spreitzài, spreitziài , vrb Definitzione
lassare o bogare sa mandronia, sa preitza
Sinònimos e contràrios
ismandronire,
smandronai
| ctr.
ammandronae
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
guérir de la paresse
Ingresu
to give up laziness
Ispagnolu
desemperezarse
Italianu
spoltrire
Tedescu
die Faulhiet austreiben.
sprelàcia, sprelàciu, sprellàciu sparlàcia
sprellóchiu , nm Definitzione su lúghere de calecuna cosa chi dhi ferit lughe Sinònimos e contràrios luchidore, lugore Frases cun su sprellóchiu de cuss'ingrandhimentu dessananti non dromo!
spreluxíu , agt: spreuxiu, sprexuriu, sprisuiu, spriuxidu, spriuxiu Definitzione chi est cun is pilos totu betaos apare, iscrabionaos; essiu de bisura, de priuxa lègia, cun sa cara coment'e chi apat tentu dannu, totu assicau Sinònimos e contràrios ispilurti, ispilurtiu, ispilusadu / assicau, ispreau, sprixuriau, spramau 2. unu sordadedhu a ogus spreluxius si presentat a domu a s’ora de sa cena domandendi sa caridadi (F.Carlini) Ètimu srd.
sprémida , nf: isprémia* Definitzione su sprèmiri Sinònimos e contràrios afissa, prémida, spremidura.
spremidúra , nf Definitzione su sprèmiri; su fàere fortza cun is músculos de sa bentre Sinònimos e contràrios spremimentu Ètimu srd.
sprémidus , nm pl: isprémidos* Definitzione arruntzamentus, istrintura de is músculos de sa bentre chi si faet fintzes chentza dhu bòllere po andhare de su corpus Sinònimos e contràrios conos, iscussinos, prémidas, préntios, puntas.
spremiméntu , nm Sinònimos e contràrios spremidura Ètimu srd.
sprèmiri , vrb: isprèmere*, sprèmmiri Definitzione coment'e istrecare, istringhendho o incracandho forte po ndhe bogare o fàere essire cosa; fàere isfortzu de parte de aintru, nau de is príngias in su partu, o de chie no podet andhare de corpus Sinònimos e contràrios afíere, ispremiare, supressai.
spremixèra , nm Definitzione genia de giogu (fintzes casu cotu) chi si faet in medas, totu arrimaos cun is palas a su muru, prantaos, e ispinghendho unos cantu de un'ala e unos cantu de s'ala contrària: perdet chie, de is de mesu, ch'essit a fora Terminologia iscientìfica ggs Ètimu srd.
sprèmmiri sprèmiri
sprenéticu , agt Definitzione nau de ccn., chi sufrit calecunu male a s'isprene Sinònimos e contràrios sprenosu.
sprèni , nm: ispiena* Definitzione arremu in bentre, asuta de is costas de fundhu, a manca: est una genia de gràndhula chi intrat in parte po fàere su sàmbene; calidade de codrolinu chi faet in su truncu de is matas / èssiri de s. (nau de ccn.) = èssere fortes de naturale, coragiosos, alientosos Frases gei ses un'ómini de spreni, timendi po cosa!…◊ in cust'ispétzia de trenu chi viagiaus gei nci bolit própriu unu spreni! (Danese) Terminologia iscientìfica crn.
sprenorài spranorài
sprenósu , agt Definitzione nau de ccn., chi sufrit calecunu male a s'isprene Sinònimos e contràrios sprenéticu Ètimu srd.
spreósu , agt: ispreosu*, spriosu Definitzione chi faet a tímere; nau de ccn., chi timet meda is dificurtades, timet a peleare Sinònimos e contràrios iscaramentosu, istremorosu, terrorosu / impregadu.
sprepedhài sprapadhài
sprepedhéri , agt Definitzione chi istat sèmpere a lamentu, pranghendho po dónnia cosighedha Sinònimos e contràrios cantarzosu, pibigosu, pibincheri, pibincosu, pibincu.
spresonài ,vrb: ispresonai* Definitzione bogare de presone, lassare andhare unu presoneri.