A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z

sprilucíu , agt Definitzione nau de ccn., chi est chentza dinare, chi no tenet o no portat dinare Sinònimos e contràrios ispiantadu, spilimpiau, splantau, sprantellau | ctr. addinaradu Tradutziones Frantzesu désargenté Ingresu penniless Ispagnolu arruinado Italianu spiantato Tedescu abgebrannt.

sprimitziài , vrb: isprimitziai* Sinònimos e contràrios comentzari, incomintzae, inghitzai | ctr. acabbae.

sprimpillòni , nm: spripilloni, spripixone Definitzione parte pitica de unu gurdone de àghina, fintzes gurdonedhu piticu Sinònimos e contràrios campaninu, iscabàciula, iscalúgia, pimpillia, popurustu, pripixone*, scalonina, sciscilloni, tzitzicra Frases donamí unu sprimpilloni de àxina! ◊ custus funt totus spripillonis: gurdoni bellu manc'unu!

springiài , vrb Definitzione naschire su fedu, nau de fémina príngia fintzes in su sensu de s’istrumare, aortire, de ndhe fàere su fedu mortu innanti de su tempus Sinònimos e contràrios iglierare, insinnigare, iscendiai, palturire / agurtire, istrumai | ctr. imprignare, improssimare, ingrabidare Ètimu srd.

spriogài spreugài

spriorài , vrb Definitzione fàere spreu, fintzes ibentiare, fàere passare 2. su bestiàmini spriorau a manu allena si fuit 3. teniast ideixedha de curri po spriorai sa gunturia!…

spriósu spreósu

spripídha , nf Definitzione genia de pane de órgiu o fintzes de pódhine po is canes Terminologia iscientìfica pne.

spripidhài , vrb Sinònimos e contràrios arrusciai, aciaviai, grispisare, pispisare

spripídhu , nm Sinònimos e contràrios paspiada, ripiada, tzàviu Ètimu srd.

spripillonài , vrb Definitzione si narat de is pigiones chi, postos in terra ingollendho cosa, a truma si pesant a bolare totus impare Frases is pillonis si funt spripillonaus ◊ chi ndi essit su meri gei si nci fait spripillonai!

spripillòni, spripixòne sprimpillòni

sprisuíu spreluxíu

spritadúra , nf Definitzione apertura de su bestimentu a inghíriu de su tzugu e mescamente in petorras Sinònimos e contràrios scotadura, scotu Ètimu srd.

spritài , vrb Definitzione fàere ischeadura manna a su bestimentu, ispogiare su petus, totu a inghíriu de su tzugu Sinònimos e contràrios sborciai Ètimu ctl. espritat.

spríu spréu

spriudhíu , agt Sinònimos e contràrios isartigadu Frases seu torrau a domu totu spriudhiu po su perígulu iscampau (G.Solinas).

spriulíu , agt Sinònimos e contràrios sbisuriu, scalarxiu, spiunchiu Frases corbu spriuliu, baidindi!

spriuxàu , agt: ispriuxau* Definitzione nau de ccn., chi est chentza priuxa, de bisura chi no faet a dh'abbaidare, foras de sentidu.

spriuxídu spreluxíu