spisciúncu , nm Sinònimos e contràrios intzúnchidu, ispioncu, pioncu.
spisedhàe , vrb Definitzione irbicare, irmossighedhare un'istrégiu, segare unu tretighedhu, fàere un'ispistoru in is oros; in cobertantza, iscobiare, nàrrere a totus su chi unu ischit Sinònimos e contràrios isorichedhare, spissigorrai.
spisedhài , vrb Definitzione
nau de fémina, su dhi guastare o fàere pèrdere sa virginidade
Sinònimos e contràrios
sflorai
Tradutziones
Frantzesu
déflorer
Ingresu
to deflower
Ispagnolu
desflorar
Italianu
deflorare
Tedescu
entjungfern.
spissài spesài
spissécu , agt: ispicecu*,
spitzecu Definitzione
nau de ccn., chi no giaet, chi est malu a giare, de manu istrinta, arrestigu; chi in is gustos tenet pretesas, chi est malu a cuntentare, chi cricat su prus bonu
Sinònimos e contràrios
aggantzadu,
corcovari,
ispítziga,
issotzigadore,
limidu,
soridu,
susuncu,
tingiosu,
tzecosu
/
mendhecosu,
pibincu
2.
cussu est un'ómini tropu precisu, fintzas spitzecu ◊ a fostei no dhi praxit nudha: est tropu spissecu! ◊ no podia crei ca fiast de buca fini e spitzecu puru: tocat a isciri papai de totu!
3.
dèu gei seu sempri cuntentu, ma c'est genti spitzeca ◊ cumpadessat: s'intendit mali e po cussu est unu paghedhu spitzecu!
Tradutziones
Frantzesu
radin,
tatillon
Ingresu
stingy,
fussy
Ispagnolu
tacaño,
meticuloso,
descontentadizo
Italianu
taccagno,
pignòlo,
ricercato
Tedescu
geizig,
pedantisch,
geziert.
spissigorrài , vrb: ispitzicorvare*, spitzicorrai Definitzione segare calecunu orrughedhu (pitzicorru), ispistorare calecuna cosa de papare Sinònimos e contràrios biculare, irbicare, isorichedhare, ispitudhare, spistorai Frases si spissigorrat unu pratu, mi ndi dhu portat a domu! ◊ su mellus modhitzosu spitzicorrat cun s'iscusa ca bollit chistionai.
spíssulu spíciu
spissuspàssu , nm Definitzione its, cosa de sèmenes a papare po s'istentare? Frases est bendendi turroni, spissuspassu, cíxiri, nuxedha e atras gulosias.
spistidhàda , nf: ispistidhada* Definitzione cropu giau a gatzile, a su pistidhu Sinònimos e contràrios ispistidhadura, stidingiada.
spistidhadórgiu , nm Definitzione logu malu meda de ue faet a s'iscrebigare passandho, orrúere e fàere male Sinònimos e contràrios irmoladórgiu, ischerbicadorju, iscolcovedhadolzu, iscolladorju Ètimu srd.
spistidhadúra , nf: ispistidhadura* Definitzione su spistidhai Sinònimos e contràrios ispistidhada.
spistidhài , vrb: ispistidhai* Definitzione púnghere a istillu a su pistidhu, coment'e bochíendhe unu pegus; segare su pistidhu, bochíere bastat chi siat, nau fintzes po gente Sinònimos e contràrios igerbedhare, istidingiai / bochire.
spistincàri , vrb Definitzione giare pistincus Sinònimos e contràrios pistincai*.
spistíncu , nm Sinònimos e contràrios pistincu*.
spistocài, spistoncàe , vrb Definitzione bogare, fàere pèrdere su sabore aghedu a calecuna cosa (es. a s'ógiu).
spistóncu , nm Definitzione cropighedhu giau in cunfiantza, cun is pódhighes, unu pagu a ispitzuladura a trempas; fintzes orrugu chi si ndhe segat de calecuna cosa, ispistoru Sinònimos e contràrios bidhighitada, bistonca, bústicu, isbillongu, pistónchina, pistóriga, tzinchillitu / arrogu, bículu 2. scudendi a mallu nd'apu segau unu spistoncu de su crastu Ètimu srd.
spistorài , vrb: ispistolare*,
spistuai Definitzione
segare unu bículu, un'orrughedhu de una cosa mescamente de istrègios, de is oros
Sinònimos e contràrios
irbicare,
irmossighedhare,
isorichedhare,
ispistorigare,
scherdai,
spissigorrai,
spistoredhai
Frases
spistuai una tassa, una cíchera, unu pratu ◊ dhoi tenit unu testu totu spistorau ◊ apu spistorau su luminaxu
Tradutziones
Frantzesu
ébrécher
Ingresu
to round off
Ispagnolu
mellar
Italianu
sbreccare,
smussare
Tedescu
anschlagen,
abstoßen.
spistoraméntu , nm Definitzione su spistorai Sinònimos e contràrios ispitadura, spistoru Ètimu srd.
spistoredhài , vrb Sinònimos e contràrios irbicare, irmossighedhare, isorichedhare, spistorai Ètimu srd.
spistorigài , vrb: ispistorigare Definitzione giare pistórigas, bidhighitadas Sinònimos e contràrios ispistoncai Ètimu srd.