súliga , nf Definitzione genia de bobboi niedhudu chi faet in logos úmidos, aintru de domo asuta de trastos Sinònimos e contràrios babbarrotu, babbasaju, partabúdiga, patedha, sasàgia Frases in coxina essint is súligas de un'istampu de sa ziminera Terminologia iscientìfica crp, blatta orientalis.
sulinète , nm Definitzione genia de colletedhu a sa bona (es. de grembiule).
súliru súbidu
sulitàda , nf Definitzione su sulitai, sonada de sulitu Frases dèu no ti apu a acumpangiai a sulitadas de araxi! (G.Manconi) Ètimu srd.
sulitài , vrb Definitzione
sonare su sulitu; istare a surbiedhu
Sinònimos e contràrios
afruschiare,
ammuinai 1,
fruscidare,
frusiai,
frusitai,
moidare,
múere,
sulietai,
sulvare,
surbiai,
zumiai
Frases
ndi fiat lómpiu un'ómini basciotu, sulitendi: fiat s'uscieri ◊ no serbit chi suliti po cuaranta po cantu su burricu est tanti acanta! (C.Saragat)
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
jouer du pipeau
Ingresu
to pipe
Ispagnolu
tocar el caramillo,
silbar
Italianu
zufolare
Tedescu
die Hirtenflöte blasen.
sulitàju, sulitàriu solitària
sulítu , nm Definitzione
aina po sonare a súlidu, orrugu de canna cun istampos, e fintzes su sonu chi faet; genia de surbiedhu (fatu fintzes cun is lavras)/ segai a buca de s. = a buca de pitariolu, de sbiàsciu, a chischisu, unu pagu a istúturu
Sinònimos e contràrios
pipajolu,
soliete,
surbiete,
zúmiu
/
frúschiu,
frusitu,
frúsiu,
ischéliu,
muizu,
súlbiu
/
ttrs. suritu
2.
si benis a passai faimí su sulitu chi mi apu a afaciai ◊ m'imparas su sulitu de acuai is bòis, is cuadhus e is molentis?
Terminologia iscientìfica
sjl
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
pipeau
Ingresu
pipe
Ispagnolu
caramillo
Italianu
zùfolo
Tedescu
Hirtenflöte.
súliu , nm: issúliu* Definitzione tzàcurros e sonos e mescamente boghes (isciú! isciú!) chi si faent po che giagarare is pigiones de ue podent fàere dannu; fintzes súrbiu / su s. de su bentu = sulu, frúsia Frases a s'albéschida pesat a s'altura su crapalzu e a súlios e a boghes isparghet su tazu (P.Lavra).
sulivrínu , nm Definitzione su solivrinare / fàghere a s. = arrogai, ispimpirallai, fàere a farinos Ètimu srd.
sullenàre sulenàre
sullénu selénu 1
sullevàdu , agt Definitzione nau de ccn., allebiau, chi intendhet prus pagu su dolore Sinònimos e contràrios cufortau, illebiadu Frases bastat su risu, unu faedhu ebbia pro si bídere sullevadu dae sa pena!
sulléviu, sullévu sollévu
súlli , vrb Sinònimos e contràrios súere Frases chi isballiàst crabitu, sa mama no dhu boliat e su crabitedhu sulliat lati de atras cabras ◊ immoi is crabitus dhus lassant totu sa noti sullendi (B.Lusso).
sulliévu sollévu
sullonàju , nm Definitzione crebu chi portat is corros a una punta ebbia (sulone) e candho gherrat est perigulosu de istochigiare e bochíere s'àteru Terminologia iscientìfica anra Ètimu srd.
sulòne , nm: suloni 1 Definitzione surba manna, genia de puncione chi poniant fintzes a púnghere porcu Ètimu srd.
sulòne 1, sulòni , nm Definitzione sa punta ancora modhe de is corros de su crabolu; crebu de annu, candho est faendho is primos corros; su sirbone de duos annos Sinònimos e contràrios cabriolu, fusone / pocrabu, siprone Terminologia iscientìfica anra Ètimu ltn. subulone(m).
sulòni 1 sulòne