sentzéru , agt Definitzione chi est intreu, sintzillu, sanu Frases sentzeru, de su forru, ci fiat aturau veti su mànigu ancora annuau acapiau a su tram Ètimu ctl. sencer.
séntzia sénsia
sentzíglia , nf Definitzione su èssere singillos Sinònimos e contràrios singillidadi.
sentzígliu, sentzíllu , agt: signillu,
singillu,
sintzillu,
sinzillu Definitzione
nau de ccn., chi est comenti mi bis m'iscrís, chi giaet a bíere giustu su chi sentit, chi no cuat a s'àteru su chi dhi sentit e dhue at de si fidare; nau de cosa, chi est bona, chentza pecu, sana / signillu che pesa = chi si paret bene chi est s.
Sinònimos e contràrios
francu,
ispontziau,
santzeru,
singillosu
| ctr.
alevosu,
falsu,
fraíciu,
ifidau,
traitore
Frases
in su bene fitianu ses onestu e signillu ◊ fillu miu, no síasta batraxeri ma sintzillu cun sa terra chi ti poderat (S.Medved)◊ is maneras mias sunt sintzillas o de apariéntzia? (G.Solinas)◊ ita ndi naras, Coitedhu at a abarrai sintzillu cun nosu? ◊ unu coro frassu no cuncordat cun unu sintzillu!
2.
si sunt muntesos semper cun usos e costúmenes singillos
Sambenados e Provèrbios
prb:
a linna sinzilla no dh'intrat bremi
Terminologia iscientìfica
ntl
Ètimu
spn.
sencillo
Tradutziones
Frantzesu
loyal,
intègre
Ingresu
sincere,
integral
Ispagnolu
sincero,
leal,
íntegro
Italianu
sincèro,
leale,
ìntegro
Tedescu
ehrlich,
aufrichtig,
unversehrt.
sèntzini sènsene
sentzíre sentíre
séntziu, séntzu sénciu
séntzu 1 sénsu
sentzuàle , agt Definitzione chi est de cabbale, giudisciosu, chi cunsiderat is cosas innanti de dhas fàere Sinònimos e contràrios acuntzentau, benatinau, cabosu | ctr. irzudissiadu Frases fit cussideratu s’ómine prus sentzuale e corazosu (G.Farris)
séntzulu , nm Sinònimos e contràrios sínciu Frases ingui in s'istade dhui at friscu e pagu séntzulu.
sénzu , nm Definitzione singiale, donu, cosa chi si giaet in donu a is bighinos candho si bochiet su mannale Frases sa mama at mandhau su pitzochedhu a che leare sos senzos a sas comares: sas féminas chi ant azuau si che ant leau donniuna su senzu sú.
seósu , agt Definitzione chi portat seu, ogiuseu, grassu; chi est de colore biancàciu, che ogiuseu Frases custu brou est seosu 2. arbéschidas seosas, notes chena iscuridade.
separadòre, separadòri , agt, nm Definitzione
chi separat, chi cherret, chi serbit a chèrrere, seberare: prus che àteru, màchina chi sèberat s'ógiu de s'abbagrasta, in molinos de olia
Tradutziones
Frantzesu
séparateur
Ingresu
separator (y)
Ispagnolu
separador
Italianu
separatóre
Tedescu
Abscheider.
separadúra , nf Definitzione su separare Sinònimos e contràrios separonzu | ctr. ammisturamentu Ètimu srd.
separài , vrb: separare, seperai Definitzione istesiare, pònnere in logos diferentes o abbandha s'una de s'àtera cosas chi si agatant impare o ammesturadas; fintzes distínghere, èssere diferente Sinònimos e contràrios chèrrere 1, chirrare, iscrobare, iseparare | ctr. ammasturai, aunire Frases is línguas malas a cussus duus isposus dhus bollint biri seperaus ◊ non si depint seperai duus chi s'istimant! 2. isse, trízile e pienu de briu, si separaiat dai totu sos àteros.
separànu saparànu
separàre separài
separónzu , nm Definitzione
su separare, su pònnere o si pònnere abbandha, nau fintzes de ómine e fémina cojuaos chi essint fora de pare
Sinònimos e contràrios
stallamentu
Frases
su separonzu est sa peus cosa
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
séparation,
divorce
Ingresu
separation,
divorce
Ispagnolu
separación,
divorcio
Italianu
separazióne,
divòrzio
Tedescu
Trennung,
Ehescheidung.
sepàrzu , nm Definitzione logu de cresura, de sepe, de tupas Sinònimos e contràrios matarzu Ètimu srd.
sèpe , nf Definitzione cresura, matedu lassau crèschere a solu po serrare logu Sinònimos e contràrios cesura, cungiadura Frases a cresuras de sepe ses cunzadu ue sos puzonedhos ponent cria (P.Lavra)◊ o frorichedhu de sepe in s'umbra nadu! ◊ at colatu baranta chimbe annos de pastoria dorminne a ala de sepe a costas a terra Ètimu ltn. saepes.