Ditzionàriu in línia
de sa limba e de sa cultura sarda

serrachinàre , vrb Definitzione segare a serrachinu Sinònimos e contràrios serracae Frases cheret frimma sa tàula chi depet serrachinare!

serrachínu , nm Sinònimos e contràrios sarracu, serredha, serrita, serronita Terminologia iscientìfica ans.

serracósu , agt Definitzione nau de ccn., chi tenet su naturale de no iscurtare s'àteru, de chèrrere sèmpere e totu a s'idea sua Sinònimos e contràrios cónchinu, rebbéchinu, testarrudu Ètimu srd.

serràcru, serràcu sarràcu

serràcu 1 , nm: serragu 1 Definitzione logu a serra, in su tretu prus artu chi a bisura de línia o filu de serra ispartzit su logu de betare is abbas a duas bandhas e badhes diferentes / annare serragu serragu = monte monte, serra serra Sinònimos e contràrios serra Frases cumintzeint s'aronzu dae sas badhes fintzas a su serragu ◊ apelzeint camminos pro giumpare sos serragos ◊ est istétia una fatiga a si ndi bènniri a innòi a susu, a su serragu de sa costera arrata ◊ furint iscumpartus apalas de unu serragu Terminologia iscientìfica slg Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu crête, versant, ligne de partage des eaux Ingresu watershed Ispagnolu divisoria de aguas Italianu spartïacque, displùvio Tedescu Wasserscheide.

serràda , nf Sinònimos e contràrios arrugràbiu, asmila, raza, tentione, teti, úrtzula, visioni 1 Terminologia iscientìfica mt, Smilax aspera Ètimu srd.

serràda 1 , nf Definitzione su serrare; s'úrtima parte de una pesada, de unu càntigu, de una cantada Sinònimos e contràrios tancada | ctr. abbelta, istérria Frases a sa serrada de s'iscola ndi fua essiu promóviu a cuarta 2. una serrada in "do", a boghe furada, aiat cumpridu cussu cantu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu fermeture, fin Ingresu dam Ispagnolu conclusión, cierre Italianu chiusa, serrata Tedescu Schluß, Schließen.

serradíciu , nm: serraditzu, serraritzu Definitzione genia de biga (ma fintzes cembrana de un'apertura); sa cannedha (s'ossu prus mannu de sa camba, a parte de ananti), su cambúciu / sos serraditzos (in cobertantza) = cudhos chi, isconchiendu po su sonnu, parint faendu su serra serra, palas a terra Sinònimos e contràrios bigarone, currente 2, listellu, tzivina 1 Frases po serraditzus si assimbillat a s'osteria de Carrogu ◊ su maistu de muru portat su ponti fatu cun serraritzus e taulonis cravaus a púncias ◊ po custa crobitura serbint duus serraditzus 2. lassaimí acostai a su fogu ca seu cumentzendi a ammodhiai is serraditzus! ◊ portàt sa besti longa fintzas a is serraditzus de is cambas Ètimu spn. serradizo.

serradína , nf Definitzione crista e costera de monte Sinònimos e contràrios serra, trempera Ètimu srd.

serradíssu , nm Definitzione genia de serru po apèrrere sa genna de fora.

serradítzu serradíciu

serradítzu 1 , nm Definitzione matzigadura de linna chi faet sa serra segandho Sinònimos e contràrios farredha, serradura 1, serríglia.

serradógiu , nm: serradoju, serradórgiu, serradorzu Definitzione genia de cannedhu chi in su telàrgiu si ponet po mantènnere firmu s’ixubru o insúliu e istirau su tessíngiu: s’intrat in s’istampu de s’ixubru e in s’ispada e si faet arrèschere in sa nae o bancu Sinònimos e contràrios achirradorzu, serradori 1, tostadore Ètimu srd.

serradojédhu , nm Definitzione min. de serradoju, parte de su telàrgiu.

serradóju serradógiu

serradòre , nm: serradori Definitzione chie manígiat sa serra, su serrone, po segare matas e truncos; a logos dhu narant a sa chíghela Sinònimos e contràrios serratzinu / cdh. sarradori / chícula, chíchela, cixigraxa Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu scieur Ingresu sawer Ispagnolu serrador Italianu segatóre Tedescu Säger.

serradórgiu serradógiu

serradòri serradòre

serradòri 1 , nm Definitzione su cannedhu chi in su telàrgiu si ponet a poderare firmu s'ixubru e istirau su tessíngiu Sinònimos e contràrios serradógiu.

serradórzu serradógiu