A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

sensalía , nf Definitzione sa paga, sa parte de is badàngios chi tocat a su sensale Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu droit de courtage Ingresu brokerage Ispagnolu corretaje Italianu senserìa Tedescu Maklergebühr.

sensàre sensài

sensasciòne, sensatziòne, sensatziòni , nf Definitzione s'assebestu chi arregollent e mandhant is nérbios a su crebedhu a manera chi sa mente cumprendhet su chi unu biet, tocat, intendhet, tastat, fragat o àteru; cosa chi si cumprendhet a paridura, de calecunu indítziu ma chentza seguresa Sinònimos e contràrios assebestu, atibbiscione, ségheru Tradutziones Frantzesu sensation Ingresu sensation Ispagnolu sensación Italianu sensazióne Tedescu Gefühl.

sènsene , nm: sèntzini, sèssene, sessi, sèssini, sèssiri Definitzione giuncu fémina, a tres atzas: genia de giuncu, cun su cambu longu, a tres atzas (de longu), a setzione triangulare, bogat su frore própriu in punta e no punghet, igragalau est bonu po filare a funes, po acapiare / su sessinedhu = zenia de filleri (cun su sèssini si acàpiant ciuculatis, caramellas, aràngiu, mandarinu, fetixedhas de dogna colori e froris) chi is pipius portant a crésia po sa beneditzioni a sa festa de santu Brai; mamma de s. = sessinàrgiu, àtera calidade de giuncu chi faet artu meda (Schoenoplectus tabernaemontani, it. falasco); èssiri peus de su sèntzini = èssere unu chi cundhit meda, fichiu in dónnia cosa Sinònimos e contràrios arrainacu Frases cun sessi bèni sicau apu fatu is funis ◊ su matalafu de sacu si preniat a mamma de sèssiri, a palla de saina o a cadrilloni Sambenados e Provèrbios smb: Sessini Terminologia iscientìfica rba, Cyperus longus Ètimu srdn. Tradutziones Frantzesu cypéracées Ingresu galingale Ispagnolu juncia Italianu cìpero Tedescu Zypergras.

sénsia , nf: assénsia, séntzia, síncia (sín-ci-a) sintza, síntzia, síntzua 1, tzéntzia, tzíntzula 1, tzintzia 1 Definitzione sa carre chi ammontat s'arraighina de is dentes, totu a inghíriu; una parte de sa mola Sinònimos e contràrios benzia, ghinghia, zenzia Frases custa cosa est po allucidai is dentis e is sénsias Terminologia iscientìfica crn Tradutziones Frantzesu gencive Ingresu gingiva Ispagnolu encía Italianu gengiva Tedescu Zahnfleisch.

sensiàna , nf Definitzione genia de erba bona fintzes a fàere licore: faet digirire Sinònimos e contràrios agintziana, gentziana*, zenzina Terminologia iscientìfica rbc, Gentiana lutea.

sensíbbile, sensíbbili , agt Definitzione nau de una css. parte de sa carena, chi arregollet sensatziones.

sensibbilidàde, sensibbilidàdi , nf Definitzione sa capacidade chi tenet un'arremu o parte de sa carena bia de arregòllere sensatziones.

sensòre , nm Definitzione parte de un'aparíciu chi arregollet o pigat sensatziones, datos de s'ambiente Frases custas reses gighent sensores chi serant in pedhe issoro fenas sa trémula.

sénsu , nm: sentzu 1 Definitzione sa capacidade de sa mente de assaborire totu is cosas, de si acatare, de èssere presente, de atuire, ma fintzes su sentire; si narat fintzes po significau de cosas e foedhos, po motivu o iscopu lógicu o de giudu de unu fàere Sinònimos e contràrios consiéntzia, santidu / significadu Maneras de nàrrere csn: èssiri in sensus = zúghere sos atuamentos, atinare; torrare in sensu, in sensos = torrare sos atuamentos (apustis de unu dimaju) Frases si mantenes sos sensos atentos, sos tales chi ti ammajant cun risitos sunt de amore in coro fritos ◊ at bufau tropu e no est arrallendi in sentzu 2. afido sas isperàntzias meas a su sensu carrale de sos Sardos pro sarbare custa terra de poesia dae prozetos criminales 3. a triballare chentza ndhe bogare nudha de bonu no tenet sensu 4. est morendusí, ma est in sensus ◊ cust'ómini gei no mi parit in sensus, comenti fuedhat! ◊ benemindi in sensus, chistionendi, cun totu ca tenit noranta cincu annus! ◊ su malàdiu respundit cun pagus fuedhus, ammostendi perou de èssiri in sensus Tradutziones Frantzesu conscience, sens Ingresu conscience, sense Ispagnolu conciencia, sentido Italianu cosciènza, sènso Tedescu Bewußtsein, Sinn.

sénsu 1 , nm Definitzione filada a ue si andhat inditada prus che àteru cun d-una fritza / s. únicu = una filada ebbia de pòdere colare in màchina in istradas e carrelas Sinònimos e contràrios bandha.

sensualidàde, sensualidàdi , nf Definitzione genia de naturale chi giaet pesu mannu a totu su chi praghet, mescamente in chistiones de sessu.

