seperadórju , nm Definitzione logu serrau po pònnere is crabitos a súere Sinònimos e contràrios ammamadinu, ammamadorju, cerina, irchile Terminologia iscientìfica pst Ètimu srd.
seperài separài
seperàre sceberài
sèperu scebéru
sépia sélpia
seposíe , cng Definitzione cong. cuncessiva: tantu no…
seprúcu, sepúlcru, sepúlcu , nm: sepultu, sepurcru, supurcu Definitzione tumbinu, losa ue si ponet su mortu, ma nau solu po su Cristos e prus che àteru cun su significau de funtzione de sa gióbia santa in sa capella ue si ponet su Santíssimu is dies, totu inghiriau de fiores e mescamente de nènneres: dhue at logu chi dhu narant a is nènneres Sinònimos e contràrios losa, sepultura / cdh. sipulcru, ttrs. sipulcu Frases su sepulcru est disaogu ricu de milli lumeras e in subra sas pasteras riet su nènnere grogu (G.Pinna)◊ pro fàghere su sepulcu a chida santa apo semenadu unu punzu de sèmene ◊ istasero andhamus a su sepurcru 2. pro Pasca faghiant su sepulcru: intro de unu conculedhu cun cotone o ambaghe poniant trigu, o fae, o basolu a puzonare (N.Fadda) Ètimu itl. sepolcro.
sepultài, sepultàre , vrb: sepurtai, sepurtare Definitzione interrare su mortu, pònnere su mortu in sa losa Ètimu spn. sepultar.
sepúltu seprúcu
sepultúra , nf: sepurtura Sinònimos e contràrios
losa,
seprucu,
tumbinu
/
cdh.,
ttrs. sipultura
Frases
sos antigos grecos creiant chi si sos mortos no retziant sos onores de sa sepultura andhaiant essiberessi peri sos rios de s'Avernu
Tradutziones
Frantzesu
sépulture
Ingresu
burial
Ispagnolu
sepultura
Italianu
sepoltura
Tedescu
Begräbnis.
sepúrcru seprúcu
sepurtài, sepurtàre sepultài
sepurtúra sepultúra
sèra , nf, nm: sero Definitzione
sa segundha parte de sa die, de mesudie in pitzu, ma mescamente de s'iscurigada a mesunote: parte de sero, bortaedie, merie, mericedhu, e deosi fintzes saludu Bonassera! / a/c. a logos narant su sera, nm. fintzes cun desinéntzia in -a
Sinònimos e contràrios
bortaedie,
mericedhu,
serina
| ctr.
mengianu
Maneras de nàrrere
csn:
a serighedhu = candho est intrendhesiche su sole; a primu sero = su sero note, ma ancora chito; sero sero = totu su sero, totu su tempus de su sero; custu sero = istasero; fàchere sero = passare ora (a parte de sero)
Frases
fata sa zorronada, recuo a tarda sera ◊ donzi sero apustis chenadu si ch'essit a ziru ◊ e cantos seros colados contendhe contos!…◊ l'imbucas a bufare dae manzanu: a candho a sero pares un'istratzu! ◊ su sero ghiraiat istracu dae campu ◊ custu sera proet ◊ su sera ant fatu festa ◊ Pedru si trateniat chin issos su sera ◊ sunt sas bàtoro: bi ndh'at, de sero, ancora!
Terminologia iscientìfica
sdi
Ètimu
ltn.
sero
Tradutziones
Frantzesu
soir,
soirée
Ingresu
evening
Ispagnolu
tarde,
noche
Italianu
séra,
serata
Tedescu
Abend.
sèra 1 sèda
seràca saràca
seraciaròi scedatzadòri
seràciu sadàtzu
seràcu , nm: ceracu, teracu, tzaracu* Definitzione ómine chi est pagau po serbire cun calecunu mere Sinònimos e contràrios intzeracu Frases candu fut serachedhu in caserma dhu mandànt a nci portai is cuadhus a ferrai.
seràle , agt Definitzione de su sero, de part'e sero.