serenàda , nf Definitzione su serenare, -are 1, -are 2; cantada chi si faet po s'ammorada Sinònimos e contràrios cantada / ttrs. sirinada, cdh. sirinata 2. cantas notes, compà, amus bizadu fatendhe serenadas a chiterra!…
serenài , vrb: asserenare, serenare 1 Definitzione fàere serenu, pònnere in pàusu, in paghe Sinònimos e contràrios apachiare, apasaogare, assebiai, assussegai Frases Marcu bolet signalare custa manera de si pònnere de fronte a Deu po serenare e asseliare is Giudeos Ètimu srd.
serenài 1, serenàre selenàre
serenàre 1 serenài
serenàre 2 , vrb Definitzione cantare, fàere sa serenada a sa fémina, a s'ammorada Frases in sa note serena una cantone pro bois cantaia serenendhe ◊ chiterra, bae, serena cantu cheres serenare ue solent palpitare coros ancora in fiore! ◊ in su sonnu mi as giamadu d'enner a ti serenare, pro cussu est chi a cantare so bénnidu coitendhe (Demuru).
serenàu , pps, agt Definitzione de serenai, -are; chi at pigau serenu, postu a serenare 2. candho arbeschet essit a s'ortu, si àmpulat sa cara in s'abba serenada e si ndhe bufat unu tzicu (C.Frau/P.Puddu).
serenícu seranícu
serenidàde, serenidàdi , nf Definitzione su èssere o istare serenos, trancuillos, in paghe Sinònimos e contràrios assébiu, assussegu, tranchiglidade | ctr. apeleu, disassussegu, pedine, pestighinzu Frases tota s'umanidade cramat serenidade, revudendhe progressos de armamentu.
serènte , avb, prep, agt: serentis Definitzione
a ràsigu, ràsiga ràsiga, ororu acurtzu a…, acurtzu, a costau: coment'e prep. si podet pònnere fintzes cuncordau che un'agt., e faet de agt. puru
Sinònimos e contràrios
rasente
/
arrisigarrisígu,
secherre
/
acanta,
acurtzu
| ctr.
adhae,
atesu
Maneras de nàrrere
csn:
s. meu, tou, sou, e gai = acanta mia, tua, sua; bestimenta s. = afissa, istrinta, minore; èssere a serentis (nadu de cosa) = èssiri a mindigu, a pagu, a retentu; serente muru, s. riu = muru muru, riu riu
Frases
su procalzu est betzu e mancari sas àrulas siant serente no intendhet tzocu ◊ serente serente in sas banchinas bi naschet unu trainu ◊ sas crabolas a masone mi passant serente ◊ cherzo sa vista chi potza bíere atesu o serente ◊ so atesu ma ti so serente in cust'ora
2.
sunt colados serente a su balconitu pro lu faedhare ◊ ch'est serente a sas làcanas ◊ dae su muru serente a sa pinneta bidesit un'upa ◊ bos incontresi in carrela serente domo mia ◊ una loba de tidos sunt passados serente nostru ◊ badhes e pranos, Ósilo, sunt a tie serentes ◊ sos canes fint serente meu e non mi lassaiant un'iscuta
3.
custu partò tuo ti est tropu serentis ◊ sos pastores piús serentes ant comintzau a acudire dae chitile ◊ cussos istedhos sunt serentes s’unu cun s’àteru
4.
tocat de mannicare e de víere a serentis, no bi at de s’illascare!
Ètimu
itl.
Tradutziones
Frantzesu
tout près de,
en rasant
Ingresu
very near
Ispagnolu
adyacente,
cercano
Italianu
adiacènte,
rasènte,
vicino
Tedescu
hart an,
nah.
serentína, serentínu serantína
seréntis serènte
serénu sanénu
serénu 1 selénu 1
sèrga , nf: tzerga* 1 Definitzione muntone de trigu apostorzadu, prontu po treulare o trebbiare Sinònimos e contràrios partoxu.
sergènte , nm Definitzione su gradu prus bàsciu de militare.
sergènte 1, sergènti sargènti
serghestànu sagrestànu
seriamènte, seriamènti , avb Definitzione a sa séria, de abberu.
seriàre saeràre
seriàri , vrb Definitzione nau de ccn., fàere o essire sériu, prus sériu, prus acabadu; nau de cosa, pasare in su fundhu de s'istrégiu Sinònimos e contràrios asseriai* Frases Perdu de candu est trebballendi s'est seriau, parit un'ómini mannu (G.Mura) 2. su binu s'est seriau.