sentimentàle , agt Definitzione nau de ccn., chi de naturale giaet pesu meda a is sentimentos mescamente de amore Sinònimos e contràrios sentimentosu.
sentimentósu , agt Definitzione
chi tenet sentidos fortes, giaet pesu mannu a su sentidu de s'amore, chi sentit meda is cosas, is dispraxeres, mescamente chi dhi faent làstima is àteros, chi istimat meda s'àteru
Sinònimos e contràrios
afetzionosu,
amoríbbile,
carosu,
istimosu
| ctr.
fridu
Frases
una, chi fit prus sentimentosa, afrizida pro sa morte de unu parente si ch'est irvénnida ◊ bido, comare, ses sentimentosa proite su pobidhu ti est mancadu (Còntene)
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
passionné,
affectueux
Ingresu
passionate,
tender
Ispagnolu
pasional,
cariñoso,
sentimental
Italianu
passionale,
affettuóso,
sentimentale
Tedescu
leidenschaftlich,
zährtlich.
sentiméntu , nm Definitzione sa capacidade de s'ànima o de sa mente de provare una fortza chi petit o punnat a s'àteru, in favore o in contràriu (e deasi fintzes a totu is cosas), fintzes dispraxere o làstima po s'àteru Sinònimos e contràrios santidu / dollu / cdh., ttrs. sintimentu Frases conoschendho is sentimentos singillosos de is giòvanos e de is tírrias de is mammas insoro, su preide pentzat de fàere a priorissa magiore Antonica e massaja a Tojedha ◊ est unu testamentu fatu cun sentimentu, a èssi lassau totu a sa crésia! ◊ ti bollu onorai cun totus is sentimentus ◊ menzus chin sentimentos piús umanos ti perdono astringhèndhedi sas manos! 2. su bentu estu candu sulat cun totu is sentimentus, nemus dhi podit tenni faci! (B.Lobina) Ètimu ctl., spn. sentiment, sentimiento.
sentína , nf Definitzione
is singiales de comente unu si sentit, de su male chi tenet
Sinònimos e contràrios
insemia
Tradutziones
Frantzesu
symptôme
Ingresu
sign,
symptom
Ispagnolu
síntoma
Italianu
sìntomo
Tedescu
Zeichen.
sentína 1 , nf Definitzione sa fogna de sa nave Frases de unu cunfessore mi ndh'azis fatu una bella madassa, de sorde una sentina fata rassa, de víssios unu bellu pudidore!
sentinài, sentinàre , vrb Definitzione su si acatare, sentire o sapire curpios de unu male, de àere ingortu male Frases is pipios si séntinant, ndhe dhis benit una callenturedha e si morint.
sentinàu , pps, agt Definitzione de sentinare; chi est cumenciandho a s'intèndhere male Sinònimos e contràrios incimiau, sentidu 1, simiau, tunconidu 2. est sentinau a dhi pònniri caglientura.
sentinèlla , nf Definitzione sordau o àtera persona chi giaet atentzione a calecuna cosa, badrandhodha, iscocandho Sinònimos e contràrios bàrdia, chistidore, guàldia Frases aspetendi su pegus po dhu podi cassai, che una sentinella femu ispassillendi.
sentíre, sentíri , vrb: sentzire Definitzione
su si sapire o provare unu dolore o calecuna cosa chi dispraxet aintru de sa carena chentza ischire cun precisione inue (ma fintzes de comente sa fémina príngia si sapit de s'illibbertare); provare in s'ànimu dispraxere, tristura, làstima o dolu po ccn. o calecuna cosa andhada male, de malu; bastare s'ànimu, èssere animosos / sentire cosa a unu = tènnere calecuna cosa contras a unu
Sinònimos e contràrios
dispiàghere
/
lastimai
Frases
e candho si est sentida muzere tua? ◊ passat una cira e dèu non mi seu sentira de nudha: torrat sa levarora po mi visitai e nascit su pipiu! ◊ cussa berbeghe est sentida: oe o cras anzat ◊ naro sas cosas comente las sento ◊ custos no sentint ne birgonza e ne dannu ◊ ògios bellos, nàdemi ite sentides cun megus! ◊ chie at sàmbene caldu no si ndhe sentit de sas temporadas ◊ est rutu e si sentit ancora de sa ruta ◊ comente ti sentis, como? ◊ at leadu una cadha mala, si est sentidu fintzas male ◊ sa dí chi si est sentiu no at papau nudha de dhu fai mali ◊ iat incumentzau a tenni pauria e a si sentiri ◊ issu si fiat sentziu de bronchite
2.
sento, Sardigna, cudha voluntade de gherrare sufrindhe pro sa tua libbertade (A.Casula)◊ sento chi a bois so lassendhe sentza amparu ◊ no cretast chi bivu in axiu: sentu solu a èssiri istau che pipiu, cun tui! ◊ so sentindhe chi si la murghent puru sa crabita chi mi che ant furadu! ◊ lu sunt sentendhe prus a mortu chi no a biu ◊ sento sos chi sunt in pena pro cudhos chi no sunt torrados ◊ issa no at sentitu su bene pérdiu ◊ sentius zòvanos e betzos, candho morint!◊ la sento s'assione mala chi mi as fatu e sos malos faedhos chi ti apo intesu!
3.
si mi sentis cosa, naramilu in cara! ◊ proite no m'iscries: mi sentis carchi mancàntzia? ◊ si sentis alguna cosa, filla, perdona! (L.Matta)
4.
no mi la sento a fàghere totu cussu caminu
Tradutziones
Frantzesu
éprouver,
regretter,
plaindre
Ingresu
to feel,
to be sorry (for)
Ispagnolu
sentir
Italianu
sentire,
dolérsi,
compiàngere
Tedescu
fühlen,
bedauern,
beweinen.
sentiròdha , nf Definitzione piessignu de unu fàere, ma pentzau coment'e sentidu de allódhiu Frases candho saludat isse lu fachet cun totu sas sentirodhas!
sentíru, sentítu, sentíu santídu
sentíu 1 sentídu 1
sentòre, sentòri , nm: suntore Definitzione cosa chi unu si at sapiu de calecuna chistione, fintzes chentza ischire nudha de precisu Sinònimos e contràrios seledu.
sentóriu , nm Sinònimos e contràrios santidu Frases seus genti sentz'e fundóriu, sentz'e sentóriu e sentza de ciorbedhu.
sentrecòre santrecòro
sentulàre sentilàre
séntulu , agt Definitzione chi est o istat assentuladu, séliu, firmu, ciciu Sinònimos e contràrios asseliau, resetu, séliu | ctr. addeleadu, avolotadu, sculietu.
sèntza sència
sentzàda sensàda
sentzài, sentzàre, sentzàri sensài