A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

sultéri soltéri

sultòre , nf, nm: surtora, surtore Definitzione (in –e finzes nm.) duos diferentes personàgios fatos a pentzamentu: unu chi iat a bènnere in su sonnu, s'àteru (fémina) chi che suspit su sàmbene a is pipiedhos; in cobertantza, aprofitadore mescamente giaendho dinare a préstidu Sinònimos e contràrios ammuntadore, carrigadore / súivile, surbéntile / aggangadore Frases dipínghere dia fea una sultore cun sos pilos ispartos pro dolore e sa persone a únchinu torrada (B.Mureddu) Terminologia iscientìfica fnt. Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu lutin, vampire Ingresu elf, vampire Ispagnolu duende, vampiro Italianu follétto, vampiro Tedescu Kobold, Vampir.

súltu , nm: surtu, sustu Definitzione tratu de dormire, unu tanti de ora de sonnu, dormia, su pigare sonnu, ora meda o paga chi siat / surtidedhu, sustighedhu, surtighedhu; drommire a sonnu surtu = drommirisí bèni, meda Sinònimos e contràrios drommida, ghilimada, sonnighera, súrtidu Frases sa preneta de s'ama segat su sustu de su pastore ◊ a suta sos pustiarvos sa zente recuiat a si fàghere unu sustighedhu ◊ nos ischidamus apenas fatu su primu sustu ◊ est dormendhe a sustos longos note e die 2. amadu mi as cun trampa, e deo a sultos longos letarghendhe!

sultzíre , vrb: sulzire, surtzire, surzire Definitzione arregòllere prus che àteru abba o cosas deasi a suspidura, pigare a suciadura impare cun s'ària, o fintzes suspire cun istràciu Sinònimos e contràrios aciupae, assuspiri, imbibbiri, inciupai, sulviare, surbare 1, surbiri, suspiare Frases su terrinu asciutu si sultzit s'abba ◊ che li at sulzidu su sàmbene ◊ sezis torrados, che prima inganados de nos surzire meudhos e brios (T.Rubattu)◊ sas súrviles sas venas de su coro ti ant surzidu ◊ píberas che custas belenosas li surzint su coro e s'arguena Tradutziones Frantzesu absorber Ingresu to drain, to absorb Ispagnolu absorber Italianu emúngere, assorbire Tedescu absaugen, aufsaugen.

súlu , nm: suru 1 Definitzione s'ària chi si bogat in buca, pagu pagu de ària o de bentu Sinònimos e contràrios súbidu Frases s'orcu at addobbadu duos sulos e ndhe at torradu boes, carru, furchetas, bultedhos e fintzas su babbu e frades de Mariedha 2. sa vida est unu pubusone de bentu, unu sulu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu souffle Ingresu whiff Ispagnolu soplo Italianu sóffio Tedescu Blasen.

sulúda solúda

suludàrgiu , nm Definitzione logu prenu de suluda, de pedra iscàbula, iscapa Sinònimos e contràrios musuleàrgiu Terminologia iscientìfica slg.

sulúdra solúda

sululgiànu silugiànu

sulumedésu , agt Definitzione chi est de S'Ulumedu, bidha acanta a Salighera.

sulurjàda , nf: assulurjada Definitzione su sulurjare Sinònimos e contràrios inchirriada, salarzada, suguzada, supuzada, zagarada Ètimu srd.

sulurjadúra , nf Definitzione su sulurjare Sinònimos e contràrios salarzadura Ètimu srd.

sulurjàre , vrb: assulurgiare Definitzione pònnere in avolotu po assíchidu mannu o dannu; fàere fuire de mala manera Sinònimos e contràrios agegherai, isciuliai, ispabuciare, istratallai, isvalostiare, salargiare, surrullai, ussiare Frases sulurjabant sas pudhas a tzafos de mucadore ◊ atacat a zubilare che mere sulurjau chi brigat sos teracos Ètimu srd.

sulurjàu , pps, agt Definitzione de sulurjare Sinònimos e contràrios agiagarau, salarzadu | ctr. asseliadu, trancuillu 2. sa pitzinna est pranghendhe, sulurjada dae sas boches de su babbu e de sos tzios.

sulúrju , nm Sinònimos e contràrios agiàgaru, assaltanu, ispavúciu, ispràmminu, salarzu Ètimu srd.

suluvertàre , vrb Definitzione betare totu apare, iscorrovedhare, pònnere totu a tréulu Sinònimos e contràrios iscordulare, isordulare, suliertare, trauai Tradutziones Frantzesu mettre sens dessus dessous Ingresu to turn upside down Ispagnolu revolver Italianu méttere sottosópra Tedescu durcheinanderbringen.

suluvértu , nm Sinònimos e contràrios abbatúliu, abbolotu, atrepógliu, baraundha, sciumbullu, suliertu, tréulu Ètimu srd.

sulúvru solóvru

sulvàre , vrb: surbare, surbiai, surbiare, survare, surviare Definitzione bogare súlidu, fintzes súrbiu; arrespòndhere a súlidas, a ufas, cun ifadu; fintzes nàrrere cosa a ccn., unu pagu coment'e cossigiandho, osservandho, abbetiandho Sinònimos e contràrios suai / ammuinai 1, fruscidare, frusiai, frusitai, moidare, múere, sulietai, surbiai, zumiai Frases sos minores s'incrunant, ufrant sos cavanedhos e surbant supra de sa bràsia ◊ candho uchidiant su mannale a sos pitzinnos lis davant s'ambesuca a la survare ◊ su focu est tenendhe ca su ajaju cada tantu l'est surbandhe ◊ si survavat sos pódhiches cancaratos dae su fritu 2. "Priucosos irrichitos!" - mi aiat survatu in s'oricra mutzere mea ◊ "No est neche nostra si su binu fit tropu forte!" surbant sos cumpanzos Ètimu ltn. *subilare Tradutziones Frantzesu souffler Ingresu to puff Ispagnolu soplar Italianu soffiare Tedescu blasen.

sulviàda , nf Definitzione unu tantighedhu de cosa de bufare Sinònimos e contràrios bucada, ingullida, intullada, ticada Ètimu srd.