A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z

sumbuzàre , vrb Definitzione mòvere a cropu, avolotare Sinònimos e contràrios subuzare*, sciambullai, siguzare / intruai, trubulare.

sumbúzu sciumbúllu

súmene , nm: sumi, súmine, súmini Definitzione su lardighedhu fine, in bentre, ue su porcu portat is titas, is tzimingiones: est su prus licante si faet cunfetau a panceta: si narat fintzes de sa matessi parte de sa tunnina, prus adata po orrostire; dhu narant po unu terrenu chi faet unu pagu a cúcuru, deasi comente cun àteros númenes de partes de sa carena si narant unas cantu formas de su terrenu (es. codhu, cúcuru) Sinònimos e contràrios pantzeta Terminologia iscientìfica mng Ètimu ltn. sumen Tradutziones Frantzesu lard maigre Ingresu bacon, potbelly Ispagnolu tocino Italianu pancétta Tedescu Bauchspeck.

sumenósu , agt: suminosu Definitzione chi portat súmene meda, chi est grassu Sinònimos e contràrios grassu Frases zuchiat sas nàdicas sumenosas Ètimu srd.

sumentadòri , nm Definitzione genia de prana, aina po sumentai is carradas Sinònimos e contràrios sumentu Terminologia iscientìfica ans Ètimu srd.

sumentài , vrb Definitzione allisare sa linna cun su sumentu o sumentadori, mescamente is doas de is carradas po sidhire bene impare Ètimu ctl. cimentar.

sumentósu sarmentósu

suméntu , nm Definitzione prana longa po allisare is doas de is carradas Sinònimos e contràrios sumentadori Terminologia iscientìfica ans Ètimu ctl. ciment.

sumentúsu sarmentósu

súmere , vrb Definitzione bogare, pèrdere, nau de un'istrégiu chi calat, istampau o no bene sidhiu, o fintzes de s'abba chi essit a umidore in muros, in terrenu o àteru Sinònimos e contràrios sumire*.

sumèrghere , vrb Definitzione bínchere, arrennèscere a fàere e acabbare calecuna faina, mescamente candho est meda, peleosa Sinònimos e contràrios subbacare, subèrghere Frases su fogu fuidu no l'amus pótidu sumèrghere ca fimus in pagos: bi cheriat prus zente pro lu poder bínchere!

súmi súmene

sumidólgiu, sumidórgiu, sumidórzu, sumidróxu , nm Definitzione logu o tretu inue, in sa terra, sumit o essit abba, funtana Frases s'abba in frunza de cristallu trasformada paret in sumidorzos e iscolos ◊ is peldiges annant a su sumidólgiu po si abbare Ètimu srd.

sumídu , pps, agt: sumiu Definitzione de sumire, de -ire 1 2. mi l'abbizo sumidu e sucutendhe.

sumídu 1 , agt Definitzione nau de ccn., chi est tropu de manu istrinta, arrestigu, aggantzadu Sinònimos e contràrios curustu, limidu, soridu*, susuncu.

sumidúra simidúra

súmine, súmini súmene

suminósu sumenósu

sumínzu , nm Sinònimos e contràrios simidura Ètimu srd.

sumíre , vrb: sumiri 1, summire, tzumire Definitzione bogare, pèrdere, nau de un'istrégiu chi calat, istampau o no bene sidhiu, o fintzes de s'abba chi essit a umidore meda in muros, in terrenu o àteru / sa cuba est sumindhe = sa carrada isfait Sinònimos e contràrios gessai, sfai, sarcie, súmere Frases s'abba chi curret in sa pianura sumit dae su monte ◊ carchi tubbu est perdindhe e sumit s'abba in su muru ◊ su brochiolu fatu de terra ruja sumit, fatu de terra niedha muntenet s'abba ◊ sa vena mia sumit a butiu ◊ sa broca de terra fita meda no sumit nudha, ma s'àcua si callentat Ètimu ltn. sumere Tradutziones Frantzesu suinter Ingresu to transude, to filter Ispagnolu rezumar Italianu trasudare, filtrare, colare Tedescu schwitzen, filtern, durchseihen.