sumíre 1, sumíri , vrb Definitzione bufare, nau de su preide chi bufat su binu cunsacrau in su càlighe naendho sa missa Ètimu spn. sumir.
sumíri 1 sumíre
sumissàre , vrb Definitzione fàere fortza po si ndhe pesare.
sumíssu , nm: summissu Definitzione largària de bàtoro pódhighes Frases tendho, imbajoschidu, ambas sas alas, oramai de pumas ispozadas, ma mancunu summissu mi altzat pè Terminologia iscientìfica mds Ètimu itl. sommesso.
sumíu sumídu
summài, summàre , vrb: assumai* Definitzione
fàere sa suma, pònnere impare totu a unu cantidades diferentes
Sinònimos e contràrios
aciúgnere,
acucae,
additzionare,
agiànghere,
annatare
| ctr.
bocare,
leai,
picare
Tradutziones
Frantzesu
additionner
Ingresu
to sum
Ispagnolu
sumar
Italianu
sommare
Tedescu
summieren.
summàriu , nm Definitzione parte de unu libbru o giornale ue in pagos foedhos si narat totu su chi dhu'est iscritu (capítulos, artículos).
summàu , pps, nm Definitzione de summare; unu totale, sa suma.
summidúra simidúra
summíre sumíre
summissàda , nf Definitzione genia de móvia, pesada Ètimu srd.
summíssu sumíssu
súmmu , agt Definitzione chi est de su gradu prus artu.
summullài sciambullài
summuscràre , vrb: sumuscrare Definitzione
abbruxare unu pagu
Sinònimos e contràrios
abbruscare,
afiamusciare,
aflachilai,
afogogliare,
aframatzare,
aframucionare,
aframiare,
auscare,
ulciare
Frases
si sumuscrat su porcu apustis mortu ◊ comente fia acontzendhe su fogu mi apo sumuscradu su pilu de su bratzu ◊ sa luchedha de s'istupinzu intro de su botedhu prenu de ozu ghermanu aiat atacau a sumuscrare su letzolu
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
brûler légèrement
Ingresu
to scorch
Ispagnolu
chamuscar
Italianu
abbruciacchiare
Tedescu
leicht anbrennen.
sumòre , nm Definitzione genia de colore birde chi cun su tempus faet in sa cosa úmida, lanidura Sinònimos e contràrios mucore, mugheru Frases sa saltzita si frobbit cun d-unu telu ifustu in s'aghedu pro che li leare su sumore.
sumortíre , vrb: sumurtire Definitzione pèrdere s'abba, nau pruschetou de erbas e linnas ma fintzes de s'orrobba isciusta / bratos sumurtios = cambos irmurtidos, igragalaos, sicaos Sinònimos e contràrios sucutare, irmurtire, simurtire Ètimu srd.
sumpepàri , avb Definitzione pruschetotu, prus de totu Sinònimos e contràrios mascamente Frases cun promissas e trogas, ma sumpepari cun d-unu bellu fai, ndi pinnigat is piciochedhus isfainaus 2. cica de èssi arrispetosu cun totus e sumpepari cun is prus mannus de tui!
sumportài , vrb: supoltare, suportae, suportai, suportare Definitzione padire, baliare, pigare cun passiéntzia un'istrobbu o unu male Sinònimos e contràrios abbabiai, bagiulai, dighire Frases sunt penas chi si podent supoltare ◊ finas a candu s'apu a depi sumportai? ◊ a malaògia est a suportae ◊ tengu unu dolori a s'ogu chi non pòciu suportai! Ètimu itl. sopportare.