spriuxíu spreluxíu
sprixuràu, sprixuriàu , agt Definitzione nau de ccn., essiu de bisura, cun sa cara coment'e chi apat tentu dannu; nau de colore, chi est biu biu, mancari tropu Sinònimos e contràrios spreluxiu, stramesiu, stramoriau / spramau Frases Giudas andàt e giràt sentza de tenni assentu e pariat própiu unu macu, a pius isciotus, sprixuriau e iscuntentu ◊ apu inténdiu una boxi sprixurada 2. cussa depit èssiri isciollochendisí e a bortas si achichiritat cun bistiris sprixuraus! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu bouleversé Ingresu shocked Ispagnolu descompuesto Italianu sconvòlto, stravòlto Tedescu erschüttert, verwirrt.
sprobigài , vrb: isprobigai*, sprobugai Definitzione arrennèscere a cumprèndhere, a bíere, a fàere calecuna cosa de dificurtosu; fàere impresse Sinònimos e contràrios cumprèndhere, sebeltare, spirigai, spodhai / acoidai, ispontziai Frases dhui est sa giustítzia, chi sprobigat totu ◊ dèu de italianu ndi spróbigu pagu ◊ citudidha, ca immoi seu isprichendidhu sa cosa po chi su pratori dha potzat sprobugai! ◊ cumbenit chi si sprobighit prima de iscurigai! Tradutziones Frantzesu se débrouiller Ingresu to extricate Ispagnolu desenredar Italianu sbrogliare Tedescu entwirren.
sproboxài , vrb Sinònimos e contràrios abantai, bragai, lantarinare, spallerai Frases portàt sa fémina in giru a manu pigada po si sproboxai cun is paisanus.
sprobóxu , nm Definitzione su sproboxai Frases po afródhiu e po sproboxu fiast abetendi sa festa! Ètimu srd.
sprobugài sprobigài
sprodhènti , agt: isprodhenti Definitzione nau de ccn., chi si dha podet (fintzes po giare cosa), chi si paret forte, o chi deasi giaet a bíere, animosu meda Sinònimos e contràrios brafanteri, ispaparoteri, lantariarzu | ctr. suxetzionosu Frases issu no est mera sprodhenti: cosa ge ndi tenit ma a ndi donai, balla!… Tradutziones Frantzesu fanfaron Ingresu boaster Ispagnolu fanfarrón Italianu spaccóne Tedescu Aufschneider.
sproidórgiu , nm Definitzione donniuna de is partes de comente est ispartzia una cabertura a manera de betare abba a una o prus de una bandha Sinònimos e contràrios abbaeta, impanniada, pagnada, spéndinu Frases est una crobeta a unu sproidórgiu Terminologia iscientìfica dmo Tradutziones Frantzesu rampant Ingresu slope Ispagnolu faldón, tendido Italianu spiovènte Tedescu Abdachung.
spronàda , nf: ispronada* Definitzione cropu, frigada o puntura de isprones Sinònimos e contràrios ispronizada.
spronài , vrb: ispronai* Definitzione púnghere a isprones, donai sproni Sinònimos e contràrios aspronare, ispronizare Frases spronendi a totu spronai fiat lómpiu su primu, istallendinci is àterus cuadhus.
spròndi, spròndiri spòndiri
spròni , nm: asprone, isprone* Definitzione genia de orrodighedha totu a puntas (a bisura de isedhu), posta in d-unu ferru arcau chi s'intrat in su carcàngiu de chie cicit a cuadhu po púnghere s'animale a fiancos po dhu fàere camminare; fintzes una genia de punta chi essit prus in fora, contonadas de orruga, tretu de muru / s. de su cani, de su caboni = genia de unga in su pei Sinònimos e contràrios cdh. spronu Frases Turcus e Morus, che frumi calau, a cuadhu si ghetant, a sproni cracau!
sproniòru , nm Definitzione cardu istratu, ispina de caràtua o molentina, genia de erba chi faet una cranciofedha cun ses o sete ispinas apertas a istedhu Sinònimos e contràrios cadalava, cadàtola, colustídhiu, istratinavias Terminologia iscientìfica rba, Centaurea calcitrapa Ètimu srd.
spronítu , nm Sinònimos e contràrios basabeis, ispinaturpa, ispronedhu / cdh. sprunitu Terminologia iscientìfica rba.
sprontziài , vrb Definitzione àere su prontu, s'atrivimentu de fàere Sinònimos e contràrios arriscai, atrevire, isprontiri*
sprorài , vrb: isprorare* Definitzione compidare, andhare a bíere logos o provare cosas chi no si connoschent Sinònimos e contràrios combutare.
sprufúndhu sparavúndu
sprugadúra , nf: ispurgadura* Definitzione su sprugai; sa cosa isprugada, bogada a fora Sinònimos e contràrios sprugamentu.