spiriméntu , nm Definitzione tocu de campana a mortu Sinònimos e contràrios bonamorti, ispirascione, ispiru Frases iant sonau su spirimentu: un'àteru minadori mortu!
spirispíri , avb Definitzione pagu pagu, apenas, abbell'abbellu, agigu Sinònimos e contràrios morimori Frases fiat cojada feti una dí candu est mortu issu: iat acudiu pagu a dhu conòsciri e spiri spiri nd'iat tastau su gosu (I.Lecca).
spíritu , nm: ispíridu* Definitzione sa parte trans materiale de su cristianu e pl. si narat fintzes in su sensu de ànimas malas, bundhos Sinònimos e contràrios ànima / àrculu Sambenados e Provèrbios smb: Spiritu.
spirituàli , agt: ispirituale* Definitzione chi pertocat s'ispíridu, s'ànima.
spironciàda , nf Definitzione su spironciai, iscutulada, cropu, fintzes iscarrigada de ladamíngiu a iscurrentziadura Frases spironciadas airadas de àcua de istracia mala ferrint a is imbírdius (P.Pisu)◊ agiummai no fait a tempus a s'isciolli is cartzonis: isturridus, spironciadas, unu sparatóriu! Ètimu srd.
spironciài spidanciài
spírra , nf: ispirra Frases portà ananti su bestiàmini cun sa bona spirra de pasci acantu cosa no nd’iat (S.Praxolu)
spirríncu , agt Sinònimos e contràrios spirritu 1.
spirrítu sperrítu
spirrítu 1 , agt Sinònimos e contràrios
iltrízile
/
lestru,
lestrulinu,
spirrincu
Frases
beni a innòi, spirritu mau!
Tradutziones
Frantzesu
agile
Ingresu
quick
Ispagnolu
ágil
Italianu
àgile
Tedescu
flink.
spisài spesài
spisài 1 , vrb Definitzione papare sèmene (de crocoriga, de girasole, àteru); bogare su pisu (s'ossu) Frases de spisai e de basai non si ndi prandit mai: no prenit brenti! ◊ a piciochedha tanti gei no dhi praxiat a spisai, sempri papendi pisu de síndria e de meloni! 2. po fai pani cun olia tocat a spisai s'olia Ètimu srd.
spiscincàu , agt Sinònimos e contràrios addengau, milindrau, spiscincosu.
spiscincósu , agt, nm Definitzione chi dhi praghent is milindros Sinònimos e contràrios dengheri, dengosu, leitanu, melindrosu, minghenghi, mirringhengu, modosu, scanceriosu.
spiscinètu , agt Definitzione
foedhandho de piciochedhu, chi est abbistu, pibirudu, chi foedhat chentza bregúngia
Sinònimos e contràrios
allutinedhu,
ispabillu
Frases
ma càstia custus piciochedhus de oi a spiscinetus chi funt: a is tempus mius fustis drommius! ◊ spiscinetu, totu afródhiu e conca modhi est, cussu!
Tradutziones
Frantzesu
plein de vivacité
Ingresu
lively
Ispagnolu
avispado
Italianu
vispo
Tedescu
munter.
spiscíngiu , nm Sinònimos e contràrios denga, imbérriu, imbímbinu, imbràmbulu, iscancériu, losinga, melindru.
spisciucài , vrb Definitzione rfl., fàere su spiscincosu Frases sa tzeraca si fiat spisciucada faendu inchinus a s'istràngiu (F.Pilloni).
spisciulàri , vrb Definitzione bodhetare, alleghetare, istare naendho de s'unu e de s'àteru chentza cabu Sinònimos e contràrios contularjare, piscinargiai Frases no teneis àteru de fari si no de spisciulari!… Ètimu srd.
spisciuncài , vrb Definitzione istare a spisciuncus, a lamentu, a tzúnchios Sinònimos e contràrios chensare, piuncai, piunchinae.