A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

serràdu , pps, agt: serrau Definitzione de serrare; chi portat o dhi ant postu serru; nau de unu, chi est de pagos foedhos Sinònimos e contràrios cugnau, lacanadu, tancadu | ctr. abbeltu 2. tancas serradas a muru fatas a s'aferra aferra… (M.Murenu)◊ si su logu est bene serradu su bestiàmine istat prus seguru ◊ bivit acorrau in d-una domu cun is murus artus a fúrriu, is fentanas serradas cun arreciadas de ferru ◊ su sàbudu is bancas funt serradas ◊ s'orcu tenera unu campu totu serrau a figumorisca 3. a nàrriri sa beridadi, cun nosu ses istétiu sempri serrau serrau Sambenados e Provèrbios smb: Serrau Tradutziones Frantzesu fermé Ingresu closed Ispagnolu cerrado Italianu chiuso Tedescu geschlossen.

serràdu 1 , pps, agt: serrau 1 Definitzione de serrare 1; chi est segau a serra Tradutziones Frantzesu scié Ingresu sawed Ispagnolu serrado Italianu segato Tedescu gesägt.

serradúra , nf Definitzione su serrare; aparíciu chi serbit po poderare serradas is gennas Sinònimos e contràrios friscadura, tancadura Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu serrure Ingresu lock Ispagnolu cerradura Italianu serratura Tedescu Schloß.

serradúra 1 , nf: serratura Definitzione su serrare 1, segadura a serra; pulidura, matzigadura a farinos de linna chi faet sa serra segandho Sinònimos e contràrios serramentu, serrognu / berrumballa, farredha, serríglia Frases su mastru mi mandhabat a nche fulliare sacos de burrumballa e de serradura Ètimu srd.

serragàdu sarragàu

serragàre sarracràre

serràgia sarràja

serragiàdu sarragàu

serràglia , nf Definitzione petzu de croi, in is arcos fatos a pedra o a matone, sa pedra o matone de mesu a bisura de cotza chi serrat s'arcu, in su tretu prus artu Sinònimos e contràrios craincroa Terminologia iscientìfica dmo Ètimu srd.

serràgliu , nm: serràlliu Definitzione serru, fintzes diga in errios mannos po dhue fàere lagu; cosa chi serrat unu logu o unu campu Sinònimos e contràrios serràrgiu Frases su serràgliu de Taloro dhu depiant fàede in Benzone.

serràgu sarràgu

serràgu 1 serràcu 1

serràgu 2 , nm Definitzione genia de aina po sonare fata cun sa busciuca de su porcu Sinònimos e contràrios sarraja.

serrài , vrb: serrare Definitzione fàere su serru a unu logu, pònnere ccn. cosa (es. muru, cresura, arretza) a inghíriu, in làcana, a manera de no pòdere passare totus deasi a brétiu o chentza dificurtade; pònnere o acostire is aperturas (gennas, fentanas) o fintzes àteru (es. grifone, ogu, manu) a manera de tupare e no lassare passare cosa; nau de persona, foedhare pagu cun àtera gente, abbarrare citios, no arrespòndhere; nau de ccn. cosa (es. ainas), acostire is partes prus atesu Sinònimos e contràrios abbucare, cugnare, tancai | ctr. abbèrrere Maneras de nàrrere csn: serrai a muru, a cresura, a crae, a rècia; serrai is ogus = abassiare sas pibiristas de no bídere, mòrrere, o fintzas no chèrrere abbaidare pro no bídere carchi cosa; serrai ogu = drommire; serrai sa buca a unu = fàgherelu callare, rispòndhere de mala manera o cun frimmesa de lu fàghere istare mudu; serrai a ínturu = ifriscare, pònnere intro e serrare totu de no ndh'essire; serrare a ccn. fora = serrai sa porta a manera chi abarrit foras, chi no potzat intrai; serrai sa chistioni, sa gara, una poesia = agabbare, agabbare de ndhe faedhare, leare una detzisione; serrare s'abba = serrai su grifoni, serrai is tubbus chi portant s'àcua; serrare s'iscola = no fàghere iscola, frimmare sas lessiones; serrare/-ai sa domo/-u = serrare sas abberturas e mescamente sas zannas a crae; serrare sa zanna in murros a unu = fàgherelu istare fora sendhe chi cheret intrare; serrare su líbberu, su cuadernu = pònnerelu, lassàrelu de no fàghere a lèzere o a iscríere sas pàzines; serrare sa lughe, sa televisione, s'aràdio = istudai Frases candho essis de domo, serra totu! ◊ est arribbada a mi serrai s’enna in faci, cussa schiva! ◊ amus serradu sas iscras pro las bardare de su bestiàmine ◊ sa cóciula, chi ndi dha piscas, si serrat ◊ sa linna de un'abbertura in zerru si serrat ca si ufrat cun s'umidore 2. órdine de su síndhigu: si avertet sa populatzione chi a sas duas si serrat s'abba ◊ candho serro sos ogros faghide comente cherides, ma fintzas chi campo so mere deo! ◊ est un'iscola chi abberit una die pertzisa e serrat sa tale àtera e no sa die apustis ◊ is fogus funt malus a istudai, ca is autoridadis serrant is ogus a pitzus de is intzimias Tradutziones Frantzesu fermer Ingresu to close (en), to bar Ispagnolu cerrar Italianu chiùdere Tedescu schließen.

serrài 1 , vrb: serrare 1 Definitzione segare (linna, linnàmene) a serra / su cadhu de serrare = cuadhu de linna inue pònnere su truncu de bogare a tàulas a serrone Sinònimos e contràrios cepai, secare Frases ant fatu sa linna: ant serrau àrvures dae fundhu ◊ custu pitzinnu si ponet a serrare màrmuru… ma no ndh'ischiat a serrare màrmuru! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu scier Ingresu to saw Ispagnolu serrar Italianu segare Tedescu sägen.

serràina , nf Frases sa serràina si sonat girèndhela in tundhu a issa matessi cun d-una manu (N.Fadha) Terminologia iscientìfica sjl.

serràja sarràja

serràju , nm Sinònimos e contràrios arrughimentu, sarragamentu, sarragu*.

serralliédhu , nm Definitzione min. de serràlliu Sinònimos e contràrios ferrada.

serràlliu serràgliu