spopulài , vrb: ispobulai* Definitzione distrúere, ispèrdere, mancare, andharesindhe sa gente de unu logu Sinònimos e contràrios | ctr. apubulare, impobulare.
spórgiu , nm Definitzione
fràigu agguantau cun capitellos fora de su muru maistu
Terminologia iscientìfica
dmo
Tradutziones
Frantzesu
contrevent
Ingresu
projection
Ispagnolu
saledizo
Italianu
spòrto
Tedescu
Auskragung.
spóriu spóliu
spòrra , nf: spurra Definitzione genia de bide areste; bide americana chi su fundhu innestau bogat asuta (pillonatzos, cambos noos); sa carena de is gurdones ispibionaos Sinònimos e contràrios acratzu, agresti, ispórula, sarmentuaresti, zàmpina / coscovatzu, iscopu 1 2. spurra in bíngia, malu pudadori! Terminologia iscientìfica mt, Vitis vinifera ssp. sylvestris Ètimu srdn.
spòrra 1 , nf Definitzione genia de erba, no tanti manna, chi bogat coment'e unu piberonedhu bonu a papare, birde (dhu papat su bestiàmene puru): cali est? (Santadi) Terminologia iscientìfica rba.
sporrài , vrb Definitzione isfrutuare bene sa binatza (sporra), fàere s'abbardente.
sporriscedhài , vrb Definitzione arregòllere o pinnigare de una mata totu su frutu chi portat.
sporsugàda , nf: isprutzigada*, sprutzigada, spurtzigada, spurtzugada Definitzione cropu, iscutulada chi si giaet cun sa manu, surra, fintzes briga Sinònimos e contràrios bofetada, bussinada, iscantargiara, iscaputzone, istuturrone, mantuada / surra / bria, certu Frases mi dh'ongu una sprutzigada, chi no si citit!…◊ ma donadhi una sprutzigada, a su pipiu, candu fait a mauchedhu! ◊ pédria sa passiéntzia, dhi donat una bella sprutzigada ◊ ti seu pighendi a sprutzigadas si no dh'acabbas! ◊ a chine erriet primmu una sporsugada!
spòrta , nf: isporta* Definitzione genia de istrégiu fatu (fintzes a bisura de iscartedha) po ingòllere su laore semenandhodhu o po dh'imbestire in su tzugu a is animales in argiola, coment'e a musarola, po no si papare su laore; a logos est su costau de su carru / èssere una sporta irvudhada (nau de ccn.)= iscobiante, lendharzu Sinònimos e contràrios sportitza.
sportíli , nm Definitzione apertura in is pantalones, a parte de ananti, de pòdere apèrrere e serrare Sinònimos e contràrios bracheta, braghile, portedha.
sportillítu , nm: isportellitu* Sinònimos e contràrios poltellitu, polteta, portedhu.
sportinítzu , agt: spurtinitzu Definitzione ch'ispurtit, ispirtit, prus che àteru nau in su sensu chi giaet ifadu Sinònimos e contràrios ifadosu, ispurtidhosu Frases ma custa musca est spurtinitza, lah! Ètimu srd.
sportínu , nm: isportinu* Definitzione genia de istrégiu tundhu e ladu a duos pígios, apertu in mesu, fatu de crinu po pònnere s'olia mólia a dha prentzare; genia de istrégiu de apicare in conca cun brovendha a un'animale mannu Sinònimos e contràrios iscartinu / museta.
sportíssa, sportítza, sportítzu , nf, nm Definitzione isporta pitica, isportixedha, genia de musarola de pònnere a is boes treulandho po no papare laore e fintzes genia de istrégiu Sinònimos e contràrios isportisca, ispórtula, mofa 1 Frases su sportitzu si ponit a is bòis 2. apu batiu una sportissa de pira.
spòsa , nf: isposa* Definitzione fémina cojuada, mescamente candho est cojuada noa; fémina cojuandho / fai su giru de sa sposa = fàere unu giru longu chentza bisóngiu 2. sa piciochedha po istudiai no si est fata mancu a sposa.
sposài , vrb: isposai* Definitzione fàere sa funtzione e sa festa de s'isposóngiu pigandho pobidhu o pobidha Sinònimos e contràrios afidare, cogiare, cojubare, desposare.
sposàntza , nf: isposàntzia* Sinònimos e contràrios isposognu, isposóriu Frases si est imbriagau in d-una sposantza ◊ is amigus a s’ora de sa sposantza si ant a invidiai.
sposóngiu , nm: isposognu* Sinònimos e contràrios isposóriu, isposu Frases ant decídiu de fai festa manna po su sposóngiu.