A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

suíle , nf Definitzione ànima mala chi, si narat, passat a súrbiu che bentu e che suspit su sàmbene a is pipiedhos; in cobertantza, fémina mala Sinònimos e contràrios papàntule, súivile, sultore, surbéntile, súrzile, tilioca Ètimu srd.

suíle 1, suíli , nm Definitzione acorru e aprigu, mandra, logu inue si ponent is sues, is màdrias, is porcos Sinònimos e contràrios masongile, porchile Frases biviat intro de una domo e no in d-unu suile ◊ arbili torrat procu a suili Ètimu ltn. suile Tradutziones Frantzesu porcherie Ingresu pigsty Ispagnolu pocilga Italianu porcile, porcilàia Tedescu Schweinestall.

suimèle , nm Definitzione genia de erba chi faet unu frore bonu a suciare Sinònimos e contràrios suisui, tzutzumele Terminologia iscientìfica rba, Scrophularia peregrina, S. trifoliata Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu scrofulaire Ingresu scrophularia Ispagnolu escrofularia Italianu scrofulària Tedescu Braunwurz.

suíni , nm Definitzione erba de oros de mare Sinònimos e contràrios lessoini, sassoini*.

suircàda , nf Definitzione su tanti de cosa (linna, erba, àteru) chi si podet pigare cun su bratzu asuta de su subrecu Sinònimos e contràrios abbratzada, aratzada, arratada Ètimu srd.

suircàna , nf Definitzione essidura a fruschedhas mescamente in su subrecu, candho si faent in matéria is grandhuledhas o néulas de su suore Sinònimos e contràrios suerchera Terminologia iscientìfica mld Tradutziones Frantzesu hydrosadénite Ingresu idrosadenitis Ispagnolu hidrosadenitis Italianu idrosadenite Tedescu Schweissdrüsenabszess.

suirchèra suerchèra

suírciu, suírcu, suírgu sírcu

súiri súere

suíru suídu

suíscu sírcu

suisúi , nm Definitzione matéria chi si faet a inghíriu de s'unga; genia de erba chi faet unu frore bonu a suciare Sinònimos e contràrios didusuisui, fannuga, inghiriabódhighe, inghiriúngia, podhighesuisui, sosoi, ungaúngiu / suimele Ètimu srd.

suíta suèta 1

súivile , nf, nm: súrbile, súrvile Definitzione ànima mala chi, si narat, passat a súrbiu che bentu e che suspit su sàmbene a is pipiedhos: in cobertantza, fémina mala; si narat fintzes de bentu malu, forte, a tragonaja (e in custu sensu est sèmpere nm.) Sinònimos e contràrios papàntule, suile, sultore, surbéntile, súrzile, tilioca Frases sas súrbiles essint a denote ◊ candho frúsciat su bentu paret súlvile mala (A.Dettori)◊ dúbbiu predosu, súrbile malinna, acràrati: ite cheres? (G.Piga)◊ frades caros, no siemus che súrviles malignas de sàmbene sididas! ◊ sas súrviles sas venas de su coro ti ant surzidu ◊ contr'a sa súrbile mala istant bizendhe sas mamas 2. sos súrbiles, ocannu, ant distrutu totu sas binzas 3. tia Pietrina che intreit che una súrvile, niedha che su titone a brigare su fizu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu vampire, spectre, monstre Ingresu vampire, ghost, monster Ispagnolu vampiro, espectro Italianu vampiro, spèttro, móstro Tedescu Vampir, Gespenst, Monster.

súla súa 2

sulabbéllu , nm: surabbellu Definitzione genia de lissa unu pagu pitica, cun sa lavra de pitzu grussa meda Terminologia iscientìfica psc, mugil labeo.

sulàda , nf Definitzione su sulare; fintzes genia de súrbiu chi faent unos cantu animales coment'e arrennegaos o timendho Sinònimos e contràrios isufulada, sulvilada Frases sa pampa a dógnia sulada de bentu tzacat e cincidhat ◊ a s'anzone mortu li at dadu duas o tres suladas pro l'iscolzare menzus 2. in sos beranos, candho bigiaiant sas bachitas, sas bórridas poniant sa paura a colpos de ramuzu e a suladas Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu souffle, ébrouement Ingresu puff, snort Ispagnolu soplo, bufido Italianu sóffio, sbuffata Tedescu Blasen, Schnauben.

suladòre, suladòri suaròi

suladúra , nf Definitzione su sulare; ufradura po puntura o móssigu de bobboi Sinònimos e contràrios surbadura 1 / ufradura | ctr. isfródhiu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu soufflement, insufflation Ingresu blowing, insufflation Ispagnolu soplo, insuflación Italianu soffiatura, insufflazióne Tedescu Einblasen.

sulafócu , nm: sulavogu Definitzione bufadori, genia de tubbu cun d-unu istampighedhu a una parte in punta po surbare su fogu a buca, po dhu fàere tènnere Sinònimos e contràrios bufavogu, butatza, marraocu, suaroi, surbavogu Terminologia iscientìfica ans Ètimu srd.