senténcia, senténscia, senténtzia , nf: sentéssia, seténtzia, setéscia Definitzione concruos de unu pretu, de unu dibbatimentu: genia de decisione de is giuighes pigada cunforma a su chi ant averguau de un'imputu e a su de sa lei; genia de nada a bisura de cosa segura, giusta e grae Sinònimos e contràrios cdh., ttrs. sinténtzia Maneras de nàrrere csn: ghetare senténtzias; falare che sentéssia (nadu de carchi cosa chi li cumbinat o chi li faghent, a unu) = coment'e unu dannu grae, de lassare trassicos; s. rassa = chi daet in prenu sa resone a una de sas partes in pretu; fuedhu de senténtzia = peràula gai bene nada e addata de bàlere che senténtzia (ma lu narant fintzas de su tostorrudu, chi no dorchet de su chi narat, coment'e chi su chi narat siant senténtzias, e fintzas in su sensu de "nadu e fatu, puntu e mortu") Frases pro senténscia dada ti abberis unu die in tundhu in tundhu ◊ "Onzunu cun símiles suos!", fit sa setéscia, e dae cussu no si essiat ◊ su díciu est bene fundhadu, paret setéscia divina ◊ si ti essit sa senténtzia cuntrària faghes annos de galera ◊ est leghèndheli sa senténcia 2. su chi narai dèu in domu fut fuedhu de senténtzia po mairu miu!◊ custu ti dhu narat cun fuedhu de senténtzia maistu Luisu!◊ sa cena, pronta in cudha pingiara, uguali po totus che una senténtzia, de saboi mellus no si ndi agatat! (C.Líndiri) Sambenados e Provèrbios prb: menzus acontzamentu lanzu chi no senténtzia rassa Tradutziones Frantzesu sentence Ingresu sentence Ispagnolu sentencia Italianu sentènza Tedescu Urteil.

sententziàdu , pps, nm: sententziau, setensciadu Definitzione de sententziare; chi dh'ant cundennadu in dibbatimentu; chi est andhau male, maleitu, ostinau Sinònimos e contràrios cundennau / maladitu, iscominigadu 2. seu mamma de unu sententziau ◊ baidinci, fac'e sententziau! ◊ pustis chi fint sos tres sententziados, de Deus sa giustítzia ordinesit chi fessent sos ribbelles iscatzados ◊ si est fàula, mi ruant chentughimbanta tronos, chi mi bidas in cust'ora setensciadu! ◊ setesciadu so sempre e des ischire chi no resesso a Ítaca a torrare.

sententziài, sententziàre, sentessàre , vrb: setensciare, setesciare Definitzione betare sa senténtzia po cundennare, e deosi fintzes pigare una decisione grave chi no dhue at prus médiu; betare frastimu, maleíghere Sinònimos e contràrios cundennai / arroinare, frastimai Frases ancu dha sententzit su buginu! ◊ a issu dh'ant sententziau a morti 2. sa vida tua est sententziada: a sa morte non neghes su cumandhu!(Contene)

sentéssia senténscia

sentéssu , nm Definitzione capacidade de cunsiderare e de fàere is cosas bene, a bisura de sentéssia Sinònimos e contràrios critériu, fundhóriu, giudísciu Frases fit una frusa de brionzanos chene sentessu, chin sos chervedhos anneulatos dae su bumbu (M.Dui)◊ su diretore depiat zúchere sentessu mannu pro avereguare bene sos contos ◊ Frantzisca aiat mantesu intreu su sentessu e sas fortzas de levatrice Ètimu srd.

sentídu santídu

sentídu 1 , pps, agt: sentiu 1 Definitzione de sentire; nau de ccn., fintzes chi est oféndhiu, primmau po calecuna ofesa, chi no istat bene de salude / èssere sentida = (nau de fémina príngia) chi megat de iscendiai, dhi funt cumentzendu is doloris, est cumenciandho a s'illibbertare Sinònimos e contràrios lastimadu / pispinnidu, sentinau, tristu / annicadu, impubusau, pirmatu Frases si est sentidu male ◊ ma l'apo sentidu, mih, a pèrdere cussa bella cunzuntura! ◊ l'apo sentidu cussu fiore chi mi che est sicadu! ◊ no mi ch'essint mai dae grima, ca sas anzones meressint sentidas! ◊ ca dh'at sentiu est aberus: fiat prangendi a corrinus po s'amigu mortu! 2. luna de martzu, sentia mi pares tropu, istasera! (A.Casula)◊ ses sentia ca no as incantau a nemos chin sa passione tua ◊ custu est animali sentiu: ita at a tènniri? ◊ su pobidhu fiat totu sentiu chi no bolliat mancu cenai! Tradutziones Frantzesu plaint, regretté, vexé Ingresu regretted, resented, resentful Ispagnolu compadecido, resentido Italianu compianto, risentito Tedescu beweinen, beleidigt.

sentilàre , vrb: assentulae*, sentulare Definitzione abbarrare firmos, chietos, cicios Sinònimos e contràrios assebiai.