spiòni , nm Definitzione genia de porchedhu de sant'Antoni o calagasu mannu, grussatzu, cun alas curtzas, chi girat a merie (macroglossa stellatarum); bobboi matucu (de agiummai 3 centímetros) cun is alas, a bisura de musca, in parte manna niedhu deunudotu ma cun is alas asulas, chi faet su niu in sa canna o in linna sicada (xylocopa violacea, itl. ape legnaiola); genia de muscone a ispertiadas grogas, spioni froriu (bombus hortorum, b. terrestris, b. vestalis), bentrudu, grussatzu, ma prus piticu de s'àteru; a logos est unu chi in s'acumpangiamentu de s'isposu a bidha angena imbucat ainnanti e tochedhat a sa genna de s'isposa Sinònimos e contràrios abioi, mummui, mummutzu, mumusu Frases serra sa fentana ca intrat calincunu spioni! Terminologia iscientìfica crp Ètimu itl. spione.
spiotài , vrb Definitzione abbaidare de atesu fintzes po averguare, iscocare, portare a ogu Sinònimos e contràrios avistare, palmizare Frases dus pastoris fuant andaus po spiotai a su noti acantu si podiat intendi imbéulu o istragatzu de brebeis.
spiotaméntu , nm Definitzione su spiotai, averguamentu, càstiu Ètimu srd.
spiotàu , agt: ispiotadu* Definitzione
nau de ccn., chi tenet una manera de fàere airada, irregulada; nau de unu colore, chi est biu, alligru meda / andai a sa spiotara = currindhe, airadu
Sinònimos e contràrios
ispipillu
/
sprammau
Frases
custa pipia portat is ogus spiotaus
2.
funt passendi circhendi votus a sa spiotada
Tradutziones
Frantzesu
impétueux
Ingresu
raging
Ispagnolu
impetuoso
Italianu
irruènte
Tedescu
ungestüm.
spiótu , agt, nm Sinònimos e contràrios aporridore, bugoni, medianeri, ospia.
spipirallài spimpirallài
spiporrài , vrb Definitzione foedhare, nàrrere Sinònimos e contràrios spaparotai Frases nc'est Lichixedhu giai postu in mesu de domu, cumentzendi a spiporrai!
spiradéru , nm Definitzione
genia de apertura pitica in sa domo po che fàere essire fumu o cambiare s'ària
Sinònimos e contràrios
isperada,
isperaxolu,
poltellitu
Ètimu
spn.
respiradero
Tradutziones
Frantzesu
soupirail
Ingresu
small opening
Ispagnolu
resquicio
Italianu
spiràglio
Tedescu
Spalt.
spirài , vrb: ispirai* Definitzione fàere s'úrtimu respiru, èssere in puntu de morte, morindhosi Sinònimos e contràrios buchiai, mòrrere.
spiràli , nf: ispirale* Definitzione genia de molla o corda (o fintzes figura ebbia) fata a caragolu, andhandho e faendhosi prus larga.
spiràli 1 spidàli
spiranciài spidanciài
spiratziòni , nf: ispirascione* Definitzione su ispirare, su fàere s'úrtimu respiru morindho; tocu de campana candho morit ccn., tocu de bona morte Sinònimos e contràrios ispiru Frases apenas aintru de bidha intendint sonendi una spiratzioni: fut morta sa sorri de Frà Nàssiu.
spiriciolàu , agt Definitzione chi no cumprendhet cun facilidade.
spiricocài , vrb: ispiricocare* Definitzione aprapudhare sa fémina cricandho su… piricocu; giogandho a birillas, bochíere, fèrrere, pitzigare cussa de su cumpàngiu Sinònimos e contràrios ammanucai, ammanutzare, apalpuzare.
spiridài , vrb: ispiridare* Definitzione intrare bundhos, dimónios a unu, fàere a tímere meda, pigare assíchidu Sinònimos e contràrios assurvilare, incoglire, indiaulare 2. bollu biri su coru de chi at a èssi aici valenti po no si spiridai de sa fortza de is frastimus!
spiridàu , pps, agt, nm: ispiridadu Definitzione de spiridai; chi o chie portat bundhos, dimónios, o faet fatúgios Sinònimos e contràrios abbundhoradu, incóglidu, indemoniadu / maghiàgliu 2. est andau a sa spiridada de Masudhas po scí cosa.
spiriéncia, spiriéntzia spariéntzia
spirifúndu sparavúndu
spirigài, spirigàri , vrb Definitzione cricare de s'iscabbúllere (fintzes in su sensu de s'ispiegare, de s'iscapiare) Sinònimos e contràrios iscabbúllere / isprobigai, istrobillai, sbodhiai / isòlbere | ctr. impiligai Frases cudhu dh'imprassat e basat ma issa circat de si ndi spirigai 2. candu si arrexonat cun calma is cosas ciai si spirigant! 3. ci furint fatus bèni, is nus no si ndi spirigànt.