A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

serrégu , nm Definitzione su sonu chi unu dormiu arrespirandho male faet cun su gúturu, cun sa buca e su nasu, o fintzes ca tenet male a su gúturu e faet boghe grussa o dha perdet puru / dare una cosa a s. = dare una cosa a retentu, a serru, a míndhigu Sinònimos e contràrios corróschiu, forróschiu, rúschida, sorroscru / sarragu 2. mi fut pigau su serregu e fua lompendi a puntu de no ndi podi aviai su fuedhu de corpus

serreíne , nm Definitzione passadórgiu istrintu, pagu largu Ètimu srd.

serréntile , agt Definitzione nau de ccn., chi acostumat a abbetiare, a fàere su tostorrudu Sinònimos e contràrios abbetiosu, acucosu, aputajolu, becorinu, corriatu, coteu, pertiassu, pistilosu, redossu, surràdigu, testarrudu Frases fiadu serréntile, balla, no ti ascurtat mancari bidat chi no andhat bene comente faghet! Terminologia iscientìfica ntl Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu têtu Ingresu stubborn Ispagnolu testarudo Italianu testardo Tedescu dickköpfig.

serrescàre sarrascàre

serrèssa, serrèta sarrèta

serrèta 1 , nf Sinònimos e contràrios serredha, serronita.

serretài sarretài

serretzài , vrb Definitzione tènnere reguardu, arrispetu po s'àteru Sinònimos e contràrios acatai 1, arraspetai, baritare, remirai Frases própriu custa est s'arrocaléntzia insoru, poita non serretzat is cosas de cumprendi (I.Lecca) Tradutziones Frantzesu respecter Ingresu to respect Ispagnolu respetar Italianu aver riguardo, rispettare Tedescu Rücksicht nehmen, respektieren.

serretzósu , agt Definitzione chi tenet una manera de fàere arrispetosa, duritosa Sinònimos e contràrios cdh. discritziunosu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu respectueux, discret Ingresu respectful, discreet Ispagnolu respetuoso, comedido Italianu riguardóso, discreto Tedescu rücksichtsvoll, diskret.

serríca , nf Definitzione sa cria de sa musca tzerrigadora Sinònimos e contràrios saliscione, tzarriga Terminologia iscientìfica crp.

serríghine , nm Definitzione logu malu de orrocas e de malesa Ètimu srd.

serrighínu , nm Definitzione serra pitica de monte, serragu Sinònimos e contràrios serritzína Terminologia iscientìfica slg.

serríglia , nf Definitzione matzigadura de linna chi faet sa serra segandho o sa prana allisandho Sinònimos e contràrios berrumballa, farredha, serradura 1 Frases su mastru passàt sa pranita e in terra si faghiant sos muntonedhos de serríglia Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu sciure Ingresu sawdust Ispagnolu serrín Italianu segatura Tedescu Sägemehl.

serríglia 1 , nf Definitzione genia de càvana pitica Terminologia iscientìfica ans.

serríne , nm Definitzione logu de monte, in artu, ue faet coment'e a serra Terminologia iscientìfica slg Ètimu srd.

serringòni , nm: sirringoni, silingrone, tilingione, tzerringoni Definitzione bobboi, greme longu e grussu chi faet in mesu de sa terra: candho sa terra est tostada istat allomborau Sinònimos e contràrios atalingone, atulíngia, mamaderra, sitziringoni, tzilingu, tzuluncone Frases est un'ómini làngiu che unu sirringoni ◊ po guarangiai su pani at fatu sa vida asuta de terra che su serringoni, in miniera! (R.Porcu) Terminologia iscientìfica crp Ètimu srd.

serríscu , nm Definitzione genia de padedha pitica de arràmene Terminologia iscientìfica stz.

serríta , nf Definitzione serra minore Sinònimos e contràrios serrachinu, serredha, serronita Terminologia iscientìfica ans.

serritài sarretài

serrítu , nm Definitzione genia de animaledhu de mare cun su corgiolu a tubbighedhu de matéria carcària / serritos = serros, fórtighes minores, scerritus: min. serritedhos Sinònimos e contràrios ferritu 2 Sambenados e Provèrbios smb: Serrittu Terminologia iscientìfica crp, hydroides uncinata, serpula vermicularis, protula tubularia, spirorbis pagenstecheri Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu serpule Ingresu serpula Ispagnolu gusano tubicola serpentino Italianu sèrpula Tedescu Serpel.