughe, ipusedha, migalina Terminologia iscientìfica crp, Cetonia aurata Tradutziones Frantzesu cétoine Ingresu rose-chafer Ispagnolu cetonia Italianu cetònia Tedescu Rosenkäfer.

sénegu , nm: assenegu Sinònimos e contràrios afandha, assubentu, assúpidu, bémida, supedhu.

senesía , nf Definitzione genia de chiterra a degheoto cordas chi at imbentadu Pepe Senes su nulesu Terminologia iscientìfica sjl Ètimu srd.

senevícu , nm Definitzione vista, ispetàculu, nau a meravíglia e tzacu po cosas chi no andhant bene: a ndhe ’ides de s.! = a ndhe ’ides de funtzione!, m'abbàida ite funtzione!; no bi at senevicu = no bi at médiu, no b'at aficu; andhe s. sa betzesa!…

sengradúra sangradúra

sengrài sangrài

sènna , avb, prep Sinònimos e contràrios benas, fena, fenta, fentzamentas, fincas, finces, intas | ctr. mancu Frases si in Orune si bóliant sos bentos, senna sos mortos perdent sa pache ◊ sos canales sont mudos, senna sos puzones sont mudos!