A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

sprexuríu spreluxíu

spriài spreài

spriàu spreàu

spribillonài , vrb Definitzione su andhare spibítzia spibítzia, tastandho de dónnia cosa mescamente cosighedhas piticas, a orrughedhos Sinònimos e contràrios ispilucare, ispitulare, papitare, spibitzai Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu mangeotter Ingresu to nibble Ispagnolu picotear Italianu spilluzzicare Tedescu knabbern, naschen.

spricàda , nf Sinònimos e contràrios paspiada, ripiada, tzàviu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu éclaboussure Ingresu sprinkle Ispagnolu rociada Italianu spruzzata Tedescu Spritzen.

spricài , vrb: espricare, isplicare* Sinònimos e contràrios acrarai, ispiegae, nàrrere Frases dha sentu e no dha spricu custa forti passioni.

sprícu spícu

sprícu 1 , nm: ispricu* 2 Sinònimos e contràrios ispiegassione, ixarimentu.

sprícu 2 , nm Sinònimos e contràrios istidhiada, paspiada, ripiada, spricada, tzàviu.

spricuài, spriculài speculài

spriculitài, spricullitài speculitài

spricullítu , nm Definitzione ispreculadura, cosa chi si cricat de ischire prus che àteru pregontandho a sa sighia Sinònimos e contràrios imbístigu, ispecúliu, ispelciúliu, ispréculu, perrogu Frases abbisòngiat spricullitu sériu po agatai s'arremériu a sa maladia Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu enquête, recherches Ingresu enquiry, survey Ispagnolu investigación, pesquisa Italianu indàgine, stúdio, investigaménto Tedescu Nachforschung, Erforschung, Untersuchung.

sprigài , vrb: ispixare* 1 Definitzione su si castiare in s'isprigu Frases una dí chi si fiat incarada in sa buchera de sa funtana, biendisí sprigada, si fiat inténdia mali chi nc'iat ingúrtiu s'úrtimu casciali.

sprigàu , pps, agt Definitzione de sprigai; chi est límpiu che isprigu, chentza nésiga o mància peruna Sinònimos e contràrios schetu.

sprighèntis , nf Definitzione tzichiria bianca, erba púdia Terminologia iscientìfica rba, Ammi visnaga Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu ammi visnage Ingresu visnaga Ispagnolu biznaga Italianu bisnaga Tedescu Zahnstocherammei.

sprighèra , nf Sinònimos e contràrios ipíciu, ispligu.

sprighíta , nf Definitzione genia de puntu chi si faet ricamandho orrobba cun s'agu, e fintzes genia de pinniga obrada in s'apertura de una camisa; a logos, bia de conca, iscrimera.

sprígu , nm: ispligu* Definitzione imbidru (o fintzes àteru materiale lisu meda e lúghidu) ue faet a si abbaidare e bíere sa figura precisa ca torrat agoa totu is ràgios de sa lughe; nau de gente o de animale, chi lughet, bellu meda, grassu; si narat fintzes de s'abba astrada / s. ’e totu vista = isprigu mannu meda, de pòdere bíere sa persona intrea: in cobertantza, persona istimada forte; s. balladori = isprigu (prus che àteru tundhu) intrau in d-unu fusu de pòdere girare e poderau in calecuna cosa a frochidha (fintzes a bisura de asa o màniga) Sinònimos e contràrios ispíciu / àstragu Frases su sprigu si est annapau 2. a mamma tengu trista ca no tenit cafei… su sprigu ’e tota vista mi nd'at pigau su rei! ◊ sa piciochedha mia, su sprigu ’e totu vista! ◊ unu sprigu pariat, cudha pratza, de comenti dh'iu mundada! 3. cust'ierru at fatu frius mera, ma cudhu chi dónnia mengianu fera su sprigu fut prus frius puru.

sprilliociài , vrb Definitzione cricare e bogare cun atentzione calecuna cosa a prugadura Sinònimos e contràrios labare 1 Frases est sprilliocendi is follixedhas de cuss'arrampu.

sprillíri , vrb Sinònimos e contràrios impèlliri, spiondai, spòndiri Frases giogandu si depíada sprilliri is vacaredhas cun su pódhixi e su didu de mesu in su canaledhu fíncias a nci calari aintru de su fossedhu.